dilluns, 21 d’agost de 2006

El dret a vot a les municipals pels inmigrants no UE

Si tenen els papers en regla han de tenir dret a vot en les municipals. I afegiria que no només a votar a les municipals. El dret a vot hauria d'extendre's per a totes les conteses electorals. per principis: tots som iguals en drets i deures fonamentals. Bé. potser per anar dels drets fonamentals al dret a vot cal alguna cosa més que dues passes; però crec que és un recorregut que cal fer.
No vull posar la legalitat o el dret a vot com més del que són. La utopia diu que l'estat és una conjunt de sistemes que haurien d'estar al servei dels ciutadans tot garantint-ne la representativitat i la llibertat, entre d'altres característiques. La raó i l'experiència demostren que es tracta més aviat d'un conjunt de sistemes on predomina el control i repressió de la població per tal de garantir el funcionament del sistema productiu. Sense dir que la representació dels diferents sectors socials és lluny de ser equitativa, i sembla més aviat que representa la distribució del poder, més que no la representació dels ciutadans. A l'estat hi ha una sobrerepresentació no regulada dels poders fàctics. En canvi, el conjunt dels ciutadans, entesos com a cos electoral, està allunyat del poder real precisament per la classe política que han d'anar refrendant.
El dret a vot, entès en conjunt. No tria als representants, sinó que refrenda la tria de representants que ha fet la classe política, que, a la seva vegada escolta a altres poders, a més del del cos electoral.
És el que hi ha.
La democràcia ni comença ni acaba amb el vot. Estariem llestos si així fos. És molt més important en el dia a dia l'associacionisme, la mobilització ciutadana, la llibertat d'expressió, el dret d'opinió...
Crec que tens dret a vot si ets legal i estàs disposats a cumplir les lleis. Una altre cosa és que les lleis les hauriem de fer entre tots, però, de moment els que no poden votar només tenen dret a opinar. De la mateixa manera que els joves naturals del país adquireixen aquest dret amb la majoria d'edat, crec que es podria pensar en com proporcionar aquest dret de forma automàtica als inmigrants legals.
Entenc que els joves adquireixen aquest dret per que es considera que amb aquesta edat la majoria de gent ja té prou seny i està formada per treballar i acceptar responsabilitats. No voldria pensar que, a més, ja tenen format l'"espíritu nacional", com he sentit a dir en alguns fòrums.
En qualsevol cas, els inmigrants que venen aquí han tingut prou seny i prous collons per prendre una decisió fonamental com la de marxar a buscar-se la vida a una altre banda. Em semblen prou adults a mi. No cal que em demostrin res.
Certament, la distinció entre nacional o extranger avui marca diferències de drets i deures. Però a mi el que em sembla natural és que qui viu a un país i hi treballa tingui dret a opinar i a votar sobre com viure en aquest país. Per molt diferents que siguin els seus costums dels costums dels seus veïns. Això, des d'un punt de vista de les persones, hauria de ser circumstancial. Sota les mateixes lleis podem ser diferents i tenir els mateixos deures i els mateixos drets.
La por a que algun dia els de fora puguin canviar les lleis per fer-les al su gust és una mcia absurda en aquest sentit. De fetm en democràcia, si guanya el partit contrari existeix el "perill" real de que faci o canvii lleis per refer-les al seu gust. I tothom accepta que aquest és el funcionament democràtic. No deixar votar als inmigrants pel perill que puguin canviar lleis al seu gust, per tant, sembla una actitud antidemocràtica.
El problema ha sortgit perquè hi han 600.000 nous votants potencials, a dia d'avui. Alguns partits han treballat amb aquest col·lectiu i certament, és més fàcil que siguin els principals receptors d'aquesta massa de votants. Altres partits han despreciat al col·lectiu inmigrant, i a l'inmigrant particular i ara es veuen amenaçats.
La pregunta és, com es pot deixar a 600.000 persones adultes, que treballen i que estan organitzades sense dret a vot? com és que s'ha trigat tant a afrontar aquesta qüestió? per l'estat l'inmigració ha estat la sol·lució per a mantenir el sistema productiu en marxa i el sistema de seguretat social. però ara resulta que calen més serveis per tots plegats. Ara reclamen, amb tot a justcia, drets socials. I no se'ls pot negar. Són els nostres veins. Cumpleixen les mateixes lleis. No són diferents de mi. Són d'un altre país i el seu passaport és diferent, encara que viuen aquí. I no tenen els mateixos drets.
I no em val dir que han de demostrar arrelament. Si les coses anessin malament, jo mateix emigraria. un dret fonamental és el de buscar-te la vida a on sigui quan les coses van mal dades. Entenc que en un món global, cal anar fent caure les barreres artificials que imposen els estats-nació. A una nació com els Països Catalans, sobretot, hem d'entendre això. Estem esquarterats en tres estats. O és que potser, si me n'anés a viure a Perpinyà no voldria poder votar al meu govern regional? i més encara, sense haver-me'n anat de la meva nació?
Que des de sectors del nacionalisme català s'hagin alçat veus contra aquesta extensió del dret a vot m'ha entristit, encarq eu, certament, era previsible. Des del nacionalisme hi han els que consideren la consecució de l'estat-nació català com un objectiu estratègic en ell mateix. Per mi l'estat només és un instrument, si de cas, un objectiu tàctic a llarg plaç. Però al cap i a la fi, només un instrument al servei de les persones. De totes les que viuen als Països Catalans. I un instrument transformador per a tot el món. Crec que cal basar l'estat català no només en la història, la llèngua o la cultura. Cal basar-lo també en tot això, cert, però sobretot en el servei a la gent, en drets i deures. L'estat l'hem de fer els ciutadans. La República és cosa de tots. Al final es tracta de llibertat, igualtat i fraternitat.
Molta por (i el racisme és por) és el que ha generat l'anunci de l'extensió del dret de vot a les municipals pels inmigrants.
També serà interessant veure quants d'aquests 600000 inmigrants votaran finalment, i a qui.
Continuaré ruminat tot això. Aquesta no és una qüestió senzilla. Malgrat que els principis, per mi, són clars, vull perfilar els arguments.
Publica un comentari a l'entrada