Aquesta setmana està resultant particularment hilarant: hem sabut del caloret de la mai prou valorada Rita Barberá, o la compareixença de Pujol i família a la comissió d'investigació de la corrupció al Parlament, o les vacances de Bárcenas a Vaquèira per recuperar-se d'l'experiència tan dura que ha viscut, el reietó. Avui, seguint la tonica, el debat sobre l'estat de la nació veïna també ha deixat alguns moments memorables.
A mi m'ha fet molta gràcia l'afer Villalobos, o Villabollos, o com coi es digui la senyora que estava jugant al Candy Crush. Molt gran. Estava parlant el seu quefe que responia a l'advertència (que no amenaça) de l'ínclit Duran i Lleida sobre la declaració unilateral d'Independència que es trobaran després del #27S2015. Rajoy contestava allò de la llei i tal, i la senyora aquesta, imbuïda de la trascendència del moment i de la gravetat dels fets, estava jugant al Candy Crush.
A veure, que jugar al Candy Crush està molt bé. És més: és democràtic. En una democràcia representativa, els representants electes del poble tenen el l'obligació de representar al poble. Si el poble juga al Candy Crush, els seus representants també. Jo em sentiria representat per un polític que afirmés sense vergonya que juga al Candy Crush. I que fa rècords de puntuació. I tant.
El que ja no té tanta gràcia és que menteixin. Però el que és absolutament penós és que menteixin quan hi han proves públiques i irrefutables que demostren que estan mentint. La Villalobos nega que estigués jugant (vegi's el vídeo) i, en canvi, diu que estava llegint el diari (quina millora, ves).
Per dir-ho que s'entengui: és lleig ser un corrupte i tenir calés amagats a Andorra, per exemple, però si ets prou hàbil per a no deixar proves, al final les coses queden en un diuen, diuen, diuen. En canvi, si t'enganxen jugant al Candy Crush, et fan un vídeo, el pugen al YouTube i és trending topic al cap de no res, després, home! no diguis que no, que tu no estaves jugant! Calla, o digues que estàs molt enganxat i no ho has pogut evitar... o qualsevol cosa, però no menteixis. Coi, que tothom ho sap que estava jugant! Tots els que estaven connectats al Facebook en aquell moment rebien una notificació "Celia Villalobos te ha invitado a jugar al Candy Crush Saga", i això que no la tinc com amiga! com ho haurà fet? i quin és el seu rècord?
Però és que no ho poden evitar. Hi han polítics que de tant mentir, ja no saben fer altra cosa. Fins i tot en trivialitats menteixen. Però clar, quan menteixes tan descaradament en bestieses, quines boles seràs capaç d'inventar en el que realment és important i, sobretot, quin menysteniment tan gran de la gent. O dit en col·loquial: ens prenen pel pitu del sereno. A tothom.
En fi, un debat insubstancial. Començant pel fet que en cap cas és un debat. Més aviat, uns discursos de míting destinats a les parròquies respectives. Una democràcia patètica i uns polítics de tan baix nivell que són incapaços de no mentir, ni quan els enganxen in fraganti. Penós i patètic. Es que no fa ni gràcia. Mentrestant, el Pablo Iglesias deu estar fregant-se les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada