dissabte, 23 de desembre de 2006

Via morta

Finalment sembla que l'ingrés de la federació catalana de patinatge a la CSP queda en suspens, i que té molts números de no produir-se. Les presions espanyolistes han frustrat aquesta via.
Aquest fet te la importància que té: les coses seguiran igual. Catalunya seguirà sense tenir selecció nacional d'hoquei patins en competicions oficials. Avui Catalunya està representada en alguns esports minoritaris que no mouen masses ni exciten passions nacionals. És al màxim al que es pot aspirar amb l'estatutet quo actual. Com sempre, això és el que democràticament es va triar en el seu moment. Amb poc entusiasme, també.
Per tant, no s'escau ni queixar-se ni protestar. Si de cas, buscar una altre via que no tingui marxa enrera, si és que existeix i és possible. La del CSP és una via morta.
Democràticament, el poble de Catalunya, subjecte explicitat en el nou estatutet que no la nació catalana, ha acceptat i votat que les seleccions nacionals catalanes no són quelcom de prioritari. No en renega, però tampoc és quelcom pel que el poble estigui disposat a gastar massa energies.
Jo no ho critico. Sóc molt i molt conscient que no hi ha res més difícil que mobilitzar la gent. Per dir alguna cosa: si els treballadors no es mobilitzen per defensar les seves condicions laborals, i això els toca el dia a dia, perquè he de creure que hi haurà una mobilització general per defensar quelcom tan eteri com una selecció nacional? tanmateix quan ni tan sols el poble vota per explicitar legalment que és nació.
Les coses no canviaran. Almenys no empitjoren. Però per alguns, entre els que em compto, és una frustració. Bé. Que es passi aviat. Aquesta guerra encara no ha acabat, però cal que tinguem clara quina és la relació de forces. Avui per avui, hi ha una evident desigualtat.
Només hi veig un camí: insistir. Ser tossuts. Tornar-hi i tornar-hi. Crear consciència de país. Aprofitar les oportunitats. Ser realistes. Tenir somnis. Lluitar per ells.
Publica un comentari a l'entrada