Pàgines

dimarts, 26 de febrer del 2013

Carta oberta a Carme Chacón

Felicitats, Carmeta. Has exercit el dret a decidir. Has triat no votar. Però, saps que passa, que aquest no vot, és un vot no. Has decidit no decidir. És un dret al que has renunciat. És un dret que has negat als votants que et van triar per a que els representessis. És un dret que negues a tots els que et podrien haver votat. És un dret que em negues a mi, en particular, que mai t'he votat.

Però mira, me n'alegro que hagis votat en consciència. Has votat que jo no tinc el dret a decidir. Tu sabràs. Jo sí que tinc el dret a decidir. De moment, a diferència del que has pogut fer tu avui, jo encara no el puc exercir, però no t'equivoquis, que no el pugui exercir encara no vol dir que no tingui aquest dret.

Només espero, Carmeta, que quan arribi el dia en que jo pugui exercir el dret a decidir -que arribarà, i que més que decidir, serà proclamar que la meva identitat nacional, una part de la meva identitat, en definitiva, només la decideixo jo, i no tu- no em surtis amb alguna barbaritat -que haver estat ministre de defensa deu marcar- com voler impedir aquest exercici de forma poc democràtica.

Com deia Voltaire, estic totalment en contra del que dius, en aquest cas, del teu silenci, però donaria la meva vida per defensar el teu dret a dir-ho, o a callar clamorosament. Avui has pogut exercir aquest dret. Jo encara no. Però arribarà, ben aviat, d'una forma o d'una altre, aquell moment. M'apunto que quan arribi el moment, no defensaràs el meu dret a votar. Avui no ho has fet votant com has votat. Era el teu dret. Però és una gran paradoxa, no creus?

I és que, saps què? Em sembla que encara no t'has adonat que no seràs la primera Presidenta del Gobierno de España. Per molt que avui hagis volgut fer-te perdonar, un cop més, el teu origen català. Tampoc t'has adonat que a Espanya estan canviant les correlacions de les forces polítiques i que les majories absolutes del PPSOE s'estan anant a fer punyetes. Sospito que en el teu vot hi ha molt càlcul. Més que nacionalisme. No se si t'has adonat que la gran Política no és el joc curt i el tacticisme gallinaci. La gran Política sempre és revolucionària i la Revolució està començant sense tu. I no t'has adonat. Tenia una imatge de tu en que eres més intel·ligent, i ara se m'ha trencat i em fa l'efecte que ni tan sols ets gaire llesta. Però bé, potser és la decepció del moment.

En tot cas, ha estat la teva opció. De nou, et felicito i me n'alegro que hagis pogut triar lliurement. Em temo que no ets gaire llesta però espero que, almenys, siguis prou democràtica com per no donar suport a barbaritats quan arribi el dia, que arribarà, i aviat, on jo pugui exercir el dret, que el tinc, a decidir. Més ben dit, a proclamar, quina és la meva identitat, quin és el meu País, i com vull que sigui el llegat del meu fill.

Cordialment.