dilluns, 10 de gener de 2011

Alto al foc "permanent, general i verificable".

L'anunci de l'alto al foc "permanent, general i verificable" és, segurament, una bona notícia.

Ho és perquè sempre és una bona notícia que algú que té la capacitat i la voluntat de matar decideixi renegar d'aquesta voluntat. És bo quan algú arriba  ala conclusió o s'autoconvenç que el diàleg és la forma de solucionar els problemes, que és possible arribar a acords sense que calgui emprar la violència.

Tanmateix, fa uns quants mesos que ETA no mata. De fet, fa uns quants mesos que és ETA la que està patint un degoteig de detencions. Avui amb treva o sense treva, la violència que és obra directament d'ETA, pel que es veu a les notícies,  està a mínims.

Una altre cosa és que des de sectors de l'independentisme d'esquerres basc encara es realitzin accions de kale borroka. Aquestes accions no serien pas gaire distingibles d'altres guerrilles urbanes com la que, per exemple, sembla tenir l'origen en determinats col·lectius anarquistes.

La cosa és que ETA estava en hores baixes i aquest és un bon moment per plegar. El final, tard o d'hora ha d'arribar. Una de les conseqüencies de l'atemptat de l'11-M a Madrid va ser que ETA quedava descol·locada. La irrupció d'Al-Qaeda situava la lluita armada en un nivell que ETA ja no podia assumir: terroristes suïcides, massacres indiscriminades contra població civil, matar o morir i l'extermini de l'enemic com única opció. I contra això retallades de drets civils, intel·ligència militar i cooperació internacional.

De fet, contra ETA s'ha aplicat exactament això: retallades de drets civils com ho són la il·legalització de Batasuna i les successives llistes electorals abertzales que s'han presentat; i la censura i el tancament de mitjans informatius com el diari Egunkaria, per una banda i cooperació internacional i intel·ligència militar en el setge policial que a dia d'avui encara dura.

ETA, en canvi, no ha respost amb terroristes suïcides, ni amb massacres com la de l'11-M. De fet, ni ha tingut els militants per a fer-ho ni els mitjans de comunicació ni el suport social que els permetés aquest salt qualitatiu. El País Basc no és l'Afganistan. Ni el Gara és Al-Jazeera.

Per tant, més tard o més d'hora hauran de plegar. És qüestió de temps.


Millor. El que jo no tinc tan clar és en quin punt ens trobem ara. Personalment, no em refio ni un pel del govern de l'estat. En definitiva, no són pas millors que els mateixos etarres que persegueixen: Prou que Felipe González va fer unes declaracions que en un país seriós serien un delicte al afirmar que es va estudiar la possibilitat d'assassinar la cúpula d'ETA. El senyor X dels GAL, ni més ni menys. O quan recentment van exasperar als controladors aeris per a provocar-los per a fer vaga i així tenir l'excusa per a declarar un estat d'alarma que, de moment, encara no ha estat revocat.

Personalment crec que el que el govern buscava era, realment, decretar l'estat d'alarma i tenir les mans lliures per a fer i desfer al seu gust. Fer i desfer què? jo penso malament i crec que la reforma de les pensions, i ves a saber què més. En definitiva, qui pot convocar una nova vaga general si el país es troba en estat d'alarma? qui pot mobilitzar-se al carrer si tens l'amenaça de que se t'imputin càrrecs de sedició? o que sigui l'exercit i la llei militar la que s'utilitzi per a reprimir als manifestants?

Dit d'una altre forma. Avui, com a ciutadà, personalment trobo que és molt més perillós per mi el govern d'Espanya que ETA.

A més, ETA diu que fa un alto al foc, i demana que siguin observadors internacionals que ho certifiquin. Mare de Déu! observadors internacionals! no cal ser gaire llest per saber que Espanya mai permetrà per les bones que observadors estrangers vinguin a auditar res. Estic segur que s'escandalitzarien al veure com s'ha instrumentalitzat el conflicte basc per a ocultar tripijocs, corrupcions, una incompetència absoluta a l'hora d'afrontar problemes estructurals i la construcció d'un estat perversament centralitzat a Madrid. La lluita contra ETA ha estat la millor excusa per a fer callar les crítiques. En nom de la "unitat dels demòcrates" s'ha empassat tot. Si més no fins que la crisi i la senyora Merkel han dit que ja n'hi havia prou de jugar i de gastar els calers alemanys.

Si ara ETA plega, i és internacionalment demostrable, a l'elit política madrilenya se li acaba una moma. Per tant, sospito que tractaran de fer com que no s'acaba. L'espantall de l'independentisme basc i català que tant bé funciona no es pot deixar perdre només perquè una colla d'arreplegats diuen que fan un alto al foc.

La derivada de l'alto al foc, si més no una derivada lògica, és que hi han bones possibilitats de que l'esquerra independentista basca pugui tornar a presentar-se  a les eleccions municipals basques de forma "legal". Ara bé, jo no em crec que els deixin presentar-se. Per què?  doncs perquè és la forma de seguir atiant la violència al País Basc. Significa provocar-los, igual com van fer amb els controladors, per a que tornin a cometre un atemptat i fer que la roda segueixi girant.

Tanmateix, està per veure què passarà si els deixen presentar-se. No se què en pensen els de Batasuna. Potser es pensen que la qualitat democràtica de l'estat dona per a una transició pacífica cap a la independència. Potser creuen que assoliran una majoria independentista suficient per a proclamar la independència o per a convocar un referèndum d'autodeterminació.

Jo ho dubto, primer perquè no veig al PNB en aquesta mena d'aventures. I on dic PNB vull dir una majoria dels seus votants. El cas es força simètric amb CiU. Nominalment són més "sobiranistes" que ningú, però, nominalment també, no són independentistes, o no és "el primer" per als seus votants. I aquesta és la majoria social al País Basc i a Catalunya.

I segon, perquè el govern d'Espanya també juga en aquesta partida i, si cal, està disposat a jugar brut i, arribat el cas, a fer volar pels aires a la cúpula directiva de l'organització que calgui. Tot per la defensa de l'interès nacional de la nació espanyola. La única que es reconeix a Madrid malgrat els discursos mentiders de PNB i CiU. Però la memòria de peix de catalans i bascos permet repetir discursos amb la tranquil·litat de saber que no seran qüestionats.

En fi. Espero que tinguin sort. Tant de bo aquest cop sí que ETA plegui i que Batasuna pugui tornar a les eleccions. Tant de bo que aquest sigui un bon pas en el camí a la independència del País Basc. Tant de bo.

Però més aviat crec que cal ser escèptic.
Publica un comentari a l'entrada