dimarts, 5 de febrer de 2013

Guerra civil al PP?

Diuen que a Madrid la brama és que l'esclat del cas Bárcenas és una maniobra per fer fora Rajoy i que torni Aznar.

Ben bé podria ser. Es tractaria, per tant, d'una mena de guerra civil dins el PP.

Però sobta, si és que efectivament es tracta d'una guerra civil pepera, la brutalitat dels moviments, la manca absoluta d'escrúpols i el culte a la personalitat que se'n desprèn.

De ser cert, els aznarians no haurien dubtat a fer passar com a corrupta davant l'opinió pública a l'actual plana major del PP i no haurien vacil·lat a empastifar la mateixa institució de la presidència del govern.

A mi, personalment, em faria molta gràcia que s'esbudellessin entre ells i que ho fessin de la forma més descarada possible, amb tot el llençament mutu de merda que puguessin fer. La veritat, em semblaria fantàstic.

Sobretot, m'agradaria veure la reacció de l'electorat davant un espectacle massiu de llença-merdisme, corrupció i personatges populistes i autoritaris.

Però, la veritat, em fa l'efecte que no tindrem tanta sort. Al final, malgrat que se l'està titllant de covard, d'amagar-se, de no donar la cara i de moltes coses irreproduïbles, crec que la tàctica de Rajoy és la correcta: el millor que pot fer és deixar passar el temps.

No té res a perdre. Compta amb una còmoda majoria absoluta al Congreso i abans que ell sigui directament tocat, en el supòsit que legalment ho pugui ser, poden caure un munt de caps de turc.

No passarà res. No és per casualitat la tebior des del PSOE. No és aquesta la seva oportunitat. EL PSOE no està en condicions de capitalitzar el desgast actual de Rajoy. Més val, doncs, com fan, mantenir-se en una gesticulació discreta. El PSOE no mossegarà a la jugular i a Rajoy ja li va bé, doncs li convé deixar passar el temps i que la s'apaivagui el soroll d'aquest afer.

A Rajoy no el fotran fora amb el cas Bárcenas. La seva és una posició avantatjosa. Pot esperar i, si cal, pot sacrificar alguns peons. O fins alguna peça més important, com la Dama De Cospedal. Suposant que es deixi, és clar.

Tot això amb la premisa que sigui una guerra civil pepera, que em sembla que és molt dir. És cert que els clans enfrontats dins el PP aprofiten per atacar-se, però em sembla més senzill, principi de Hanlon, creure que alguns periodistes madrilenys de la vella escola franquista ho han llegit malament i somien en veu alta el retorn d'Aznar. El súper heroi nacionalista espanyol de la dreta. El salvador de les Espanyes.

Això diria molt de com pensen aquesta gent. Encegats, volen veure una èpica falangista on només hi ha corrupció i barroeres lluites pel poder. En un prodigi d'ingenuitat, afirmen que la solució dels problemes de l'estat és l'aparició d'un messies que ho arregli tot. La corrupció, la crisi, la secessió de Catalunya. Tot ho arreglara Aznar.

És el que té el culte a la personalitat, el populisme, l'autoritarisme i confondre "sistema democràtic" amb "triar qui mana" en comptes de "triar a qui et representa".

És, en definitiva, la desconfiança d'aquests periodistes i les elits que representen en un poble, en aquest cas l'espanyol, si és que tal cosa existeix. Potser per això aquest no-poble es mereix aquesta desconfiança, tot sigui dit.

Però en aquest cas, convindrem que si la pervivència de la nació espanyola, o una determinada forma d'entendre aquest subjecte, depèn que Aznar derroqui a Rajoy, aleshores aquesta partida els independentistes ja l'hem guanyat.

La corrupció també pot tacar el procés d'independència. Arribat el cas espero que les dimissions es produeixin sense vacil·lacions. La Nació Catalana ha de sentir confiança en els seus representants, que tenen un mandat molt clar i a la vegada, és legítim i democràtic que en reclami d'ells un comportament inatacable i que retin comptes de la seva actuació. Si entenem aquest punt, el procés d'Independència no es podrà aturar.

Perquè serà el procés del poble.

Publica un comentari a l'entrada