dimarts, 6 de febrer de 2007

recursos i tribunals

Es presentarà recurs d'incompetència contra el decret d'ensenyament del govern espanyol. El recurs explicitarà que es rebutja la tercera hora de castellà. Bé per ERC. Ara vindrà, però, la part més important que serà la de consensuar una bona llei catalana per a l'ensenyament d'infantil i primària. Que es faci pensant en els nens, pensant en quina formació volem que tinguin. escoltant als pares i als mestres i, molt important, amb molta generositat pressupostària. Manuel Azaña ja ho deia: "L'Escola és l'escut de la República".
En canvi, no es presentarà recurs per a la llei de dependència, malgrat que segons el consultiu, podria trepitjar competències de l'estatutet. Aquesta llei es va votar a Madrid i ara no s'entorpeix la seva aplicació a Barcelona. Caldria presentar recurs? no ho sé. Potser sí, però d'altra banda, si aquesta lllei vol dir més recursos per a persones dependents i per a les seves famílies, no seré jo qui demani que no s'apliqui.
Però la bomba és que potser aquests conflictes de competències quedaran en no res si, en cas de no reconduir la situació, el tribunal constitucional tomba l'estatutet.
El PP ha aconseguit que un dels membres del tribunal del sector PSOE sigui recusat amb la qual cosa, el sector PP és majoritari i disposat a acceptar els recursos de PP, Defensor del Pueblo i varies comunitats autònomes peperes, set en total. Ara caldrà que aquest jutge recusat dimiteixi, si vol, per a que es pugui substituir per algú altre de la corda del PSOE.
És fantàstic. Suposant que l'estatutet es salva. Aquesta és la independència del TC? Ficant jutges de la teva corda de pressa i corrent ? i si no es salva l'estatutet? estarem dient que la opinió de la majoria cojuntural dels membres del jurat pesarà més que un referèndum? La llei està per sobre de la voluntat del poble?
A pilota passada, ara penso que quan Mas va anar a pactar amb el ZP, tots dos deurien fer el càlcul que amb les rebaixes el PP s'acabaria apuntant. Jo crec que en el seu model un Estatut de Catalunya només necessita realment a tres partits: PSOE, PP i CiU. El Piqué i el PPC se'n morien de ganes de votar-lo. Però ni Mas ni ZP van veure o no es volien creure que la dretanització del PP ja estava en el terreny de la ultra dreta i que no faria marxa enrera...
Per descomptat, el No d'ERC era l'estocada a l'estatutet i explica, en part, la brutal abstenció. El nou govern d'Entesa era la confirmació que cert model de Catalunya ha caducat i que s'enceta un nou camí. Incert.
Però mira, malgrat tot, per mi millor que el TC es carregui l'estatutet. Si, ja ho se, que tombin l'estatutet és, indiscutiblement una molt mala notícia, la constatació de la total pèrdua de temps, energies i esperances dels darrers tres anys, però tindrà una virtut: ho haurà deixat clar. El camí no és tan incert. Mai més. Mai més un estatut. Ja hem vist que pot oferir Espanya: L'estancament al 79.
Prou Espanya. A Catalunya només li val la independència.
Publica un comentari a l'entrada