diumenge, 22 de febrer de 2015

Sondeig de les municipals a La Vanguardia

Sóc dels que pensen que els sondejos els carrega el diable i que si, a més, el diable ve de part del grup Godó, aleshores van amb doble càrrega. Aquest aclariment és necessari abans de començar a parlar del sondeig que ha publicat "La Vanguardia" (sondeig que no casa ben bé amb el de 8TV, també grup Godó, d'ahir).

En resum resumit, es tracta d'un sondeig sobre les eleccions municipals a Barcelona. A aquest sondeig, fet a tres mesos de les eleccions, i près amb totes les precaucions que cal prendre, el que es veu és:

1. Gran fragmentació de forces. Podrien arribar a ser presents fins a set llistes, de les quals algunes d'elles són coalicions. Des del punt de vista de la qualitat democràtica això és, per mi, una gran notícia. Pluralitat és exactament això.

La pluralitat plantejarà reptes: no serà fàcil fer majories de govern i caldrà fer política de la bona per aconseguir les "geometries variables".

2. La resistència de CiU i l'ascens de "Barcelona en Comú" (Guanyem Barcelona). Els moviments de majories sociològiques són moviments tectònics. Imparables, però lents. CiU compta amb un electorat molt fidel i, essencialment, satisfet amb Trias. Això explicaria en bona part la seva resistència. L'entrada de Barcelona en Comú com a segona força (segons la Vanguardia) té una explicació més difícill. La coalició d'esquerres suma a gent molt diversa entre independents i grups i partits. Fins on conec: Iniciativa, EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo. La simple agregació no explica els resultats que se li suposen. BeC segurament capta vots provinents del PSC i, probablement, de l'abstenció. El sondeig de 8TV no dona a BeC com a segona força. Costa fer un pronòstic. El fraccionament i el volum de vot rescatat de l'abstenció fan difícil dir res.

3. El resultat d'ERC. Principi bàsic de l'anàlisi: només es poden comparar pomes amb pomes i taronges amb taronges. Per què ho dic? Perquè ERC va ser el partit més votat a Barcelona a les darreres eleccions europees i, en canvi, ara ERC se n'aniria al cinquè o sisè lloc (sempre segons el sondeig de La Vanguardia, convé tenir-ho present ). Milloraria rsultats, cert, passaria de dos a quatre o cinc regidors. Però es quedaria molt lluny de l'expectativa d'esdevenir segona (o primera) força.

En tot cas, el d'ERC també és un resultat que s'explica per un trasvàs de votants de CiU cap a ERC. Però això és molt pobre per a les expectatives creades i pel discurs de fer Barcelona la capital de la República (potser és aquest el problema: un excés de grandiloquència quan, per l'altre banda, veiem crisi, desnonaments i repressió de lluites socials). ERC no es converteix en la referència socialdemòcrata de la ciutat que és el que de debò la faria créixer.

Des d'un punt de vista estrictament independentista potser la millor notícia seria que sembla força probable l'entrada de la CUP a la casa gran. L'agregació de les forces nominalment independentistes, CUP, ERC i CiU, millora respecte la composició de l'actual ajuntament. Però no és un gran resultat. Si el sondeig acaba fent-se cert, voldrà dir que els independentistes barcelonins, entesos com aquella gent que votarien sí a la independència en un referèndum, no hauran considerat les municipals com una "primera volta de les plebiscitàries". Avís per a navegants: Per convertir les eleccions del #27S2015 en unes plebiscitàries caldrà explicar-ho molt bé a la ciutadania. Si no és així, simplement, massa gent no ho entendrà i votarà seguint altres claus.

Finalment, el front unionista dur recula. Recula? a primer cop d'ull sembla que sí: la suma PSC, PP i C's és força menys que l'actual consistori. Ara bé. La pregunta és en quin punt de l'eix nacional es situa BeC? dins BeC només Procés Constituent té una estratègia independentista. Però quin és el seu pes dins BeC? O, si es vol, qui és el "Primo de Zumosol" dins BeC? Sembla que la cosa està entre ICV i Podem. Cap dels dos és independentista i la seva posició sobre el tema es la de proposar una hipotètica reforma constitucional els uns o un improbable referèndum els altres. Ni els uns ni els altres estan disposats a reconèixer el caràcter plebiscitari al #27S2015. Comptat i sumat, des del punt de vista independentista, BeC és unionista. En aquest sentit, que la CUP decidís no integrar-se a la BeC és tot un indicador.

En definitiva, els independentistes diem que la independència és l'eina necessària per a desenvolupar les politiques socials, econòmiques, ecològiques, culturals, lingüístiques, d'exteriors... la independència és el pas necessari perque l'objectiu de l'estat és la uniformització, la recentralització i l'ofec de l'autogovern. La independència no un "premi" al final del camí. És una eina. L'eina. És clar que es poden fer - i el govern té l'obligació de fer- polítiques socials, econòmiques, ecològiques, culturals sense la independència, però estaran coixes, i subjectes a revisió, tutela i esmena des de Madrid. És un fet. L'autogovern actual arriba fins on arriba, i no arriba gaire lluny. L'objectiu de l'estat és que encara arribi menys lluny.

En fi. Només és un sondeig, i de la Vanguardia per més inri. Però és un bon avís. Els que creiem que la independència és una necessitat vital i urgent ens haurem d'esforçar per explicar-ho, i no ens podrem estar per punyetes. Nosaltres no volem reformes fetes a 600km de la Plaça Catalunya. Nosaltres volem una ruptura amb el vell model i amb el vell estat. Ruptura, i no reforma. Volem la independència per canviar-ho tot.

Si més no, volem exercir el dret a intentar canviar-ho.
Publica un comentari a l'entrada