dimarts, 12 de maig de 2015

Debat dels candidats a l'ajuntament de Barcelona

Aquest matí, simultàniament per Catalunya Ràdio i per TV de Catalunya, i moderat per Mònica Terribas, han fet el debat entre els caps de llista a l'ajuntament de Barcelona. En desconnexions territorials també les ciutats de Lleida, Tarragona i Girona han tingut els seus respectius debats.

Per horari no l'he pogut veure, i prou que m'hauria agradat. No passa res. El podeu veure al "3 a la carta": Debat eleccions municipals 2015 Barcelona.

Doncs bé. Ja l'heu vist. Interessant. O potser no tant?

No teniu la sensació que la realitat és molt més complexa i molt més líquida que el que hom podria deduir dels discursos dels candidats?

Les campanyes electorals, totes, es basen en unes tècniques: En l'ús d'idees força, en la repetició d'eslògans, en l'atac al rival, en excitar al propi electorat i en confondre a l'electorat del rival. En fi. El cas és que les campanyes, al meu entendre, aporten poc, o si es vol, més aviat desmotiven al vot.

Per mi seria millor que hom pogués identificar per a cada partit quins són els principis d'acció. Els principis amb els que afrontarà la realitat complexa i mutable del dia a dia de la ciutat.

Aquest seria el primer pas. També caldria saber si hom es por refiar dels representants. És dir, si diem que es vol fer una determinada acció que implicarà un enfrontament amb poders del tipus que siguin. La faran? O mes ben dit, seran capaços d'enfrontar-se als poders oposats?

Barcelona és molt gran. La seva dimensió i la seva densitat fan que la tria d'alcalde sigui molt més política que a d'altres municipis més petits. Per tant, quan es tria alcalde al cap i casal, tot i que és cert que es tenen en compte, de forma principal, els afers de la ciutat, també es tenen en compte, o jo tinc  en compte si més no, altres factors que ultrapassen l'àmbit municipal.

En resum, he escoltat el debat. No m'ha aportat gaire. Em refermo en que votaré l'esquerra independentista. Totes dues coses a l'hora i sense matisos. Per un motiu: per fer la ciutat d'esquerres que vull, em cal un estat català. Encara més: el model d'estat català que jo vull ha de construir-se de baix a dalt, des del municipalisme. Doble eix, doncs: esquerra i independentisme.

Independentisme. El dret a decidir no és quelcom que calgui guanyar. Per mi es tracta d'exercir-lo. En aquest sentit, la promesa d'una candidata d'una consulta ciutadana per decidir l'ingrés, o no, a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) no m'aporta gaire. Em sembla, més aviat, un problema d'indefinició interna de la seva candidatura. Són els seus votants els que han d'aclarir-se. Jo ja ho tinc clar.

En definitiva, el proper 24 ja podré votar una llista que segur que votarà per l'ingrés de Barcelona a l'AMI, però que, sense dubtes, l'endemà del 27 de setembre (d'aquí quatre mesos) ja estarà alineada amb el procés d'independència. Independentisme vol dir això: aspirar a que Barcelona sigui la capital de la República de Catalunya i afegir aquesta característica a la marca internacional de Barcelona des de ja mateix.

Esquerra. Per mi esquerra vol dir algunes coses. Empoderament ciutadà, democràcia, remunicipalització de serveis públics (educació, sanitat, transport), remunicipalització de l'aigua i de l'energia, parc públic d'habitatge i lloguers socials... I també polítiques d'igualtat de gènere, de polítiques contra la discriminació sexual, el  respecte i protecció de la multiculturalitat de Barcelona, la promoció de la cultura i llengua catalanes com a llengua d'integració i cohesió social... i em deixo coses.

En fi. Potser més que debats entre candidats, caldrien més debats entre persones. Més debats entre veïns, o entre companys de feina. I arribat el moment, més participació d'aquest veïns als consells de barri, per exemple.

Reconec que és difícil. Des de la ignorància, però em fa l'efecte que involucrar-se en la governança d'un poble petit deu permetre, si més no, veure la concreció de la feina que es fa en forma de projectes que es poden tocar; en canvi, a Barcelona, potser per una dimensió inadequada de les eines de participació i de governança, costa seguir els projectes. Tanmateix, si es vol canviar les coses, caldrà fer-ho des de baix. Caldrà participar si es volen canvis.

En tot cas, ja veurem què vota o que és deixa de votar. Personalment, espero un bon resultat de l'esquerra (la sobiranista, formada per ERC, CUP i BeC), en primer lloc i, tant de bo, que sigui un gran resultat de l'èsquerra independentista (ERC i CUP). Així sigui. Amén.


I com deia Vicent Partal el passat diumenge, no ens equivoquem, el 24M es tria alcalde. Fem-ho amb seny, o amb rauxa, i cadascú seguint el seu criteri. 

Després, el 27S, triarem independència.



Publica un comentari a l'entrada