dimarts, 20 de febrer de 2018

Solidaritat amb els presos polítics, exiliades i exiliats.

Que Anna Gabriel hagi d'exiliar-se a Suïssa per escapar de la "justícia" espanyola ens diu molt de l'estat que ocupa per la força les institucion s catalanes. I res de bo.

Des d'avui una nom més a la llista dels que viuen en les pròpies carns la repressió de l'estat : Junqueras i Forn, hostatges a Estremera; Cuixart i Sànchez, hostatges a Soto del Real. Puigdemont, Ponsatí, Serret, Comín i Puig, a Brussel·les, Bèlgica; Gabriel, a Suïssa.

Exili i presó. Exiliats i presos polític per defensar el dret dels catalans a l'autodeterminació i per haver proclamat la República. En realitat, però, per defensar dret fonamentals de tots. Per defensar formes bàsiques de llibertat.

No només presos polítics catalans. Avui mateix, el raper mallorquí Valtonyc ha estat condemnat a més de tres anys de presó per raps com aquest :


O aquest altre :



Jo ara podria protestar i queixar-me de la repressió, de la pèrdua de drets, demanar la llibertat dels presos i reclamar que els exiliats puguin tornar a casa, i denunciar l'estat d'excepció encobert del 155. Jo podria demanar i queixar-me.

Però no, no ho faré. Al contrari. Expressaré la meva admiració, la sana enveja per la determinació, valentia i coratge d'aquests homes i dones que s'han posat en primera fila de la lluita contra un estat que com més va més autoritari i feixista es mostra.

Estan presos o exiliats per que planten cara i lluiten. No hem de demanar clemència als opressors, el que hem de fer és organitzar-nos i plantar cara nosaltres. Gabriel, Valtonyc, Junqueras, Forn, Cuixart, Sànchez, Puigdemont, Ponsatí, Serret, Comín i Puig; i d'altres que són presos de l'estat, com els nois d'Altsasu, han de ser exemples de resistència i lluita.

Desplegarem la República, alliberarem els presos, portarem als exiliats de retorn a casa, i derrotarem als feixistes, derrotarem als nacionalistes supremacistes espanyols que ens volen vençuts. Ho farem. No defallirem fins aconseguir-ho, donec perficiam.

Com deia Quevedo, « En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra ».

L'enemic, doncs, no espera menys de nosaltres. Nosaltres no hem d'esperar res d'ell. Hem de lluitar i plantar cara. Hem de seguir organitzats i ferms. Podem guanyar i tenim l'obligació de fer-ho, com ho vam fer el 9N, el 27S, l'1Oct, el 3Oct, el 8N o, el 21D. Seguim
Publica un comentari a l'entrada