dimecres, 2 de juliol de 2008

llibre i crisi

Estreno apunts de juliol. Lectures: Acabo de fer-me amb un exemplar del "Vida i destí" de Vassili Grossman. Ed. Galàxia Gutenberg per a Cercle de Lectors. Traducció de Marta Rebón.

Llarg: 1085 pàgines.

L'he començat. Promet. Serà la primera lectura de l'estiu. Pel poc que porto llegit ja veig que no serà una lectura fàcil. Hi ha una legió de personatges, potser em caldrà anar fent un quadre de personatges o un esquema. Ja es veurà. Els crítics parlen d'aquesta obra com "la gran novel·la russa del segle XX". Certament, crec que si arribo a disposar d'hores de lectura continuades el gaudiré.

Copio la contraportada:

"Vida i destí emociona, commou i pertorba al lector des de la primera frase i ha estat comparada justament amb obres mestres com Guerra i pau i El doctor Jivago. Durant el setge de Stalingrad, l'exercit nazi i les tropes soviètiques escriuen una de les pàgines més terribles de la història, però la història també està feta de vides, dels sentiments, de les misèries humanes o la bondat dels seus protagonistes en el marc de la batalla de Stalingrad, des de camperolsfins a científics, des de soldats rasos fins a Hitler o Stalin.

"Vida i destí és una novel·la de guerra, una saga familiar, una novel·la política, una novel·la d'amor, amb la qual Vassili Grossman potser volia canviar el món i que les autoritats soviètiques van prohibir implacablement. La lectura d'aquesta novel·la, traduïda ara per primera vegada al català, és una experiència que sacseja la consciència, que permet comprendre les grans tragèdies de la història recent i descobrir que l'home, fins i tot davant l'horror màxim, pot sobreviure gràcies a la seva pròpia bondat".

Canvi de tema: el senyor Solbes ha declarat que "Hem d'assumir que som més pobres que abans", i afegeix ""Si seguim utilitzant el mateix petroli que abans i resulta que és tres vegades més car, una de dues, o deixem de consumir energia o deixem de consumir altres coses""

Descobriment. Portem mesos escoltant avisos des de totes bandes. Però només molt recentment el ZP i els seus sicaris han començat a admetre que pinten bastos (tot i que matisen molt quan usen la paraula "crisi").

És per allò de la "confiança". Cal mantenir l'estabilitat dels mercats i, per això, és necessari transmetre "confiança", i si per "transmetre confiança" cal mentir o negar la realitat, doncs que així sigui. És un principi neoliberal: mentir com a tècnica per a transmetre "confiança". El ZP i els seus són bons seguidors de l'escola econòmica neoliberal. Dels millorets, tu, perquè ho fan des de l'etiqueta "socialista".

És per això que sorpren el cinisme de la segona part de la declaració, cito "El Periódico": Cadascú ha de pagar el seu preu en l'actual situació econòmica, si bé s'ha d'intentar que el repartiment sigui "just i honest". Solbes va situar en aquest marc la moderació salarial, així com l'austeritat en la despesa pública per compensar l'inevitable augment de la protecció a la desocupació. "Perquè quedi clar, tots els desocupats tindran dret a la seva prestació sense cap retallada". Bestial.


"Cadascú ha de pagar el seu preu en l'actual situació econòmica" qui? jo? he de deduïr que és culpa meva la crisi econòmica? Soc jo qui especula als mercats o explota recursos i treballadors? Dec ser-ho. Per sort, en Solbes serà "just i honest" i per a ser justos i honestos tindrem moderació salarial i reducció de la despesa pública! I no han pensat que potser augmentar la presió fiscal sobre els beneficis seria també una solució? Com pot ser que al parlar de solucions a la crisi sempre es comenci per tocar el crustó als que, segons el mateix Solbes, ja som més pobres que abans. No haviem quedat que la riquesa de l terra se la repartia una minoria privilegiada? Aquesta minoria ja paga?

Per sort, com és "just i honest", tots els desocupats tindran dret a la seva prestació sense cap retallada! Hosti tu! El meu avi diria que aquests cabrons compten amb retallar per aquí. En definitiva, perquè no pensar-ho? la mentida és un principi neoliberal.

Doncs en això estem. A veure com va això de la crisi. Ara ja diuen ells mateixos que l'acabament de l'any serà dur i el que ve, pitjor.

Sort dels 200€ per les rebaixes. Solucions ZP. Estem salvats.

Per si les mosques, però, plantarem carbassons al balcó. I quina gran inversió que ha estat apuntar-se al bicing
Publica un comentari a l'entrada