Pàgines

dimarts, 15 d’agost del 2006

Segon intent

El primer ha fallat perquè s'ha anat la llum. La tempesta que havia de caure no ha caigut, però sí alguns llamps que han provocat la pana. El cas és que l'entrada al bloc que estava escrivint s'ha anat a fer punyetes. Que Déu la tingui en sa glòria.
I ara ho torno a provar. Hi han coses a comentar. Aquest cap de setmana ha estat llarg, i ens ho hem passat molt bé i ha hagut temps per reflexionar.
Abans estava llegint un bloc nacionalista on algú es preguntava qui votaria Montilla i hi havien les típiques respostes del votar a aquest és votar l'altre... He deixat una resposta en la que dic que cadascú votarà al partit que vulgui i que quan es vota a un partit, el candidat serà el del seu partit. I que en tot cas, es voten partits i no candidats, i que per això Maragall és president, perquè es va donar una correlació de forces que ho permetia.
Certament, si voto el partit "x", amb el candidat "t" però els voto per que vull que surti el candidat "y" del partit "z" podria demanar-me: a qui he de votar per a que surti el cadidat "t"?. Al partit "m" amb el candidat "n"? si voto "x", és perquè guanyi "t". Punt. La resta és demagogia, retòrica i propaganda. Com la imbecilitat del "sí crític" amb l'estatutet. O hi estàs d'acord o no hi estàs. Jo no hi estava d'acord i vaig votar NO. Ara votaré ERC perquè espero que el Carod sigui president, si al final ho acaben sent el Mas o el Montilla, doncs què hi farem. Mala sort.
Rumiant sobre això se m'acut: I aquesta relació és simètrica? vull dir que si "votar A és votar B" aleshores "A = B", no? el contrari també serà correcte! "votar B és votar A". Mira, al final potser sí que el Carod serà president... En fi, un contra-argument estúpid per a un argument més estúpid encara.
Parlant d'arguments: sembla que l'estatutet serà un dels arguments de la campanya electoral. Suposo que cal convencer a la gent que és l'estatutet del segle, vist que abans de la seva entrada en vigor ja ha demostrat la seva inutilitat...
I tornant als del "votar això és votar allò", Si ho diuen de cor aleshores cal dir que tenen molt poca visió de la diversitat ideològica. Els diferents partits són forces diverses, que potser es podrien agrupar en tendències, però que en cap cas són coincidents. El govern del tripartit ha estat la resultant de tres forces. No el seu alineament.
I del Montilla: em sembla molt fotut que el gran argument d'alguns per atacar al montilla sigui que és nascut a Còrdova. Jo d'això en dic racisme. Al Montilla millor no votar-lo per un munt de bones raons, al menys des del meu punt de vista, però per aquest? anem bé...
En resum per matar aquest tema: a mi em sembla que que els que diuen que "votar aquest és votar aquell", prenen a la gent per imbècil. Jo voto un partit, i no una altre cosa i ERC, PSC, CIU, IC i PP són prou diferents entre ells i si algú els confon, que s'ho faci mirar.
Canvi de registre. Crec notar, potser és degut a l'estiu, o potser té causes més profondes, que hi han més nens jugant al carrer. Crec que una de les conseqüències de l'emigració és que tindrem una nova generació de nens que hauran tornat a jugar al carrer. A pilota, a parar, a amagar-se...
Potser vaig errat, però em sembla que hi han més nens jugant al carrer.
I un altre canvi: iots i rics. Al "trenta minuts" del diumengen sortia gent indecentment rica que aprofiten unes quatre setmanes a l'any per viatjat pel món en iots de super-luxe. Carissims. Només en carburant gasten un munt de calers. Per casa comentavem que aquesta gent gasten en pocs dies el sou d'uns quants anys de tots ls veins del nostre bloc (i som 50 portes!). Si en comptes de Barcelona fós el tercer món, estariem parlant de quantitats de diners que permetrien salvar de la fam i la misèria la ploblació de regions senceres... I em vaig exaltar: és injust, aquesta gent mereixen ser víctimes d'una revolució! Aquesta ostentació i despreci mereix un càstig. I no és enveja. I no és manca de respecte envers la propietat privada. Tothom té dret a posseir coses, però ningú te dret a fer mal als altres. I jo estic convençut que tots aquests vaixells de super-luxe estan tacats de sang. La sang dels esclaus que han de treure l'or i el marbre que plenen aquests deliris flotants. La sang dels explotats per aquests ultra-liberals. Sang i morts, n'estic segur.
La meteixa indiferència cap a la pobresa és perversa, és dolenta. Encara que puguis demostrar que no has fet servir mà d'obra esclava, que no has explotat ni depredat, segueix éssent un pecat l'acumulació i l'ostentació. Com es pot ostentar quan hi ha tanta misèria. Com pots acumular bens i bens quan hi ha qui es mor de gana? L'acumulació i l'ostentació són violència i mereixen ser reprobats, com a mínim.
Diria que com els Rolling Stones. Em sembla que aquests han arribat tan amunt que fan les seves gires per pura diversió, com els milionaris dels iots. Han passat per l'estat sense fer cap dels concerts previstos. La veu, diuen uns; s'han trobat malament, diuen els altres. Segur? jo crec que anaven tan passats de rosca, tan col·locats, estan tan fóra d'aquest món, que si han d'anul·lar un concert doncs l'anul·len, i punt. Tenen calers de sobres per fer-ho. És el despreci cap als simples mortals, els que han pagat 60€ per veure les llegendes vivents del rock. Però les llegendes vivents són uns super-milionaris hedonistes i indiferents que fa temps que viuen a les estrelles. No els vinguis amb misèries. Els afectats per les anul·lacions dels concerts, qui més qui menys, seguiran la seva vida. Amb la sensació d'haver estat despreciats, potser. De no ser prou. Els mites han passat per aquí sense baixar a terra. La terra, ah, sí, aquell planeta...
Però aquesta indiferència és la mateixa que està matant de gana i de malaltia arreu del món. Perquè indiferents són ells i, pitjor, nosaltres.
Bonic lloc el món, on els referents són aquests.
Ahir vam ser a Montserrat i vaig comprar una tarja amb la "Visita a Santa Maria pel bisbe Pere Casaldàliga, Sâo Félix (Mato Grosso)". Copio el següent: "[...]Noia de veïnat de Natzaret, dona de Poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvè: deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d'explotats i explotadors i forceu l'Església catalana a optar com Jesús, per la convivència i per l'acció dels Pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel.[...]"
Bisbe Pere, gràcies. Jo us saludo.