dimarts, 24 de febrer de 2015

Entrevista amb Teresa Forcades

Fa un parell de dies escrivia sobre el sondeig de La Vanguardia per les municipals i, com a kamaku capitalí i centralista que soc, dedicava el post, en exclusiva, a la que ja s'ha batejat com la Batalla de Barcelona.

En particular, en algun moment em demanava sobre la presència de Procés Constituent (PC) a la candidatura de Barcelona en Comú (BeC); i sobre la no integració de la CUP en aquesta candidatura. Deia que, per mi, el posicionament de BeC en l'eix nacional és, com a mínim, poc clar. De fet, jo posava que "des del punt de vista independentista, BeC és unionista". No tots els components de la candidatura, cert, i recordava que l'estratègia de Procés Constituent és independentista. Però a efectes pràctics, per l'equilibri de forces que suposo a BeC, amb Podem i ICV com a pesos pesants, crec que la resultant és unionista.

Doncs bé, avui mateix m'ha arribat a les mans aquesta entrevista amb Teresa Forcades publicada al directe.cat. Un digital que ubicaria com més aviat proper a sectors de l'independentisme més dur d'ERC. Opinió personal. Que ningú s'ofengui si no és aquesta la línia editorial.

A l'entrevista parla, entre d'altres coses, del posicionament en l'eix nacional de BeC i dels grups que la conformen. Trobo interessant el que diu. Però em fa patir i, la veritat, no em convenç. Més ben dit, sento molta desconfiança envers Podem.

Tanmateix, Sempre és un plaer llegir a la germana Forcades. No és només que argumenta amb molta solidesa, és que, de fet, coincideixo gairebé plenament amb les seves opinions (però jo soc més malfiat).

Reprodueixo l'entrevista. A la web de directe.cat també teniu la possibilitat d'escoltar-la.

Teresa Forcades líder de Procés Constituent
PODEMOS ha de fer un càlcul electoral i no es pot presentar a Catalunya com una força espanyolista

Gerard Sesé @gerardsese .- En acabar l’entrevista, en una sala del Monestir de Sant Benet de Montserrat, ens n’adonem que ens han tancat per fora. Intentem sortir per un altra porta sense èxit. ‘Ja em va passar una vegada’, exclama Teresa Forcades. ‘I què vas fer, aquí tancada?’ pregunto encuriosit. ‘Doncs em vaig posar a resar’. ‘Però Teresa, què hi fas aquí?’ no podia entendre com ella, després d’aquella magnífica hora d’entrevista, una superdotada metgessa, teòloga, feminista i ferma independentista s’havia fet monja benedictina. ‘Em vaig sentir cridada. Perquè m’entenguis, el que vaig sentir seria com un gran amor per Déu.’ Una reflexió que plasma molt bé el tarannà de la Teresa, que ens va atendre per parlar d’actualitat i de les aliances de Procés Constituent.

© @gerardsese

Com veus el procés? Ha baixat el suflé?

Jo sempre he preguntat: sortirem al carrer quan no ens convoqui TV3? Doncs ara és el moment de saber-ho. Aquesta sensació que teníem de ‘poble mobilitzat’, de ser una força des de baix que empenyia els dirigents a seguir unes idees que no havien generat ells, havia quedat com plasmada amb les grans manifestacions i convocatòries però.. potser ens havíem intoxicat amb aquesta idea. Cal tenir en compte que tenim un moviment popular, és a dir, de base social, que s’enfronta a l’autoritat. En aquest cas, però, el moviment popular s’oposa a una segona autoritat, l’Estat espanyol, perquè la primera animava a la mobilització. La clau serà quan aquesta primera autoritat, TV3 (i quan dic TV3 em refereixo al govern, a l’oficialitat catalana) no ens convoqui. Ens seguirem mobilitzant?

Uses, doncs, TV3 per referir-te a ‘allò institucionalitzat’… però TV3 t’ha tractat molt bé…

M’agradaria que les meves opinions no estiguessin influïdes pel meu interès personal. La veu del Govern està present d’una forma inequívoca a TV3. La reflexió és en aquest sentit: ara s’ha de mirar endavant. Aquest procés té força, és una necessitat que no mori i l’única manera que tiri endavant és que continuï sent de base i popular. Hem de recuperar la iniciativa des de baix. El maridatge entre el moviment i el Govern no ha de servir perquè el poble ara quedi despistat.

I com ho fem això? L’ANC ho pot fer?

Doncs, evidentment, jo no li he de dir a l’ANC quin ha de ser el seu paper però crec que s’han posat a sota dels governants...

Veig per on vas… l’ANC s’ha ‘tevetresalitzat’?

Sí, ja t’ho dic directament: va ser molt curiós que passat el 9N, just després de la conferència d’en Mas amb la proposta de la llista única i abans de la resposta de l’Oriol Junqueras, el cap de l’oposició, sortís la Muriel Casals amb en Jaume Marfany -estrany que no fos la Carme Forcadell- als Matins de TV3 dient ‘estupendo, fantàstic, tots amb aquesta proposta’. I jo vaig pensar: ‘I això què és?’. El paper essencial que exerceix l’ANC fent de societat civil que es desmarca del poder havia quedat desdibuixat. I m’imagino que en Junqueras deuria pensar: ‘caram, gràcies, encara no he dit res i l’ANC ja s’ha posicionat...’

Crec que en Junqueras va tardar més d’una setmana a comparèixer i es reclamava una posició a l’ANC…

Es podia haver posicionat esperant a veure què deia l’altre.

La llista unitària era engrescadora, no?

De la manera que es va presentar a mi no em va agradar gens. Hem d'entendre la pluralitat com un valor i estimular-la. Un diàleg democràtic ha de tenir en compte les diferències i no les ha de suspendre temporalment situant-les sota d’una autoritat única… Això és el problema de la llista única

. L’església, durant segles, ha mantingut aquesta estratègia…

Jo crec que no… per això hi ha hagut tants cremats a la foguera defensant la pluralitat… Comença amb els evangelis.(posant-me a prova) Quants n’hi ha?

Doncs… quatre.

Molt bé! Menys mal! I diuen el mateix?

No...

Exacte! En essència sí però hi ha petites divergències. Ja al segle II es van voler unificar amb el Diatessaron, un evangeli harmonitzat per poder-se presentar al món amb un text coherent, i es va decidir una versió unitària fixada però hi sorgiren moviments en contra a favor de mantenir els 4 evangelis. Això ens dóna peu a no obliterar aquest espai obert. A més, això lliga amb un model de país descentralitzat. Jo no estic per l’abolició de l’Estat que ha de ser garantia d’una sèrie de drets i que cohesiona un territori però, un cop dit això, l’Estat hauria de tenir les mínimes atribucions possibles i delegar en els poders municipals. L’Arcadi Oliveres diu que a Suècia els municipis gestionen el 55% del pressupost. Aquí és el 14% si no m’equivoco…

En ciència política s’explica que la màxima descentralització del poder fa que aquest sigui més eficient…

Sí. Gestionar el 55% del pressupost és poder real. Qui sabrà millor com ha de ser el pont o una carretera per al teu poble que les persones que hi viuen?

I… ho serem, d’independents?

Depèn de nosaltres. Jo ho veig possible però la independència no ens la regalarà ningú. Si esperem ser independents sense desobediència institucional, no la tindrem. I si la tinguéssim sense desobediència, no m’agradaria perquè voldria dir que seria una independència finançada per La Caixa. Hi ha un status quo, hi ha uns poders establerts amb uns interessos, i la independència sembla que hi va en contra... i per això m’agrada, entre d’altres coses. En el moment que el status quo veiés amb bons ulls la independència no aconseguiríem un país més just. Ep! I no només desobediència a un govern de dretes del PP a Espanya sinó també a segons quins dictàmens europeus. S’ha de fer una desobediència intel·ligent com, per exemple, la que està fent ara Syriza a Grècia. Molta ciutadania europea es pregunta què està fent el Banc Central Europeu o el ministre d’economia alemany amb el tema grec. Crec que la gent, a Europa, està reflexionant sobre si al final són els grecs els qui poden tenir la raó.

Em va molt bé que citis Syriza. A Barcelona hi ha hagut un canvi de rumb de Procés Constituent (PC) ja que no ha pactat amb la CUP i sí amb PODEMOS i la Colau… conec gent de la CUP decebuda amb Procés Constituent...

Hi ha molts altres més municipis on…

Però Barcelona és la capital…!

Bé… no hi creiem massa en la capital, no? Hem fet un acte a Sant Esteve de Palautordera, per exemple, per presentar una candidatura pels municipis del Baix Montseny, on el Procés va amb la CUP, a Vic també... a Sant Cugat també hi anem amb la CUP. A cada municipi hi ha hagut una aposta del PC per aglutinar les forces que volen el canvi revolucionari i pacífic per aconseguir més justícia social. Entenem que, amb totes les diferencies que hi ha, PODEMOS ho vol, EUiA i ICV, almenys molta gent de les bases, també... Estem intentant l’aliança més àmplia possible amb les forces que volen el canvi social i això passa perquè el destí de Catalunya el decideixi Catalunya. Tot i això, l’eix nacional és un tema que, si no fos clar, per a les aliances municipals és menys rellevant perquè no és a nivell municipal que això s’ha de decidir. D’altra banda, si ens hi presentem, a les autonòmiques no pactarem amb ningú que no deixi clar que aquest procés, a Catalunya, ha de ser unilateral.

La suma de la població dels pobles que m’has dit no arriben ni a mig barri de Barcelona...

No t’he posat d’exemple aquests pobles per fer balança, sinó per demostrar que no tenim les mans lligades amb ningú de cara a les autonòmiques.

Però la simbologia de Barcelona... PODEMOS no és independentista...

Si volem aconseguir la independència ens falten molts vots. Si féssim ara el referèndum ens faltarien uns 250.000 vots. Això què vol dir? Ens posem la bena als ulls i anem movent la bandereta i després... la gran patacada? O busquem l’opció política que ens porti a aconseguir aquests vots i així assolir encaminar el procés cap a la unilateralitat? Si aconseguim això tindrem el pas significatiu per fer guanyador el procés.

Però això va ser l’estratègia d’Esquerra d’en Carod: acostar-se als socialistes per ‘catalanitzar un gran sector de la població...’ Després d’això a Esquerra hi havia fins 4 moviments crítics...

Els socialistes no són PODEMOS. Els socialistes són status quo totalment. Són part d’això que jo vull canviar: els lligams institucionals. No només els polítics sinó el de les grans empreses i les financeres que fan que tot quedi en un discurs superficial. Si tu tens un gran deute amb aquestes forces fàctiques, com vols que aquest partit treballi per canviar el status quo?

Si Barcelona en Comú (BEC) fos la llista més votada a Barcelona...

Doncs ens ajuntaríem amb la CUP per governar, no?

Però, justament, després que la CUP s’hagi quedat fora de BEC, té pinta que ho pot passar magre ja que és un espai electoral compartit...

Però la CUP pot venir amb BEC, no?

Ah, encara hi és a temps de sumar-s’hi?

Home, clar! Bé..., a veure si ara parlaré de més... En cap moment des de BEC hi ha hagut cap tipus de vet a la CUP. Ben al contrari, el desig dels qui en formem part, Procés i també Guanyem, era fer una candidatura el més àmplia i potent possible i demostrar que un front d’esquerres pot dur a terme allò que ens diuen que és impossible de fer.

Em costa molt d’imaginar, i sobretot després d’haver entrevistat a Quim Arrufat, que la CUP i PODEMOS vagin a una llista conjunta. Cada un marca paquet i diuen no tenir res a veure entre ells...

Bé, això en tot cas és una valoració legítima. Així com et deia que no estava a favor de la llista unitària d’en Mas, doncs tampoc s’ha d’imposar una llista única d’esquerres. Si jo estic defensant una llista unitària d’esquerres ho faig perquè hem de creure que així és possible guanyar i governar aquestes institucions. Jo crec que sí que podem. Si anem separats ho tenim més difícil...

Alfred Bosch ha dit que respectarà la llista més votada a Barcelona...

Ah sí? Ho celebro!

Si BEC governa la capital.... Barcelona entrarà a l’AMI?

És una interessant pregunta. Suposo que des del PC treballarem perquè així sigui...

Però PODEMOS... tenint unes eleccions espanyoles tan properes... això li restaria molts vots, no ho faria mai...

PODEMOS pot dir a la resta d’Espanya que aquí ells no són una opció majoritària... Si ells estan dins d’una candidatura unitària vol dir que hi ha hagut pacte. Pensa que PODEMOS ha de fer un càlcul electoral i no es pot presentar a Catalunya com una força espanyolista...

És clar... ja hi som! Amb el discurs de sempre: ‘sí a un procés d’autodeterminació legal, dins d’Espanya...’ Ja ho em viscut això!

Si no es tiren enrere... no. Jo em remeto a les declaracions més favorables al procés, que són d’Íñigo Errejón, que explicava que els catalans no ens hem d’esperar a que ells moguin fitxa des de Madrid.

Però és el discurs fals de l’esquerra espanyola de sempre... ‘Apoyaré la reforma del Estatuto...’

No. El que diu ara PODEMOS no ho havia dit mai ningú, ni tan sols IU.

Ja ens han enredat molts cops amb un discurs amable... per després acabar no fent res! Portem 300 anys igual!

Si jo t’estigués defensant el discurs de ‘va fiem-nos-en, ara sí...’ o ‘primer ells i després nosaltres’... t’entendria. Però no és això el que jo estic dient. Jo dic que això serà un procés unilateral. Ells que facin i nosaltres ‘a la nostra’.

PODEMOS no farà aquest discurs a Espanya, no els interessa.

No ho sé tant... Primer perquè els vots que els han de portar a les Corts també són els vots d’aquí. També per aquesta noció d’Espanya que tots són anti-catalans... Jo ara vinc d’Astúries on m’han publicat unes declaracions. Quan pots explicar-te, trobes gent oberta i amb mentalitat progressista, i ho acaben entenent.

Ada Colau és independentista?

Crec que s’ha declarat a favor d’una independència estratègica.

Sembla que ha afluixat i navega en aigües ambigües ara...

Jo amb ella no he parlat d’això però recordo que va dir que votaria el Sí/Sí. A Procés Constituent intentem fer de pont, cosa sempre difícil però essencial, entre els que són furibunds independentistes i els qui preferirien que no ens independitzéssim d’Espanya però, en vista del panorama actual, creuen que per avançar cap a la justícia social el camí és la independència. A Procés Constituent hi ha representat tot el ventall. Hi ha gent de PC a dins de Podemos, gent que contemplen l’opció de la declaració unilateral. De fet, tenien una candidatura...

... que no ha guanyat... Has parlat amb en Pablo Iglesias?

Quan encara no era tan conegut, quan li vaig donar suport a les eleccions Europees.

De fet, tu has viatjat, com ell, a Veneçuela, per exemple... El chavisme és res on emmirallar-se?

El que es fa aquí amb el chavisme és una caricatura esbiaixada. Ell mateix va trucar aquí al Monestir per felicitar-me pel llibre ‘Converses amb Teresa Forcades’ on jo deia que a Europa no hi havia cap líder polític tan culte com Hugo Chávez.

Estàs a favor de la seva gestió? És un referent?

Per a mi sí. Quan hi vaig anar el més impactant va ser veure com la gent més pobre i de les classes més baixes tenien consciència de ser subjecte polític. Trobaves unes persones molt pobres que creien que, al seu país, la seva veu comptava. Clar, jo estava acostumada al discurs d’aquí on ens deien (fins i tot polítics dels ajuntaments i altres institucions, ja no gent del carrer) que les decisions polítiques no depenien d’ells i que ells no pintaven res. Un bon exemple és l’alfabetització que s’ha fet en deu anys, d’acord amb la UNESCO, partint d’un índex d’analfabetisme del 60%. També les eleccions a Veneçuela són modèliques. I no ho dic jo sinó que ho diu la fundació The Carter Center.

Conec gent de Veneçuela i m’explica cada cosa... Van fugir-ne d’allà...

És cert que hi ha coses a criticar com la violència, que existeix, tot i que considero que no està creada per culpa del govern, la corrupció... Jo també tinc parents que han marxat d’allà i que quan els parlo de Veneçuela em diuen que no en tinc ni idea del que afirmo. Però això és com la Guerra Civil: depèn d’on hagis viscut en tindràs una versió diferent. Ser testimoni presencial no vol dir que tinguis la veritat absoluta. Aquí al monestir no es pot parlar de la Guerra Civil espanyola: hi ha monges que estaven a cada un dels dos bàndols...

És un tema tabú?

Totalment. Fa molt mal, sobretot si hi ha morts pel mig, per més reflexions objectives que es pretenguin fer.

Es diu que l’actual Govern treballa a nivell internacional per a tenir suports a la independència i que un dels Estats que ens reconeixeria seria l’Estat del Vaticà...

No tinc informació confidencial sobre aquest tema (riem). Però estaria molt bé que així fos. Quan parlem de suports internacionals, el que a mi em sembla fonamental és allò pel que estic en contra de la màxima: ‘primer la independència i després ja veurem’. Si això fos possible jo ho firmaria ara mateix! Per què no hauria de voler-ho? Tots ho hem de voler... però no és possible.

I per què no és possible?

Perquè necessites aliances internacionals i els estats amb qui t’aliïs et preguntaran que quin país vols fer. La Merkel et dirà: ‘quin país vols fer?’ Si els dius que serà un país que els pagarà el deute tres vegades més que l’actual, tindràs tot el suport dels alemanys. Si els diem que volem un estat anticapitalista, a la Merkel li agafarà un cobriment de cor però, d’altra banda, tindríem el recolzament de Grècia, per exemple.

Ostres... però pragmàticament, no és el mateix Alemanya que Grècia. Podríem provar d’enganyar-los als alemanys... Farem un país així...

Prefereixo Syriza que han anat amb la veritat d’entrada.

Però no van dir que pactarien amb la dreta al minut u...

Han pactat amb la dreta perquè no els afecta en res. Aquesta dreta estava a favor de tot el seu programa econòmic i el discurs de Syriza sobre l’homosexualitat i les llibertats individuals no variarà gens perquè tinguin aquests aliats. Ah, i també les aliances no han de ser només internacionals, també nacionals i amb grans empreses i poders...

Ara que dius empreses... Almirall, Grífols, Esteve, Ferrer...

Aquestes em sonen bastant (riem)

Les necessitem per a la independència, oi?

Hem de tenir un projecte de país clar i ben elaborat. La societat que jo vull no aboleix la propietat privada. Crec que ha d’existir un marge per exercir la iniciativa econòmica però no pas marge per poder acumular riquesa de manera que cada vegada, com passa per exemple a Catalunya, hi hagi més separació entre rics i pobres. Hem de marcar quin és l’horitzó possible i aquí han de ser les empreses les que valorin si els convé ser-hi.

I com els podem seduir?

És que per a mi aquest no és un objectiu.

Però els necessitem, t’he posat l’exemple de farmacèutiques, però em refereixo que és clau tenir el món empresarial, en general, amb nosaltres.

Jo crec que no. Això que comentes és el discurs neoliberal de dir ‘no hi ha alternativa’. Tu què creus? Podem ser independents sense Grífols? Jo crec que sí. Jo no vull pactar amb ells una rebaixa del sostre de la justícia social que aspiro per al meu nou país. El poder real està a baix. L’únic que cal és que ens ho hem de creure... i despertar. Mira Islàndia. Els van dir que havien de pagar el deute, que no hi havia alternativa. La gent va dir ‘no’ i va ser ‘no’. Si la gent es desperta no hi ha Grífols que valgui.

Algun català al club Bilderberg que ens pugui ajudar...?

(riu) A mi no em preguntis pel Club Bilderberg. Jo no vull una independència finançada per La Caixa. Ara sí que vull una Catalunya intel·ligent. No estic fent una cosa utòpica absurda. Sé que existeix el Club Bilderberg, Davos... Però mira... oi que Syriza no ha començat per aquí? La força la treuen d’un altre lloc gràcies a un discurs anticapitalista. Això no vol dir que vulguin una societat bolxevic, centralista, estatalista i violenta. Ben al contrari, es tracta de construir una societat per a la gent, democràtica de veritat. La propietat privada ha d’existir, però no com a dret absolut. Això, de fet, ho diu la doctrina social de l’església.

L’Estat català haurà de ser laic?

Clar! La separació entre estat i església és una reivindicació de l’església catòlica des del Concili Vaticà Segon. És l’única manera de donar testimoni de l’evangeli en la seva puresa: Déu et convida però no t’imposa.

I sense exèrcit?

Sí, sense exèrcit.

Que ens defensin els Cascos Blaus? L’OTAN?

No, la diplomàcia ens ha de defensar. Perquè si anem a la força bruta perdem segur.

I si som atacats?

Doncs perdrem segur. Quin exercit podrem crear aquí? Un sol míssil d’Israel ens ho destrossa tot. No volem despesa militar obscena ni volem la cultura militarista. La pau no es pot aconseguir a través de la guerra.

I quina llei d’avortament tindríem al nou estat?

Jo m’he posicionat sempre en contra de la criminalització de l’avortament.

La cambra dels Lords ha aprovat que al Regne Unit es podrà practicar aquesta tècnica d’un fill de tres pares.

Durant segles, a l’església catòlica hem viscut, fins i tot amb honor per part dels pares biològics, l’adopció dels seus fills als Monestirs. El més important per a una criatura és l’amor que se li dóna i la qualitat d’aquest amor. Pots tenir una criatura que estigui amb els seus pares biològics en una dinàmica nociva i pots tenir una criatura que no creix amb els progenitors i acabi esdevenint Tomàs d’Aquino o Hildegarda de Bingen, per exemple. Dit això, la part tècnica hem de vigilar-la. S’ha d’anar amb compte ja que tota la indústria de la fertilització i fecundació in vitro està pujant molt i, en un entorn capitalista, això la corromp.

En quin sentit?

Doncs aquí a Catalunya hi ha llocs on tu pots fer aquesta fecundació artificial però, com que primer s’han de recollir els òvuls de la mare, s’acostuma a interrompre el cicle natural de l’ovulació per després donar hormones que provoquin una ovulació múltiple. Es podria esperar a que la mare ovulés de manera natural. Es podria donar de forma habitual aquesta opció, però no es fa. Per què l’has de forçar amb hormones que després tenen efectes secundaris? Això fa més rendible el negoci. Si tu actues dins del marc capitalista admets una corrupció dels valors, en aquest cas d’un dels que jo estimo més: la defensa de la salut de les persones. Conec noies joves que han fet, fins a cinc vegades, una hormonació que té uns efectes secundaris entre els quals hi ha el càncer. Per què no els ho expliquen, que hi ha una alternativa? Perquè és un negoci. És una aberració que la sanitat sigui un negoci. Això repercuteix negativament sobre les persones més vulnerables.

Què et sembla que en Mas i en Junqueras hagin dit obertament que són catòlics i practicants?

Em sembla que hauria de ser indiferent. El que ens importa d’ells no és que siguin catòlics sinó que siguin bons polítics i veure com exerceixen la seva responsabilitat pública.

És cert que quan estaves en el teu moment més àlgid, amb gran presència als mitjans, i creaves opinió, discurs, ideologia... et van enviar a Berlín per apartar-te de tot plegat?

No. Em van oferir un contracte per ser professora per un any i vaig valorar-ho personalment perquè ja havíem engegat el PC. I, per a mi, va ser ideal perquè estava esgotada. Si m’haguessin apartat ho hauria dit sense problemes. També vaig creure que PC no havia de dependre només de dues persones, l’Arcadi i jo.

Déu seria independentista?

La justícia és un dels noms de Déu. Ser ‘just’ també passa pel respecte a l’autodeterminació de les persones i dels pobles. Si parlem d’un trepitjar les llibertats ja ho veiem com sí que ho seria. A la bíblia, a l’èxode, Déu allibera el poble que està esclavitzat a l’Egipte i els dóna una terra per a ells.

Què és millor: una Catalunya independent de dretes o una Catalunya autònoma d’esquerres’

Una Catalunya independent d’esquerres (riem). Ja sabies que contestaria això, oi?

Publica un comentari a l'entrada