dimarts, 26 de febrer de 2019

Finalitzades les declaracions.

Amb la de Carme Forcadell avui han acabat les declaracions de les encausades i encausats en el "judici del procés". Ara vindrà la fase de "prova  testifical".

Algunes reflexions :

No em calen testimonis ni declaracions. Jo mateix estava el dia 20S a la cruïlla entre Rambla i Gran Via. Allà no va haver-hi violència. Simplement, no n'hi va haver. El dia 1 d'octubre jo tampoc la vaig veure al col·legi on vaig votar i en el que vaig romandre tot el dia per, si calia, posar el cul a terra i oposar resistència pacífica. Però no va caldre. L'única violència que vaig veure va ser la de la policia espanyola en les imatges que m'arribaven pels mitjans i per les xarxes socials. No va haver violència el dia 3, ni el dia de la DUI. No n'hi va haver. No hi van haver, per tant, ni rebel·lió ni sedició. Ho sé, no perquè m'ho hagi dit ningú, ho sé, simplement, perquè tots aquells dies jo era aquí i vaig viure i veure el mateix que tothom.

Malversació. Jo no controlo els comptes de la Generalitat. En aquells dies els comptes de la Generalitat els controlava el ministeri d'economia espanyol. El ministeri va dir que no va haver-hi malversació. A falta de veure que declara Montoro en la fase testifical (igual se'n desdiu, ves a saber), doncs, tampoc hi ha malversació.

Aleshores, si no hi ha rebel·lió, ni sedició, ni malversació... Com és que estan segrestats des de fa més d'un any ?

El que sí que va haver-hi, perquè d'aquesta forma s'hi han referit fiscals i advocats de l'estat, va ser un referèndum.

Va haver-hi un referèndum, segons ells il·legal, però referèndum al cap i a la fi.

Un referèndum que es va realitzar malgrat les porres i el "a por ellos", un referèndum en el que va participar la gent que hi va participar i que va obtenir el resultat que va obtenir.

Un referèndum al qual l'estat espanyol va oposar força enviant-hi policia i Guàrdia Civil. Policia i Guàrdia Civil que es van comportar com les forces d'ocupació que són a Catalunya.

El referèndum va ser legítim. Com ha dit avui Cuixart, el dret a vot es guanya votant - el dret a l'autodeterminació, autodeterminant-se. L'exercici del vot per part de més de dos milions de persones, malgrat les porres i la violència policial el van fer legítim. El seu resultat va ser legítim i diàfan. Aquell dia els que vam votar vam exercir el dret a l'auto-determinació,


El resultat d'aquell referèndum no es va implementar. Algú diu que per evitar un bany de sang els polítics catalans van circumscriure la declaració d'independència al plànol estrictament polític.

Molta gent estaven (estàvem), i està (estem), disposats a fer efectiva la declaració d'Independència malgrat les amenaces de violència per part de l'estat. Tanmateix, no es va arribar a aquest punt. Sembla que la intenció dels polítics era forçar un referèndum pactat. No era això el que volíem molta gent, però és el que a la fi es va plantejar. Avui alguns polítics reconeixen que la no implementació de la independència va ser un error.

Per mi queda clar, i crec que les condemnes, dures, m'ho confirmaran, que no hi ha cap pacte possible amb l'estat espanyol. Espanya mai pactarà un referèndum d'autodeterminació per Catalunya. Mai. Ja ho havien de saber els nostres representants des d'abans de l primer d'octubre. En tot cas, la lliçó que haurien d'haver aprés, avui, és que no hi ha cap pacte possible. Només hi ha la via unilateral.

Avui, el que veiem és que des d'Espanya segueixen dient que el referèndum va ser il·legal, i que un referèndum pactat no és possible. I amb aquest mantra tanquen la discussió. Quan el fet és que el passat  primer d'octubre de 2017 es va celebrar un referèndum no pactat en el que van participar més de dos milions de persones. Aquest fet, cabdal, l'ignoren. El neguen. No ha passat.

Però sí que va passar. Sí que vam votar en referèndum i sí que el vam guanyar.

Políticament això té un valor. En particular té un valor de mandat democràtic. Que aquest mandat democràtic, amb tots els segrestats i la repressió que s'ha acceptat en una estratègia (que sovint em sembla suïcida) de no violència i resistència pacífica, no porti directament a la implementació de la Independència és quelcom que, de moment, cal acceptar. Però que no hi porti directament no vol dir que no sigui l'objectiu. L'objectiu, fins que no s'aconsegueixi segueix sent la Independència. Avui tenim un Referèndum fet, és l'estat ocupant qui reconeix que es va fer, i guanyat. Tenim, per tant, un mandat democràtic per a fer la Independència.

Arribats a aquest punt, tenim dues opcions, intentar pactar un referèndum, o aprofundir la via unilateral i entrar en conflicte amb l'estat ocupant. Jo dic que les sentències seran tan dures que  la primera de les opcions quedarà descartada d'entrada.

Per tant, només ens quedarà la via unilateral. Preparem-nos per al combat. El risc que a les properes eleccions espanyoles una coalició d'ultranacionalistes espanyols obtingui majoria és ben real. El resultat serà, per descomptat, la suspensió de l'autonomia, però no seria això el més greu. El més greu serà la persecució per terra, mar i aire de la llengua i la cultura catalanes, la retallada de drets socials. El resultat serà un estat (encara més) policial i la repressió a tota mena de dissidència. Pregunteu als vostres pares i als vostres avis com va ser la postguerra i us explicaran quin és l'escenari que ve.

Us ho dic ben clar. Preparem-nos per al combat. Al feixisme se'l combat i se'l destrueix. No es pot ser tolerant amb la intolerància. Aquest és el límit de les estratègies no violentes.

Tot això se'ns fera cruament evident ben aviat, primer amb les sentències del judici del procés, que seran molt dures; i després amb un govern ultranacionalista espanyol.

Per acabar, dues cites de Winston Churchill. Tan criticat avui però que va saber conduir al Regne Unit en la lluita per la llibertat i contra el nazisme.

Haurem de lluitar i defensar la democràcia enfront del feixisme i la intolerància :

« We shall go on to the end, we shall fight in France, we shall fight on the seas and oceans, we shall fight with growing confidence and growing strength in the air, we shall defend our Island, whatever the cost may be, we shall fight on the beaches, we shall fight on the landing grounds, we shall fight in the fields and in the streets, we shall fight in the hills; we shall never surrender. »

Vencerem. Tenim la responsabilitat i l'obligació moral de vèncer :

« If we can stand up to him, all Europe may be free and the life of the world may move forward into broad, sunlit uplands. But if we fail, then the whole world, including the United States, including all that we have known and cared for, will sink into the abyss of a new Dark Age made more sinister, and perhaps more protracted, by the lights of perverted science. »

Visca la República. Donec Perficiam!