dijous, 9 de juny de 2016

Sense pressupost

la CUP no ha retirat la seva esmena a la totalitat i, per tant, el pressupost no s'aprovarà.

Ahir Junqueras deia que «els dubtes de la CUP són "una qüestió de confiança política"».

Avui, Anna Gabriel, en una dura entrevista amb Mònica Terribas, defensava la posició cupaire.



Jo me la crec. I no soc cupaire. Però estic convençut que dins la CUP hi han dubtes sincer i qui sap si potser fonamentats, sobre la determinació i la forma de fer la independència.

La CUP, de nou, s'ha dividit, d'una forma que seria inversemblant a qualsevol altre formació política. Però la CUP funciona així.

El resultat final, en tot cas, és que el pressupost no s'aprovarà. La resposta de Puigdemont ha tingut un to, com era previsible, molt dur. Però, el més remarcable és que se sotmetrà a una moció de confiança el proper setembre. Previsiblement, l'única forma de superar aquesta moció serà amb el vot favorable de la CUP.



A l'anunci de Puigdemont, la CUP ha respost amb un to suau però que, també com era previsible, aplaça el posicionament de la CUP.



Prorrogar el pressupost, en sí mateix, no és catastròfic. La CUP tenia tot el dret del món a no estar d'acord amb el pressupost, ni en com s'ha dut a terme la negociació entre JxSí i CUP; i JxSí segurament té dret a sentir-se traïda. No és catastròfic, però la cosa queda més aviat lletja: tothom desconfia de tothom i no hi ha pressupost.

És un fet que entre els independentistes avui hi ha molta gent desconcertada o, directament, emprenyada. Penso, per exemple, en l'editorial d'avui del Vilaweb, per Vicent Partal.

En fi. D'acord. Una nova batussa interna al bàndol independentista. Jo també ho trobo emprenyador. Però crec que cal tenir en compte un detall important: l'adversari és al davant, no al costat. I per a fer la independència, JxSí i CUP estan costat per costat. I un altre detall important: hi han unes eleccions d'aquí poc més de dues setmanes.

Per tant, un cop passada la trencadissa, toca fer el que ja va sent un costum: ajuntar els trossets i tornar a muntar la maquinària. Maquinària amb l'objectiu de fer la independència. Que ho tinguin clar tots.

Potser el més emprenyador d'aquest episodi de tensió fratricida és que per a aquest setembre ja està anunciat un de nou. Dins la CUP hi ha un sector important que se sent molt incòmode amb possibles pactes d'estabilitat amb JxSí, que considera només una façana per a CDC i, cal suposar, que aquest grup ja té decidit el sentit de vot contrari en la moció de confiança. Cal preveure, doncs, que la CUP tornarà a dividir-se al setembre. Però aquest cop, el sentit final del seu vot pot tenir conseqüències dramàtiques per a l'independentisme, en general, però més que a ningú per a la mateixa CUP.

Això sí, hi ha tanta incertesa que em penso que, com a cosa bona, enguany ens estalviarem les performances massives amb samarretes de colorins per la Diada. Dubto que ningú estigui d'humor per a numerets. Encara bo, tu.
Publica un comentari a l'entrada