dilluns, 4 d’abril de 2011

"Indigneu-vos!" de Stéphane Hessel

No és un llibre. És un pamflet. Un text que busca excitar, enardir, provocar. Una crida a revoltar-se.


L'edició de Columna Edicions S.A / Destino, ISBN: 978-84-9710-202-5  és un llibret de 60 pàgines que es reparteixen entre el pròleg de José Luís Sampedro; el pròleg de l'autor als lectors catalans on es refereix al nostre com un país rebel i valent (fem honor d'aquests adjectius?); el text pròpiament dit  que només ocupa 28 pàgines i que es divideix en un pròleg i sis seccions: "El motiu de la resistència és la indignació", "Dues visions de la història", "La indiferència: la pitjor de les actituds", "La meva indignació a propòsit de Palestina", "La no-violència, el camí que hem d'aprendre a seguir" i "Per una insurrecció pacífica"; finalment les  notes  i l'epíleg de l'editor amb resum de la biografia de l'autor.


A diferència del temps de guerra contra el nazisme que li va tocar viure a Stéphane Hessel, avui l'enemic no és tan evident. Però hi és.  Ens diu que el busquem i el trobarem, i llavors el primer pas serà indignar-se.

Aquest no és doncs, un llibre que el pugui llegir tothom. Cal estar preparat. Cal ser capaços d'indignar-se. Cal compartir uns determinats valors. Els valors que tenia la Resistència Francesa, els valors Republicans, i llavors, en veure com el món s'oposa a aquests valors en els que creiem ens indignarem. Indignar-se, diu, és el primer pas de qualsevol revolta. De la mateixa manera, la indiferència és la pitjor de les actituds possibles.

Hessel ens  incita a la revolta. Contra què? Contra les injustícies de tota mena, contra la tirania del mercat i del consumisme, contra la discriminació  de les minories, contra el drama del poble palestí (Hessel és un defensor de la causa palestina). Hessel ens demana que siguem Resistents. Que lluitem per defensar les conquestes socials de la Resistència.

Però després d'aquesta crida a la indignació Hessel ens presenta la secció "Dues visions de la història" en la que ens diu com la història es pot veure amb una òptica hegeliana: és la llibertat de l'home que progressa etapa rere etapa; o bé una altre visió segons la qual els progressos en la "llibertat", la competitivitat i el consumisme creixent són un "huracà destructor" [...] "una progressió irresistible de catàstrofe en catàstrofe". 

Aquesta secció ens prepara per a la següent: "La indiferència és la pitjor de les actituds". Tot  que no ho relaciona directament, la indiferència podria ser ben bé filla d'aquesta visió pessimista.

La indiferència també podria ser causada per una manca d'objectius que combatre. Hessel, aprofita aquesta secció sobre la indiferència per a assenyalar objectius clars per a la nostra indignació:  la brutal i cada cop major diferència entre rics i pobres, i la defensa dels drets humans i l'estat del planeta.

A continuació Hessel presenta un dels seus motius d'indignació particulars: la lluita del poble palestí per la seva supervivència. I introdueix també el concepte de lluita no violenta justament en aquest conflicte en el que tanta sang s'ha vessat

Com aquest no és un temps de guerra als nostres països, aquesta revolta no pot ser violenta. És molt interessant l'aproximació, més aviat políticament incorrecta, a la qüestió de la violència terrorista. És evident que el conflicte Palestí l'ha fet rumiar sobre aquesta qüestió. Hessel diu que la violència és l'opció quan no hi ha esperança. Que es pot comprendre al terrorista, però que no se n'haurien de compartir els mètodes perquè la violència terrorista neix de la desesperança i mai hem de perdre l'esperança.

Finalment, ens fa una crida a la insurrecció no violenta. La no violència com a mètode.

M'agradaria saber què en pensa de les manifestacions i les protestes al carrer. I si creu o no que aquestes encaixen en la definició de violència. Personalment, crec que no. Crec que la clau és que la revolta no ha de ser violenta, però que sigui no violenta no vol dir que hagi de ser submisa. Violència no, però submissió, tampoc. És revolta perquè és insubmisa.

Dubto molt que Hessel considerés les vagues i protestes viscudes aquest  any passat a França. Un any de vagues i de lluita obrera molt dura, i durament reprimida.

La meva opinió és que Hessel ens demana que siguem capaços d'arribar a aquest grau d'enfrontament, d'insubmissió, com el  viscut l'any passat a França, amb els nous tirans. No van haver-hi morts, però sí que va haver una lluita aferrissada. De moment Sarkozy se n'ha sortit, però la lluita no s'ha acabat.

En fi, un pamflet. Una crida a la insurrecció, a la insubmissió al sistema. Però aquest cop escrita per un home de 93 anys, que va lluitar a la Resistència francesa, diplomàtic, que va ser militant de la independència algeriana i que avui és defensor de la causa palestina. L'últim redactor que encara és viu de la declaració Universal dels Drets Humans de 1948.


Un vell combatent que parla des de l'experiència dels anys. Tot plegat, el seu missatge és ben senzill: indigneu-vos! i després, resistiu!

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada