Ja ha començat la paròdia de judici.
Per ara han intervingut Junqueras i Forn.
Vet aquí el vídeo de la intervenció de Junqueras :
Junqueras tenia moltes ganes de que se sentís la seva veu, i som molts els que teníem moltes ganes de tornar a sentir-lo. El seu discurs, de nou, és lúcid i clarificador.
Tots sabem que no hi ha ni un sol argument que justifiqui el segrest del que estan sent víctimes els líders independentistes.
Tanmateix, tots sabem que Junqueras serà condemnat. Ho sabem tots, començant pel mateix Junqueras.
Junqueras parla del dret d'autodeterminació, i en parla referint-lo al dret de les comunitats a triar la seva organització política.
Jo crec que cal aprofundir més. El dret d'autodeterminació és col·lectiu perquè, primer de tot, és individual. El dret d'autodeterminació es correspon amb la llibertat individual, amb el lliure albir. El dret d'autodeterminació, en sentit ètic, és el més humà dels drets. És el que ens permet triar voluntàriament un camí o un altre, una acció o una altre, el bé o el mal.
No es pot negar el dret d'autodeterminació. És un dret que tenim tots els humans i, per tant, dels col·lectius d'humans, ja siguin col·lectius nacionals existents, o col·lectius creats ad hoc, per exemple, per a triar una forma d'autogovern.
Això no treu que a aquest dret humà bàsic se li oposin legalitats formals, que, fins i tot, el neguen. Però aquestes legalitats tenen, en conseqüència, greus mancances democràtiques.
Les legalitats, les regles dels sistemes (autoanomenats) democràtics que neguen el dret d'autodeterminació estan, primer de tot, legislant contra un dret humà fonamental i, en tot cas, s'aparta de l'objectiu del sistema democràtic de conjugar la voluntat de la majoria amb el respecte a les minories, en particular de les minories nacionals.
Perquè els sistemes democràtics no són la democràcia. Els sistemes democràtics són la implementació, més o menys perfecta (o imperfecta) de la democràcia. El grau d'adhesió dels sistemes als principis democràtics - com, per exemple, el respecte a les minories, o el respecte al dret a l'autodeterminació- en donen una mesura de la seva qualitat democràtica.
El "judici" als líders independentistes na s'hauria d'haver dut a terme mai, ni el segrest del que en són víctimes. No és acceptable. El "judici", en si mateix, ens parla de la molt minsa qualitat democràtica del sistema (autodenominat) democràtic de l'estat espanyol. Les condemnes, que ja estan escrites, i que seran dictades, independentment del que puguin dir Junqueras o la resta dels encausats, només faran que reblar el clau del taüt del sistema (autodenominat) democràtic de l'estat.
L'endemà del judici la democràcia a l'estat espanyol estarà morta i haurem entrat en una nova època d'autoritarisme, una més, de la història d'Espanya.
La independència de Catalunya, la República, apareixen com una causa justa. La via unilateral està més justificada que mai.
Ahir deia Puigdemont que la DUI està feta i que es podrà fer valer quan calgui.
El mateix "judici" ja és prou motiu com per reprendre amb força la via unilateral. De fet, crec que és el que passarà. Tot just ha començat i ja ha quedat ben clar que aquest és un judici polític.
Un judici polític contra líders independentistes però, en realitat, contra l'independentisme català, contra la República de Catalunya i, més que cap altra cosa, contra la mateixa llibertat individual de totes i tots. El "judici" vol fixar que la unitat de l'estat passa per sobre de la llibertat individual, per sobre del dret a triar, per sobre del dret a l'autodeterminació individual (i, per tant, col·lectiva).
El "judici" és, en realitat, un atemptat a la democràcia, malgrat que el sistema (autodenominat) democràtic de l'estat ocupant l'empara. Perquè, en realitat, ja és avui un sistema autoritari.
Per la llibertat, per la democràcia, hem de foragitar l'ocupant de Catalunya.
Gràcies, Oriol, per la teva lucidesa i per la claredat dels teus arguments.
El teu segrest és el segrest de tots, és la materialització de la repressió contra Catalunya.
Aquesta repressió no ens aturarà. Al contrari. Reprenem la via unilateral. Tornem als carrers. Fem un altre primer i tres d'octubre. Farem valer el resultat del referèndum d'autodeterminació. Hem de fer-ho. En tenim, si voleu que us digui, l'obligació ètica de fer-lo efectiu. No es pot renunciar a la llibertat. Seria com renunciar a ser humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada