El No de Grècia, o l'oportunitat de bastir una nova Europa.

 (estàtua de la dea Atena a l'Acadèmia d'Atenes)

Encara estan fent el recompte a Grècia però a hores d'ara ja fa estona que és evident que el NO guanyarà de forma rotunda.

Els grecs han decidit que NO accepten el pla de la Troika. La por a l'expulsió de l'euro -quelcom que no es pot descartar i que suposaria un patiment important pels grecs- no ha estat suficient per impedir el vot negatiu a les polítiques d'austeritat.

Els grecs han dit que no. Grècia ja ha parlat. Jo crec que no hi ha gran cosa a interpretar aquí: els grecs han dit que no a les polítiques d'austeritat. I punt. No han dit que no a Europa, o que no a l'euro. Opino que les lectures euroescèptiques són interessades.

Quina serà la rèplica de la UE? La UE ha d'entendre que és exactament el rebuig a les polítiques d'austeritat el que democràticament han manifestat els grecs.

Crec que ahir Ernest Maragall va saber explicar-ho d'una forma absolutament entenedora comparant el cas de Grècia i la UE amb la greu crisi econòmica a la ciutat de Detroit i la reacció del govern dels EUA: O ens creiem que la UE és Europa, que existeix i compartim una nacionalitat Europea,  que Europa representa uns valors, que hi ha un sentiment que ens uneix des de Fisterra fins els Urals, i es presta ajuda a Grècia sense dubtar; O no ens ho creiem i, de forma molt trista, caldrà acceptar que no hem après gran cosa de la dramàtica història del continent.

No és economia. És política. I de la bona. Es tracta de construir una identitat supranacional.

Europa ha de ser generosa amb Grècia perquè el que està en joc és la mateixa construcció europea. I en aquesta construcció, n'estic segur, tant important és respectar, encabir, comprendre, acollir i aprendre del no grec, com de les reclamacions  catalanes a partir del proper 27S. Estan a la mateixa alçada. Es tracta, ni més ni menys, que la identitat europea només pot construir-se des de l'autodeterminació dels pobles d'Europa. Autodeterminació. Sobirania.

Dret a decidir és, exacta i precisament, el que han exercit avui els grecs.

Espero la resposta d'Europa. Espero que sigui la d'Europa. No de la la UE, o pitjor encara, la del BCE.

Espero que Europa no resulti ser la primera i més gran euroescèptica.

Espero que Europa respecti el dret a decidir dels europeus. 

Reso i m'encomano a Atena, dea de la saviesa, l'artesania i l'estratègia, protectora d'Atenes, verge dels ulls clars, verge dels ulls d'òliba, per a que ens inspiri i ens faci savis. Que aprenguem del coratge grec i, tots junts, fem una nova Europa, més lliure i democràtica.

Així sigui.