dissabte, 6 de febrer de 2016

Lo riu és vida. Amposta 7F



Lo riu és vida i l'Ebre no es toca.

No és pas casualitat que ara que a Catalunya s'estan fent passes decidides per a la independència la resposta de l'estat espanyol sigui, com no, l'amenaça, la repressió i, directament, l'atac al medi natural català i a la forma de vida d'un grup ben definit de ciutadans de Catalunya.

El Pla Hidrològic és, exactament,una agressió a l'ecosistema del delta de l'Ebre i  la gent que n'ha fet el seu lloc i la seva forma de vida.

Aquesta agressió, com tots els actes de racisme catalanòfob característics del nacionalisme espanyol serveixen per tapar les moltes i greus vergonyes de l'estat, el seu caràcter cada cop més repressiu i autoritari.

Per això, demà hi ha una gran manifestació a Amposta. Ha de ser una gran manifestació i, per això, es demana baixar a l'Ebre. El lema per convocar el país a defensar la natura i la pagesia del riu ha estat "Valtros pugeu sempre, ara naltros baixarem", així, en la parla característica dels ebrencs.



Per tenir més detalls, podeu consultar el lloc web de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).

Prou que m'agradaria baixar a Amposta, però no podrà ser. En tot cas la lluita pel riu també és meva i, encara que sigui poqueta cosa, em solidaritzo amb la mobilització. Des de Sants, doncs, molts ànims als manifestants.

Val a dir que amb la independència de Catalunya, el riu quedaria preservat ja que, com el Danubi, es tractaria d'una conca internacional i, per tant, protegida per la UE. Tots els països per on passés el riu haurien de ser escoltats en igualtat de condicions. No es podria, com ara, tractar el riu com un moble.

Perquè Madrid és molt lluny de l'Ebre i és mira el riu només com una línia blava al mapa. Un objecte remot. Una propietat. L'estat espanyol fa i desfà com vol sobre un riu que ni coneix ni entén i només l'atura la resistència de la gent.

I es que ni l'Ebre -ni Catalunya- són l'objecte de ningú. No són un moble, o una cosa que es pugui vendre. Són el nostre país. Si de cas som nosaltres que pertanyem al país i en som els seus fills. No és la nostra propietat, és la nostra responsabilitat i el lloc on vivim i que estimem.

Demà no hi podré ser a l'Ebre, però segur que tindré (tindrem) més oportunitats per defensar el riu. Toca mobilitzar-se i preparar-se per a un combat llarg. Tornem-hi tants cops com calguin!


Lo riu és vida!



Publica un comentari a l'entrada