dijous, 29 de gener de 2015

Esborranys per al procés constituent.

Aquest proper 31 de gener el jutge Santi Vidal presentarà l'esborrany de constitució catalana que ell i un grup de juristes han estat preparant.

En la mateixa línea: ahir mateix em va arribar la url d'un altre esborrany de constitució que s'està el·laborant a http://www.constitucio.cat. Sembla que encara hi ha un tecer grup que també és a punt de presentar el seu esborrany.

Encara més, un altre grup ha presentat una proposta de com hauria de ser el procés constituent.

Per mi és una gran notícia aquesta efervescència. Els vuit mesos (sí, ja  només són vuit) fins el plebiscit del 27 de setembre han de servir per perfilar la constitució. Entenc que després del 27 encara hi haurà un plaç per debatre la constitució. Però potser el debat ja entrarà en la fase institucional. Qui ho sap.

En tot cas, ara, amb temps, és un bon moment per llegir aquests esborranys. Per reflexionar sobre el que proposen i, per descomptat, per fer les pròpies propostes.

Ahir, de fet,  vaig poder llegir l'esborrany de constitucio.cat. És ràpid. només són 18 pàgines. Algunes coses em van agradar, i d'altres no. Em va agradar, per exemple, que el text fos curt. Em va agradar la vocació i inspiració republicana. Em va agradar la menció explícita de les noves tecnologies per a implementar un sistema democràtic més participatiu. No em va agradar la creació d'un tribunal constitucional. No em va agradar que em va recordar massa el disseny de dalt a baix de l'estat espanyol. M'agradaria una constitució de caire municipalista. De baix a dalt.  I més coses.

Només un esborrany. Catalunya, a hores d'ara -però per poc temps- no és independent. Res no està aprovat. Però ara crec que sí. Que veuré el nou país. Un país que imagino més net, més lliure i just i al que li caldrà una carta magna. Carta magna que haurà de ser el fruit d'un acord el més majoritari possible.  Els tres esborranys que es presentaran dissabte, i les propostes que se'ls afegiran han de ser llegides, debatudes, millorades o rebutjades per la majoria més ampla que es pugui aconseguir. 

I per l'altra banda cal el mandat democràtic,  el 27S els partits independentistes han d'obtenir la majoria absoluta. D'aquí al setembre, doncs, se'ns gira feina: el  debat, apassionant, del procés constituent i convèncer als compatriotes que no ho veuen clar o, si més no, parlar amb ells amb el màxim respecte per fer-los conèixer de primera ma el projecte del nou país.

I sempre el respecte. Passi el que passi, l'endemà de la independència, tots hem de  poder seguir mirant-nos als ulls amb confiança.

Que ningú ho espatlli. Que tothom sigui digne i honest. Que es digui la veritat de cara.

Tinguem confiança. Fem un país nou.
Publica un comentari a l'entrada