dijous, 14 de desembre de 2006

Banderes, lleis i perfils

No volia, però no ho puc resistir més. Moltes cosetes a comentar:
Banderes. Em fan pensar en la dreta... La dreta del pacte nacional, aquella que diu que això se'n va a fer punyetes i que no arribarem al 2800 (hosti! això sí que és mirar a llarg termini!); la mateixa dreta que diu que el Catalunya ha estat venuda a l'espanyolisme Montil·lià; la mateixa que diu que el Puigcercós ha traïcionat a Catalunya al penjar l'estanquera a Governació; aquesta dreta, dic, que ha anat corrent a quadrar-se al davant del marit de la periodista i rendir-li honors. Aquesta mateixa dreta que no diu ni piu pel fet que la senyera no oneja al Bruc, encara que per llei hauria de fer-ho; aquesta dreta que diu que vol ser la casa gran del catalanisme i del nacionalisme però que diu també que no són independentistes, si més no la U de la coalició. Aquesta dreta que vota a favor de la llei de la memoria històrica que considera lícit el judici i l'afusellament de Companys i els judicis i crims comesos contra tants altres patriotes. Aquesta dreta que es dedica a encendre focs, a veure si algun crema de debò...
No ajuda gaire aquesta dreta. Ja vaig dir que per a sabotejadors en tindriem prou i força amb PP i PSOE. El PSOE es carrega el circuit català de TVE. És una agressió. En tota regla. Ha de ser combatuda i contrarestada.
Aquest mateix PSOE que vol imposar la tercera hora setmanal de castellà a primària. Més enllà del fet que els educadors afirmen que aquesta hora addicional no cal (o que podria ser contraproduent per a la immersió), la forma com es pretén imposar resulta, de nou, una agressió: segons la ministra serveix ...per garantir el bilingüisme!
El PSOE sabotejant al govern d'Entesa. No per previst deixa de ser emprenyador.
ERC s'ha posicionat en contra d'aquesta llei, però el PSC pot provar de fer-la empassar perquè el PSC no vol crear problemes al PSOE. En fi. Uns i altres diuen que es respectaran les directrius de pactades per al govern d'Entesa. Espero que això vulgui dir que el model educatiu català es decideix a Catalunya. La meva opinió és que si això prospera es debilita el sistema d'immersió i, per tant, es fa mal a la convivència a Catalunya; es dóna ales als que diuen que a Catalunya hi ha un conflicte lingüístic; es dóna ales als que diuen que el castellà està perseguit; i es perjudica directament a ERC al fer-la empassar-se un gripau en una qüestió que li és particularment sensible.
Però ERC és al govern. Neda entre dues aigües.
No és directament competència d'ERC, però són obra de govern dues lleis importants que han d'afavorir l'accés a la vivenda.
Primera, la pràctica supressió de l'impost de successions per a vivenda que vagi a ser d'ús habitual i, segona, la llei de l'habitatge que obligarà a llogar les vivendes habitualment desocupades. Aquesta llei de l'habitatge és una altre de les lleis que van decaure amb el final del primer govern tripartit i que ara reprèn l'Entesa.
Per cert, que la dreta ja ha anunciat que es posiciona en contra d'aquesta llei.
És innegable el perfil social que té avui el govern d'Entesa i això, per mi, és una gran notícia. Que duri. És un dels motius pels que ERC és en aquest govern. Però cal mostrar fermesa en el perfil nacional.
I la fermesa nacional no té perquè esdevenir un Dragon-Khan. El tripartit va petar després de la tensió extrema del no d'ERC a l'estatutet. Aquest cop no hi ha estatutet pel mig. Tots son més vells i més llestos. Tots saben millor què volen. Les relacions de força són lleugerament millors per ERC que en l'etapa anterior. Montilla no és Maragall. És un escenari nou. Aparentment més estable.
Però no, no serà fàcil.
Publica un comentari a l'entrada