dimarts, 29 de juliol de 2008

Santiago Niño Becerra

Aquests dies he descobert al catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS: en Santiago Niño Becerra. El seu nom me l'he anat trobant com a referència en diversos fòrums d'Internet i finalment, he trobat el recull dels articles d'opinió d'aquest senyor en La Carta de la Bolsa des del juliol passat, és dir, un any d'articles.

És una veu més que avisa d'un empitjorament imminent i dramàtic de la crisi que ja estem vivint. El temps -poc temps- dirà si té o no te raó en la magnitud de la crisi que pronostica. Per mi, però, el més interessant que diu és que insisteix i reitera que la crisi és sistèmica, és dir: ens acostem al final del sistema tal com l'hem conegut per canviar a un sistema diferent.
Res a veure, doncs, amb les crisis d'ajust que cada pocs anys han colpejat l'economia.

L'altre matís en el que insisteix: la crisi és de recursos. La crisi financera no és més que la conseqüència i constatació de l'esgotament de recursos de tota mena. Una frase: la crisi esdevé perquè el sistema ha arribat als seus límits.

Déu n'hi do.

Per la seva banda, el senyor Solbes ja parla obertament de crisi. Ara diu que la crisi s'allargarà durant, almenys, dos anys. No fa tant parlava de que a finals de l'any que ve es sortiria de la crisi, o sigui que n'ha doblat la durada prevista.

Tanmateix, al seu discurs hi ha alguna cosa que no m'agrada: tot plegat ho planteja com una qüestió tècnica. La política i la ideologia no entren per enlloc. Ell mateix ho diu als seus articles. L'ètica s'esmenta només de passada.

Això em provoca una certa malfiança. Quan les valoracions es fan sobre determinats indicadors o s'actua sobre el sistema per a modificar-ne els valors es fa, sens dubte, partint d'uns models teòrics que s'han contrastat empíricament seguint un mètode científic, però la tria d'uns determinats indicadors és una tria política.

En aquest sentit, em sento més d'acord amb l'opinió que l'economia clàssica és una restricció de l'ecologia a les condicions de contorn molt ben delimitades i extraordinàriament simplificades dels hàbitats humans, i que els models de l'economia del futur hauran de tenir en compte molts més factors i interaccions

Fent un símil: en el futur l'economia clàssica serà a l'ecologia com la mecànica newtoniana a la mecànica quàntica.

Però avui una cosa és l'economia i una altre el sistema. El sistema és més que economia, el sistema és una gegantina estructura de poder i de control, el sistema és la implementació de diferents models econòmics i productius i la integració global d'aquests diferents models. El sistema inclou diferents tipus de relacions polítiques, socials, religioses, culturals...

I enmig de tot està l'home.

On és l'home? On l'humanisme? Certament que d'on no hi ha, no en raja i això és economia o, senzillament, matemàtica. Però què farà l'home? I això ja no és sociologia. Potser serà política. En tot cas, però, espero que sigui humanitat.

Hi han veus que pronostiquen temps difícils i aporten moltes raons per a fer aquest pronòstic. Patiment és patiment, que ningú no s'enganyi. Sigui el que sigui, però, el futur dependrà de l'home, de l'ésser humà, del coratge, de la caritat, de la bondat dels individus, de que siguem capaços de posar aquesta empremta en el nou món.

Aquesta crisi és una oportunitat si som prou bons per aprofitar-la.

És un bon moment per a la revolució.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada