Au, ja està. Ja hem votat. I el resultat ha estat que amb una participació essencialment similar a la del passat desembre (a Catalunya una mica menor) els resultats han estat, oh! sorpresa! essencialment iguals.
Era el més esperable des d'un punt de vista de comportaments de les masses electorals. Hi ha una regla que diu que els canvis en els blocs electorals són, en condicions normals, de plaques tectòniques: es produeixen, però molt lentament. Per tant, a sis mesos de les anteriors eleccions i sense cap afer destacable, els resultats havien de ser molt similars, com així ha estat.
Cap afer destacable. Les gravacions de Fernández Díaz no han estat un afer destacable. No ho han estat per molt que siguin una demostració palmària de la baixíssima qualitat democràtica de l'estat espanyol. Val a dir, en descàrrec dels votants espanyols i d'una fraternitat entre pobles ben entesa que, a diferència de Catalunya, a la resta de l'estat primer hi va haver una apagada informativa d'aquesta qüestió, i després es va presentar assenyalant al ministre com a víctima d'un complot.
El resultat és que si l'escàndol de les gravacions ha influït d'alguna forma, ha estat, probablement, per provocar simpaties cap al PP. El Fernández Díaz hauria estat atacat per la seva lluita contra l'independentisme català. Es tractaria d'un heroi, en definitiva. L'opinió pública estatal, catalanòfoba -que cal reconèixer que existeix per evitar que la fraternitat esdevingui pagafantisme- estava més preparada o més predisposada a fer un heroi de Fernández Díaz que a reconèixer que l'estat espanyol fa servir clavegueres i joc brut contra milers dels seus, per ara, ciutadans.
Tampoc tenen importància els casos de corrupció. La corrupció és estructural a Espanya. Es dona per descomptada. Per a la majoria no influeix a l'hora d'anar a votar. Quin país, oi?
El PP millora sensiblement. PSOE i C's reculen, però el que pateix més és el partit de Rivera. La resta han mantingut posicions. En particular Unidos Podemos suma els mateixos escons que al desembre passat van obtenir per separat Podemos i IU. Potser l'efecte Fernández Díaz explica la millora del PP. Segurament el càlcul de C's es correcte i han estat més perjudicats per la llei d'Hondt però segur que també per la recuperació del vot prestat del PP el passat desembre. Sembla que el PSOE, a hores, és potser l'únic que, realment, està perdent vots, però P's no ho capitalitza (de fet, també perd vots). Em sembla que a P's li ha faltat un any de descomposició socialista per a poder obtenir el seu anhelat sorpasso... o per a desinflar-se més. Ah, i per cert! El PACMA és el gran perjudicat per la llei d'Hondt: gairebé amb els mateixos vots que el PNB (5 escons) i més que Bildu (2 escons) o Coalició Canària (1 escó), no obté cap representació.
Molt divertit. Però ara, què? Doncs res. Taules de nou. El poble ha parlat i ha repetit el mateix que ja havia dit. Els partits polítics obtenen, si fa no fa, el repartiment del 20D.
És l'hora, doncs, dels polítics, però vet aquí que a hores d'ara, els missatges d'uns i altres són tan tancats com abans de les eleccions.
El pacte més plausible, al meu entendre, és un govern PPSOE(+ C's). Ja sigui amb un pacte de govern explícit o amb una abstenció del PSOE a l'investidura. Però avui, els socialistes ja han dit que això no passarà. Amén.
Una altra possibilitat és un pacte PSOE + P's+ ERC + CDC + PNB (i potser Bildu i tot). Un pentapartito que segur que posaria una llagrimeta nostàlgica a qualsevol polític italià. Però em sembla que aquest pacte és encara més improbable que el del PPSOE(+ C's). Pels vets de PSOE a ERC i CDC, o pel vet de P's a CDC i PNB, o fins i tot, pel vet d'una part del PSOE a P's. Vets que en moltes ocasions no són més que egos personals disfressats d'interessos de partit, i que són tot un clàssic de la política de vol gallinaci estatal.
Hi ha una tercera possibilitat: un pacte PP + C's + PNB + Coalició Canària. Però en aquest cas el vet es de C's a PNB. I sense PNB no suma.
Per tant, que és el més probable? qui sap. Hi ha qui diu que ara ja serà per força que s'haurà de fer un nou govern. Però, de fet, també es deia fa sis mesos. A mi em sembla que si no es treu del mig a la major part de les cúpules de PP, PSOE, C's i P's, necessàriament al desembre es repetiran les eleccions. I llavors a veure si es supera el rècord de Bèlgica de més temps sense govern.
M'agradaria que a les eleccions del desembre ja no em calgués votar. Voldria dir que aquest país, el meu país, Catalunya, ha donat passes endavant. Que ja hem deixat de creure en unicorns de colors i hem entès que l'únic canvi possible és la República Catalana. Que la fraternitat, per ser-ho, ha de ser mútua. Que la fraternitat de veritat és entre lliures i iguals. Que per a fer la República Catalana cal i caldrà desobeir l'estat i estar disposats a resistir un temps, que no serà llarg, perquè l'ofec de Catalunya és el suïcidi d'Espanya.
Recordem-ho: el 9N ja vam començar a desobeir. L'estat no va tenir resposta pel 9N. Aquella primera desobediència és la referència per les que cal fer i les que han de venir. El 9N va marcar el punt de no retorn en el procés d'Independència i cal posar els fets d'aquella data en tot el seu valor i la seva potència. Aquella va ser la RUI, i la vam guanyar amb contundència i una claredat diàfana. La incompareixença dels unionistes va ser la seva falta i no l'ha d'assumir l'independentisme.
Espanya està empantanegada i ho seguirà estant. És el moment d'avançar de forma decidida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada