Pàgines

dissabte, 19 de juliol del 2008

Balança fiscal dels Països Catalans - 15/07/2008

Apunt bloc - 15/07/2008

Punt u. Fiscalitat no és solidaritat. La solidaritat és un valor que hom practica voluntàriament. La fiscalitat, pagar impostos, és quelcom amb el que hom pot no estar d'acord o que en pot estar en contra de les motivacions i conseqüències polítiques, però que l'estat. en força, imposa, el pagament, si cal amb coacció.
Per tant és fals dir que Catalunya és més solidària. Catalunya? No, no són solidaris els territoris. Si de cas ho són els catalans i, segons les balances publicades, els balears i els valencians. Els ciutadans dels Països Catalans.

Però no ho són. No ho som.

Senzillament només som els que paguem més impostos.

I els paguem estant-hi o no d'acord o amb o sense la por de la coacció. Són impostos. Que ve de imposar. Pagar impostos no és ser solidaris. Amb els impostos es paguen l'exercit, la policia i les presons i les vacances del rei i família. Es paga o es pagava la fundació Francisco Franco i l'Archivo de Salamanca. Amb els impostos es paguen algunes coses que em repel.len.

Amb els impostos, en canvi, no es "rescaten" els peatges, ni es milloren les rodalies, ni les infraestructures (malgrat la mala excusa de l'AVE); No veig millores a l'educació, a la sanitat, a les pensions. Amb els impostos no es paguen algunes coses que em semblen imprescindibles.

Amb els impostos no veig que es construeixin els Països Catalans , en canvi, sí que es construeix certa idea d'estat espanyol.

Que no em vinguin amb punyetes ni amb la mentida de la solidaritat. Si pago es perquè no tinc alternativa que si per mi fos, ni un puto duro s'aniria a Madrit.