divendres, 8 de desembre de 2006

Japonesos

Hi han oportunitats de negoci que, de tant evidents, no les veu ningú.
Aquest matí explicaven el cas d'uns estudiants japonesos que sembla ser que han vist una d'aquestes oportunitats: Fotocòpies gratis. Per una cara, la fotocòpia en blanc i negre; per l'altra
cara, publicitat.
Res d'alta tecnologia. Simplement aprofitar l'espai en blanc, els centímetres quadrats d'un A4, per omplir-lo de publicitat. La publicitat paga la fotocòpia i dona un rendiment suficient com per a muntar una empresa que carregui les màquines fotocopiadores amb paquets d'A4 amb publicitat per una cara. Naturalment, amb paper reciclat i reciclable. I ja posats, pots comprar paquets de 100 fulls de publicitat a una cara, per una quarta part del preu d'un paquet de 100 fulls en blanc. Se en compres dos, te'n regalen el tercer. Si comptem només les planes en blanc, surt més a compte comprar dos paquets de publicitat que un sol paquet de fulls en blanc.
I això es lliga amb la cosa de la publicitat a les aules. O de tatuar-se el logo de Nike, o de Pepsi, o de Zara.
Es fantàstic, no? o una perversió? un full en blanc, on no hi ha res... En canvi, un full de publicitat... I dic jo... No es podria fer que CD i DVD estiguessin patrocinats? No parlo de promocions, no. Parlo de que els CD i DVD re gravables siguin gratuïts sempre, això sí, amb la propaganda impresa a les cobertes o, fins-hi tot, amb alguns Mb de propaganda inesborrable. Jo aniria al super i, a més de la compra, m'agafaria la revista amb les promocions immobiliàries, el full amb les ofertes del mes al súper i una caixa de 50DVD amb propaganda diversa. El canon a prendre pel sac. Les empreses pagarien el canon ficant publicitat als suports massius. I si algú no vol publicitat, que pagui una mica més.
En fi. Alguns volen fer pagar pels drets de propietat intel·lectual que es vulneren a les biblioteques públiques... I uns japonesos troben la fórmula per a fer fotocòpies gratis. És curiós, no?
Faig una proposta a aquests que vetllen pels drets de propietat intel·lectual. Cal posar comissaris a les maternitats. Quan neixi un nen sa: ni cec, ni sord, ni mut, se'ls diu als pares que o paguen el canon o li punxen els timpans, li treuen els ulls i li tallen la llengua a la criatura, que potser algun dia podria recordar un cançó i cantar-la a la dutxa, o copiar-se un dibuix (o calcar-lo!!!). I ja posats, per assegurar-se que no recordarà mai cap cosa protegida, li buidaran el cervell a cullerades. Com l'Aníbal Lecter. Això sí, només en el cas que no paguin el canon.
No home, no! No cal ni pagar el canon ni desgraciar la criatura! Poden tatuar-li el cos amb els logos dels patrocinadors!
Publica un comentari a l'entrada