Pàgines

dilluns, 5 de gener del 2015

No-carta als reis (comanda de carbó).

No. No penso escriure una carta als reis mags demanant pau i amor per al món.

No escriure tampoc una llista de proposits per al 2015 que, molt probablement, se'm farien molt difícils d'honorar.

Tampoc una carta demanant salut i alegria. Això ja ho he fet, més o menys, algun cop i, bé... no funciona. És el que té escriure cartes a éssers màgics que saps positivament que no existeixen.

Ni tampoc relacionaré el dia d'avui amb la (donem-la per bona) dada d'atur. Pel mateix motiu no diré res obre les bajanades de Rajoy sobre la fi de la crisi (gent amb més criteri ja han dit el que cal dir), ni faré acudits sobre el carbó i la darrera reunió entre Mas i Junqueras.

No. Mireu, ja portem ben bé dues setmanes de compromisos familiars, àpats, regals, consum... i sabem que encara queda un últim escull, un últim port de muntanya, en la forma de cavalcada de reis amb els nens, regals, ronda familiar per recollir els regals que els reis han anat deixant escampats per cases d'avis i tiets amb una absoluta manca de criteri logístic, i qui sap si, finalment un tortell de reis amb una fava assassina que et pot dur de pet a urgències com te l'empassis i t'ennueguis...

No. No faré cap carta als reis ni cap post de temàtica monarquico-màgica. No estic d'humor. Deu ser l'edat. El que faré serà desitjar que acabeu de passar-ho de la millor forma possible. Que us sigui lleu. I donar-vos ànims:

Ja s'acaba! Resistiu un dia més! Som-hi!


(Ses majestats, deixin el carbó al balcó. Gràcies.)