dilluns, 30 de maig de 2016

Repensar el vot del 26J

Iñaki té raó.

Escolteu, primer, al noiet del PSOE:


LA frase és diàfana: O guanya el PSOE o "no hay cambio" (traducció: "o guanya el PP").

Això ho ha interpretat correctament el sr. Gabilondo  que s'ha emprenyat, com era d'esperar. En el seu sermó d'avui, Iñaki ha dit:


En definitiva, quatre anys més de PP, amb el suport de C's. També ho crec.

Ho interpreto així: la majoria dels espanyols són molt feliços amb aquest repartiment de poder. La minoria dels que volen un canvi -accepto que Unidos Podemos volen un canvi de veritat. Em crec que el volen de debò- són, ai las! una minoria.

Tal com ho veig, en democràcia només hi ha un vot útil. El vot útil és el vot que et creus. En aquest sentit entenc que si algú creu, o se sent ben representat, votant a la confluència catalana de Podemos, doncs és perfectament respectable, i endavant amb el vot. Només faltaria. Això mateix val per al vot a tots els partits.

Un cop fet l'aclariment anterior, permeteu-me que provi de plantar la llavor del dubte sobre la confluència catalana de Podemos.

Crec, igual que Iñaki Gabilondo, que a les properes eleccions cristal·litzarà el gran pacte PPSOEC's. Probablement més per passiva (amb l'abstenció del PSOE), que per activa (amb Pedro Sánchez vicepresident de Rajoy, per dir alguna cosa).

Aquesta Gran Coalició aplaça per quatre anys, com a poc, totes les promeses de canvi de Podemos i les seves confluències. En el cas de Catalunya no fa més que posar sobre la taula, un cop més, la impossibilitat absoluta de que mai es faci un referèndum pactat amb l'estat. No es farà. Mai. Pactat, mai.

Però no només el referèndum. La Gran Coalició nacionalista espanyola garanteix l'hostilitat i l'agressivitat de l'estat envers la Generalitat. La de dalt (Catalunya) i la d'avall (País Valencià), i també contra el govern de les Illes Balears.

Potser al País Valencià i les Illes Balears el vot a les confluències de Podem sigui la millor forma de plantar cara al tripartit nacionalista espanyol. Però, i a Catalunya?

Catalunya està en un altre discurs polític. A Catalunya s'està en un procés d'Independència. Amb un govern independentista. El discurs del referèndum que mai serà està fora de lloc. Per altra banda, el discurs  de la confluència catalana de Podemos és, essencialment, el mateix discurs eco-socialdemòcrata, amb matisos, de ICv. Però és que, essencialment, aquest és el mateix discurs social d'ERC.   

La diferència important és que ERC no demana un impossible referèndum pactat. En aquest sentit, la proposta d'ERC és, aquesta sí, rupturista de veritat i amb un pla de canvi conegut i realitzable. ERC no proposa esperar almoines d'un estat que considera súbdits a tots els seus ciutadans. ERC proposa la construcció d'un estat propi al servei dels ciutadans fet des de l'empoderament dels ciutadans i amb un procés constituent popular i participatiu.

A Catalunya és possible fer-ho. Som prou gent per fer-ho. A Espanya no. No hi han prou gent amb ganes reals de canvi.

Demano, doncs, als possibles votants de la confluència catalana de Podemos -algun n'hi haurà que llegeixi això- que s'ho repensin. Que es repensin quin és el seu vot útil. Quin vot creuen que pot portar un canvi de veritat. Quin vot els representa millor. Que es repensin en quin vot creuen.

L'únic vot útil és el vot en el que creus.
Publica un comentari a l'entrada