dissabte, 24 de febrer de 2018

Cassolada, diumenge 25 de febrer a les 21h

Demà diumenge, a les 21:00 hi ha convocada una cassolada.

Sí, d'acord, les cassolades i els llacets grocs no fan que es desplegui la República.

Però també és cert que avui mateix hi ha molta gent que està espantada, perquè, en definitiva, a ningú li agrada que l'amenacin o el peguin (ja siguin policies, o bandes de nazis).

També hi ha gent que està desencantada. Hi havia gent disposada al que fos el passat 1 d'octubre, i també el 3, i el 8N, i gent que es va mobilitzar com mai per a que la República guanyes la balla de les eleccions del 21D.  Molta d'aquesta gent, gairebé dos mesos després, estan esperant una reorganització dels partits republicans per continuar endavant amb el desplegament, i aquesta reorganització no arriba, i genera molta confusió i desànim.

Per la seva banda l'estat espanyol no ha parat d'atacar aprofitant el cop d'estat del 155. Avui hem de sumar una nova exiliada : l'Anna Gabriel, a Brussel·les.

Certament, sembla que siguem incapaços d'aprofitar les victòries.

Tanmateix, les victòries són allà, i és la nostra obligació aprofitar-les.

Però hem de ser-hi tots. Cal tenir present que no tothom és activista, no tothom milita a un CDR, o està enquadrat en alguna organització.

Però que no estiguin organitzats no vol dir que no siguin necessaris. de fet, són els més necessaris.

Els més necessaris. Som nosaltres mateixos. Som tots, els que hem d'estar units i fer força, i ens cal recuperar els que estan enfadats, o desanimats, o espantats. Cal que tornem a sortir al carrer i trobar-nos amb aquests desconeguts amb els que compartim anhels i ho sabem en veure'ls una cinta groga, un pin, una xapa... Trobar-nos i sense dir res, mirar-nos als ulls i sentir que ens brillen en reconèixer-nos com a camarades.

Sortir al balcó i veure, i sentir, aquests veïns que comparteixen aquesta petita mobilització.

Ahir llegia a Twitter com algú deia, més o menys, que tenia ganes de picar la cassola com una forma de mobilitzar-se per superar la por que se li estava ficant al cos. Enfrontar-se a la por. Amb una acció senzilla : picant una cassola, o duent un llaç groc a la jaqueta, o manifestant-se, o concentrant-se amb els veïns en una vetlla pels presos. En definitiva : reprenent accions, ara senzilles, poc a poc més agosarades. Reprenent el coratge que ens ha dut fins on som : a una República proclamada i a l'espera de ser desplegada.

Estem convocats, doncs, a mobilitzar-nos.

Demà hi ha una cassolada, a les 21h,  per recordar-li al cap de l'estat ocupant que no és benvingut, que hi han presos que han de ser alliberats, que hi han exiliats que han de tornar a casa, que l'educació no es toca, que el català no es toca, que som un República de ciutadans lliures, que no som súbdits de ningú.

Que sigui un gran repic d'atuells. Per recordar-nos a tots plegats que som aquí, que aquest és el nostre país i que ningú està sol. Que ens cuidarem i ens protegirem entre nosaltres. Que no tenim por, com ja dèiem aquest agost quan les clavegueres de l'estat van permetre (cada cop és més evident que va ser així) un atemptat sagnant a Barcelona. Que tenim coratge, com vam demostrar l'u d'octubre. Que tot i ocupats, som lliures perquè lluitem per la nostra llibertat i per alliberar-nos de l'ocupació. Que som República, i la desplegarem.

Petits gestos. Cal fer-los. Molts petits gestos. Per convèncer-nos que podem fer accions. Les que calguin, decisives, en el moment oportú i que ningú podrà aturar-les. Aquesta és la força dels llacets grocs i del repic d'atuells.

Demà, cassolada a les 21h, i cada dia, llacet groc.
Publica un comentari a l'entrada