dimarts, 19 de maig de 2015

24M. Encetem el Procés Constituent.


Poques vegades unes eleccions -en aquesta ocasió, les municipals a Barcelona- hauran estat tan incertes. Les enquestes que s'han fet semblen coincidir només en una cosa: que hi haurà una gran fragmentació i que les dues forces principals seran CiU i BeC, però no tindran capacitat per elles mateixes de fer un govern estable. Hauran de pactar.

Una altre de les coses que sembla que es dedueixen de les enquestes és que seran possibles pactes en eixos (social, nacional) múltiples.

Tot plegat, per descomptat, només són enquestes. Al final, el pes dels diferents grups dependrà del vot dels ciutadans. I llavors veurem què passa amb els pactes. Seria democràtic que, els pactes els ratifiquessin els electors o, com a mínim, les militàncies dels grups que pactin.

Molt interessant. S'han publicat moltes enquestes i anàlisis de resultats. La pregunta és, què vol dir això? Què vol dir la fragmentació? què vol dir l'emergència de BeC, CUP i ERC? Què vol dir el retrocés de PSC, PP i CiU? o el creixement de C's? (sempre basant-se en les enquestes).

La meva teoria és que el procés constituent ja ha començat. I, com ve passant des del principi del procés independentista, el poble va per davant dels partits. Més per davant com més sistèmic sigui el partit.

Sembla com si BeC recollís més vot constituent que els partits independentistes i això hauria de fer pensar molt a aquests partits (crec que convé llegir l'anàlisi que ha fet avui Vicent Partal). En aquest sentit, el vot a BeC és necessàriament un vot sobiranista que a aquestes alçades del partit ja hauria d'estar decantat, per una qüestió de simple observació de la realitat, cap a la independència, tot i que sembla que no es decideixen a explicitar aquest pas.

Segons com vagin les coses, caldrà que el donin. Ahir Colau deia que a BeC "hi ha independentistes, federalistes, altres que no ho consideren prioritari i aquest debat, i altres como jo que no sóc independentista i que pot donar suport o no al procés sobiranista en funció de qui el lideri". Doncs bé, potser resulta que és BeC el que haurà de "liderar". De fet, l'equilibri de forces independentistes està basculant clarament cap a l'esquerra. BeC decantaria del tot.

Ens trobem en un punt, doncs de gran incertesa. Els partits, la baula més dèbil, tornen a ser superats, un cop més, per una ciutadania que pensa pel seu compte.

Això es faria evident a Barcelona on molts dels Sí-Sí del 9N anirien, qui sap si fins i tot el grup més majoritari de vots, a BeC per davant dels vots que anirien als partits  independentistes.

És molt curiós, no? O no tant. En definitiva, quina mena de ciutat volem? aquesta és la primera pregunta. En definitiva, el nostre procés constituent comença a les ciutats. Sense voler, o potser amb una clarividència extraordinària de la que no ens havíem adonat, BeC s'ha posat al capdavant del procés.

Em temo, però, que si bé algun dels grups de BeC ha funcionat amb aquesta clarividència, d'altres s'han mogut per un càlcul tàctic. En algun moment, depenent dels resultats del proper diumenge, s'hauran d'enfrontar amb el fet que no es tracta de donar suport depenent de qui lideri: Liderarà l'esquerra, sempre que ells participin plenament. Hauran de donar un pas al front i encarar el procés constituent amb tot el que això significa. Començant per desfer-se de les ambigüitats i el no mullar-se (va de debò això de la consulta a la ciutadania sobre l'ingrés a l'AMI? a quatre mesos del 27S? ).

Aquest, al meu entendre, serà el missatge de la ciutadania si, com sembla, BeC esdevé primera o segona força a Barcelona.

I no. No es tracta de donar suport o no a una DUI. Jo crec que la DUI és el pas necessari que caldrà donar per assolir efectivament la independència, però no és el pas suficient. Dins de l'independentisme trobarem els que creuen que cal fer aquest pas ja, i d'altres que estan relaxant aquest requeriment. Ara bé, està emergint una idea important: el procés constituent ja és aquí. El procés constituent és l'altra condició necessària. Estem en aquest punt. Ara toca posar les bases de com volem que sigui el nou país.

El proper diumenge 24M es trien alcaldes i equips municipals que han de gestionar el dia a dia. Aquesta serà la seva tasca principal. Però no serà l'única.  Nacionalment, és també una data clau: el procés constituent s'enceta definint les forces municipals que el determinaran i l'impulsaran. Per atzar, o per càlcul, però tindrem l'oportunitat de començar a definir el nou país des de baix. Com volem els nostres pobles i ciutats? Com es constituirà Catalunya a partir de les seves ciutats i pobles?

Atents, doncs. El proper diumenge cal anar a votar. Perquè aquest cop sí que és veritat que les coses estan canviant.
Publica un comentari a l'entrada