No a la guerra

ZP té ganes d'emular a Aznar. Què dic emular? Superar, més aviat! i està decidit a fer-ho amb excreix.

Que Aznar va intentar unes reformes laborals que,  pobre cagacalces, van ser aturades per una vaga general? doncs allà va ZP que veu la reforma laboral d'Aznar, i apuja amb una reforma de les pensions, sense deixar-se enganyar pel ful de la vaga general. Esperem a properes jugades.

Ens aturem aquí? no! Aznar va tenir temps d'apuntar-se a la guerra d'Iraq en primera fila. Doncs ZP ja té la seva guerra! Avui els governs de França, Regne Unit i Estats Units estan atacant objectius militars libis. Doncs li ha faltat temps a ZP a apuntar-se a la guerra. El govern d'Espanya ha enviat forces militars a la zona. És el que té ser dels "aliats". Però ZP ho fa millor que Aznar, perquè  compta amb una resolució de la ONU donant suport a la intervenció armada.

Una cosa ha de quedar clara: Gadaffi és un malparit que ha massacrat al seu poble, però és que ja ho era de malparit abans de la revolta. Sempre ha sigut un malparit. Com quan va ordenar l'atemptat de Lockerbie.

Perquè ara, en canvi, es bombardeja Líbia. Perquè?  D'altra banda, quin és l'objectiu d'aquesta acció bèl·lica? Penjar a Gadaffi, igual com es va penjar a Saddam Hussein?

Posats a especular, a mi em sembla que no. No crec que vulguin penjar a Gadaffi. Cal assegurar el subministrament energètic des de Líbia. Que això ho garanteixi Gadaffi o un govern alternatiu, potser dels rebels, és circumstancial. Però Gadaffi ja va bé. Hi han comptes pendents amb ell però, de fet, ja va be. Si, pel que diuen, gairebé és íntim del Berlusconi! En canvi, qui sap quines derives podria tenir un govern islamista a Líbia?

Així que aquesta guerra servirà per fer veure que se li ensenyen els dents a Gadaffi i, de pas, acontentar a una opinió pública que veu que Gadaffi és molt dolent. Però crec que la missió principal de la zona d'exclusió és garantir el negoci energètic.

Un nou capítol d'una llarga guerra: la guerra de l'energia. Una guerra que va començar fa molts anys i que va canviant d'escenaris. En uns casos els escenaris són camps de batalla i en d'altres les places financeres internacionals, però es tracta de la mateixa guerra i fa molts anys que dura i amb moltes víctimes.

L'escenari calent ara és Líbia. Em fa molt l'efecte que en aquest conflicte de Líbia veurem com el món es divideix entre els que manen i els que obeeixen. Entre els que ordenen les guerres i els que moren en les guerres. Crec que en aquesta "intervenció armada", guerra, a Líbia veurem tripijocs diversos que, al final, deixaran a Gadaffi al mateix lloc on és ara, el petroli i el gas arribant on han d'arribar i a un munt de morts escampats entre Trípoli i Bengasi.

Gadaffi és un malparit. Exactament igual com els governs occidentals que el van posar, l'han tolerat i han fet negocis amb ell. Exactament els mateixos que avui parlen d'intervenció armada però que el deixaran on està, perquè Gadaffi és un malparit, però és el seu malparit.

I llavors un es demana què hi pinta el ZP jugant als soldats amb "els aliats". Què potser li ho han demanat? que enviar soldats és "recomanable" per a rebre els rescats de la UE? No m'estranyaria gens que fos així.

I pensem també a qui s'adrecen, de veritat, els rescats de la UE, o qui són els més beneficiats per la "intervenció armada". Pensem també qui són els que ja han mort, els que moriran, en aquest conflicte.

Si penso en tot això, llavors sento que he de cridar que "No a la guerra. Ni aquesta guerra, ni cap".