Pàgines

divendres, 17 de juliol del 2015

27S. Referèndum per la Independència.

Estic molt content que, finalment, s'hagi arribat a un acord per a fer una llista unitària independentista.

Encara estic més content perquè aquesta llista l'encapçalen Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals.

Raül Romeva ho deia molt clar ahir: Aquesta és la papereta del Sí a la Independència.

És la papereta que ha de servir per ratificar el doble sí del 9N. Aquest cop  el bàndol del No, no podrà negar-se a ser comptat ni menystenir el resultat per la seva incompareixença. És el referèndum que se'ns ha escatimat. És l'hora de la veritat.

El No té tot el dret a dir que aquest no serà el referèndum. Bé, que guanyin. Si els partidaris del Sí obtenim la majoria -i l'obtindrem- les eleccions hauran estat el referèndum. Perquè les regles, aquest cop, les posem nosaltres. Després de tants i tants anys que les regles ens vinguessin imposades, i que l'àrbitre fos de l'equip contrari. Amb el 27S també s'acaba jugar amb desavantatge i contra cartes marcades.

El full de ruta està clar. La forma de fer que aquest full de ruta sigui curt és, ni més ni menys, que una victòria clara, rotunda, de l'independentisme.

Dues llistes independentistes: l'encapçalada per Romeva, i la de la CUP.

I a la banda unionista, variacions des del supremacisme nacionalista  espanyolista de dretes de PP i C's passant per la "reforma constitucional federalitzant"  de PSC, o la "màxima sobirania sense trencar cap plat" de l'UDC Duranista, o el "procés constituent no subordinat per a fer una República Catalana dins  de la Monarquía Espanyola" de P's.

Ho tinc bastant clar: vull la independència de Catalunya, per a fer una país nou, més just, més net, més lliure i per a les persones. Un país amb la justícia social al primer lloc. Per a poder fer això calen eines, i l'eina principal és la independència.

Això és el que es pot aconseguir votant la llista unitària de les entitats independentistes.

La llista de la CUP, diferenciada, explícitament aposta per un model per al nou país. Un model ben respectable, per cert, però que potser s'aparta de la centralitat actual del país (o no, ja veurem). En tot cas, un model que per a ser possible reclama les eines similars a les de la llista de les entitats independentistes. En particular, reclama la Independència. Aquest punt de coincidència en l'anàlisi és fonamental. És el que permetrà, quan arribi el moment, que des de la CUP es doni suport a les passes que calgui donar per obtenir-la.

L'aposta per la independència, doncs, és clara, i és en positiu, ja sigui amb una llista o amb l'altre. Les alternatives, al meu entendre, no ho són:

La Independència  només depèn dels catalans. La fem aquí. No depèn, ni ha de dependre, d'una més que improbable reforma constitucional que haurien de votar a favor majoritàriament a Càceres, Terol, Ciudad Real, o Lugo, per posar uns exemples. Simplement ni haurà aquesta reforma constitucional ni, en el cas que es produís, a cap d'aquests llocs es votaria a favor.

Per fer la Independència, és dir, la màxima sobirania, doncs, caldrà trencar "algun plat". Només els pusil·lànimes poden creure que es pot arribar més enllà sense arriscar-se, sense donar un cop de puny  a la taula, alçar-se i fer camí. Res no ens serà donat. Però ho volem tot i ho prendrem tot. Perquè podem. I aquest és el podem que m'interessa.

Per descomptat, que el procés constituent català no ha d'estar subordinat a ningú. I serà per fer el que els catalans vulguem. Si els espanyols volen tenir un rei, allà ells, però inventar-se repúbliques monàrquiques fa riure, per no dir que fa plorar.

Finalment, la Independència ens estalviarà per sempre més d'haver d'estar resistint l'intent permanent d'extermini i genocidi cultural i nacional per part del supremacisme espanyolista, força transversal a tota la societat espanyola, però que potser avui es troba més ben representat per la dreta post-franquista de PP i C's.

I no. No accepto aquest argument -un intent xaró, pobre, groller de desmobilitzar- que aquesta és la llista de Mas. Un argument que pretén explotar "l'odi a Mas".  Un argument que menysté, que ofèn, a l'enorme quantitat de militants, socis, i particulars de les entitats independentistes que formen, que donem suport, a la llista. Adhesions que encara continuen. No és la llista de Mas. Ni la de CDC-ERC. No ho és. No estem en el joc dels partits. El 27S serà un referèndum perquè el convertirem en referèndum, igual com el 9N vam convertir el "procés participatiu" en una victòria aclaparadora amb un missatge potent i clar a l'opinió pública internacional. I ja està. Li nego la major.

El que cal ara és mobilitzar-se, i guanyar.

Hi han dues llistes per la Independència. A l'altre bàndol potser algú s'ho repensarà. Espero que s'ho repensin. I si no, tant se val. Tothom té dret a equivocar-se. Al final, aquest país, el procés constituent, el farem tots junts. Tots som i serem necessaris per a fer el país.

Ara però, no hi ha temps per perdre. El 27S és el referèndum per la Independència. Toca guanyar.

Tinguem-ho ben clar: Aquest cop als catalans ens toca guanyar (amb els nostres encerts i amb els nostres errors).

I guanyarem.