dissabte, 31 de gener de 2015

La bici (pares, fills, bicis i cavallers Jedi)

Fa uns dies va ser l'aniversari del meu fill. Va fer 10 anys! i li vam regalar una bici.

La veritat és que haver esperat fins al desè aniversari per regalar-li la bici és una cosa que em sap greu. Jo crec que com abans aprenguis a anar en bici, millor. En fi. Hem trigat una mica, però, finalment, ja té una bici.

I avui, després d'alguns dies de tenir-la al rebedor, ha fet un dia prou bó, i hem tingut temps per sortir a provar-la.

Vet aquí, doncs, que ens hem passat bona part del matí al costat de l'estació de Sants, a aquest passeig que han deixat entre l'estació i el parc de l'Espanya Industrial i que resulta perfecte per anar amb patins, skates o bicicletes. Ideal. Sense la molèstia dels cotxes.

L'Artiom no en sabia d'anar amb bici. Així que ha calgut experimentar. Vinga passeig cap amunt i passeig cap avall. Poc a poc. Ara jo li aguanto la bici, ara aprofitem una mica de rampa per veure que amb la bici en moviment es manté l'equilibri. Torna a provar...

Ha anat agafant confiança i, finalment, després de fer una parada tècnica per dinar i recuperar forces al Pans del la Plaça de Sants, ha aconseguit mantenir l'equilibri i fer algunes pedalades seguides.

El somriure que ens ha llençat després d'aquesta petita proesa no tenia preu.

Després, potser sorprès o emocionat, ho ha tornat a intentar i no se n'ha sortit. Bé, no passa res. No importa. demà ho tornarem a provar. A veure si el temps acompanya. El més important és que ho ha fet. Que sap que pot fer-ho. Ell "ja ha après a anar amb bici". Ara només es tracta de perfeccionar-ho.

Jo li deia, "no pensis en com anar en bici, tu només ves-hi". És una versió suavitzada de l que li diu Yoda a Luke Skywalker al planeta Dagobah: "fes-ho o no ho facis, però no ho intentis". Coi, que n'era de savi el mestre Yoda! I és que anar en bici té molt del poder de la Força. Tu no has de pensar en com has de pedalar, o en mantenir l'equilibri. Tu només has de "sentir" la bici i deixar-te anar.  Ja sabeu, tu i la bici sou un en la Força. Has de conèixer la teva bici i sentir-la. Com fa un Jedi amb el seu sabre laser. L'Artiom s'ha flipat bastant amb aquests arguments. I jo també.

La bici és una màquina, però té un component d'animal. Quant ets un nen acabes estimant la teva bicicleta perquè saps que està viva. Per a un nen, si més no, per al nen que algun cop vaig ser, la bici era una màquina d'aventures. La meva bici era més que un vehicle, era una nau espacial, un cavall, un avió de combat, el meu vaixell pirata. Pujar a la bici i imaginar coses era el mateix.  

També era la primera màquina, aquell mecanisme que transmetia la força dels pedals amb la cadena que enllaçava les rodes dentades del plat i el pinyó (en aquella època, les bicis amb marxes eren cosa de nens de peles, i a casa erem sis, i alegries les justes), el misteri dels frens. El taller de reparacions de rodes punxades, amb els "partxes". Tot plegat era una introducció a la mecànica per la via del mirar i tocar. Un aprenentatge que no té preu.

I les patacades! I tant! També. Realment, algun cop vaig estar a punt d'obrir-me el cap i fer-me mal de debò. Sort. Mai va passar res massa greu. Genolls pelats i algun trau dels bons sí, per descomptat. Encara tinc  senyals d'aquella època per mans, peus i genolls.

Ai, senyor. Quins records. Tot això ho rumiava avui, mentre convencia a l'Artiom que això de la bici és gairebé com dominar la Força, com els Jedi. I ell feia les seves primeres pedalades, vacil·lants. No m'ho ha dit però estic segur que, per uns instants, ha pogut veure als llunyans (com li diu Luke a Obi-Wan).

Ell encara no ho sap, però avui ha obert una porta als somnis i a les aventures. Que sempre fa una mica de por, i a vegades pot fer mal, pero que és tan apassionant que deixes la por a banda i t'hi llences. Això és, justament, en el que consisteix ser valent. Aprendre a anar amb bici també es això.

Després et fas gran i aquella meravellosa màquina d'aventures es converteix en un esport, i et preocupes pels detalls tècnics, pels materials del quadre, pels diferents tipus de frens... o esdevé un transport públic més i t'emprenyes quan l'estació del bicing està plena, o el terminal no funciona i no tens prou temps fins a la següent estació per estalviar-te el recàrrec. O un municipal et posa un multa per saltar-te un semàfor amb el bicing. 200 eurassos la broma. Punyeta!

En fi. Ja tindrà temps de fer-se gran. Que aprengui a anar amb bici. Que conegui la seva bici. Si les coses li surten una mica bé haurà fet una amiga extraordinària. Una companya fidel d'aventures.

Un nen amb la seva bici... Que la Força t'acompanyi.
Publica un comentari a l'entrada