dimecres, 17 de febrer de 2016

Pactes i recursos al país veí per la banda de ponent.

Al país veí per la banda de ponent tenen un embolic molt gros.

Nominalment ells diuen que el nacionalisme és una cosa molt dolenta, i us diré que ho comparteixo força. Però ara que ha de fer govern resulta que si es posen d'acord és justament perquè són molt i molt nacionalistes, encara que  no tots ho reconeixen, i perquè són de vol gallinaci i de guany a curt termini, i per això no acaben de posar-se d'acord.

Sobre això de ser nacionalista, res a dir. Només faltaria. Tothom té dret a ser el que vulgui, nacionalista també. Però ajuda a mantenir la salut mental reconèixer-ho.

El cas és que PSOE i C's sembla que s'estan posant d'acord. EL PSOE mai ha sigut gaire d'esquerres (de fet, darrerament és força de dretes), però ells es presenten com d'esquerres per la superioritat moral que se li suposa a les esquerres. Una gran bestiesa, per cert. Ells es diuen d'esquerres encara que siguin dretes. I també és diuen patriotes, per no dir nacionalistes.

El PSOE és, de fet, molt nacionalista. Com que és molt nacionalista i volen ser els quefes, han de pactar amb algú. Com amb el PP no poden, perquè es veuria massa que el PP és allò que el PSOE vol ser de gran, i ho fan amb C's que és la marca blanca del PP.

Però per pactar amb C's el PSOE ha hagut de deixar clar que ells son nacionalistes i de dretes.  Han hagut de trencar formalment amb Podemos, i dir-lis que són "izquierda radical" i que mai dels mais hi haurà un referèndum a Catalunya. De fet, primer han dit això de Catalunya, i després la cosa de la "izquierda radical".

Ja son nassos. Podemos no és "izquierda radical". Si de cas ocupa l'espai que en el seu moment ocupava Izquierda Unida i han ampliat espais, però tant a l'esquerra de IU, com menjant espai de l'esquerra menys nacionalista del PSOE. Podemos, des del meu punt de vista, una esquerra transversal o, més ben dit, una confluència d'esquerres, que també inclou les esquerres nacionals de diferents nacionalitats de l'estat. No són "radicals" en el sentit més utòpic del terme, però per a la dreta tot el que no és dreta és "izquierda radical". Tot el que no és homogèniament i nacionalment "español" (amb enya) és radical i és ETA (encara que els nens petits ja no saben que és això de ETA).

Va el PSOE, doncs, i pacta amb C's que és el PP rejovenit, però no més culte, ni més democràtic, ni més ètic. De fet, C's fa un populisme que, puntualment, desborda al PP en nacionalisme i en propostes dretanes. Amb C's és amb qui primer s'ha posat d'acord el PSOE. Amb el PP no, però amb C's sí. A mi em fa riure, però entenc que a molts els deu fer llàstima, o ràbia. Ben mirat, si el PSOE pot pactar amb C's també ho pot fer amb el PP. En definitiva, el PP és el que C's vol ser de gran, com el PSOE. Però mira, coses dels atacs de banyes i del vol gallinaci. J

A més, aquesta baixada de pantalons del PSOE és inútil si no aconsegueix l'abstenció del PP.

Permeteu-me que dubti d'aquesta abstenció. Per una banda és evident que l'únic pacte possible és PPSOEC's. La materialització d'aquest pacte potser es pot dur a terme amb l'abstenció dels populars. Però no el veig: jo diria que el càlcul del PP és que amb la repetició de les eleccions es recuperarà el vot prestat a C's, el PSOE patirà un major desgast cap a Podemos i que al juny s'obtindrà un govern del PP amb certa comoditat. Guany a curt termini. Vol gallinaci. Final de partida.

Perquè pel PP (i també pel PSOE) el conflicte amb Catalunya és un tema secundari (i mal entès). Només per a C's és central. Per al PP la qüestió catalana es pot tractar de sobres amb un govern en funcions perquè l'arma és el tribunal constitucional, i el TC està plenament armat i operatiu.

Per això, perquè creuen que en tenen prou amb el TC, recorren la conselleria d'afers exteriors de Raül Romeva, i es preparen per obrir expedients contra Carme Forcadell i les comissions de les lleis de desconnexió i contra tot el que faci falta.

Com avui deia @KRLS "Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo".




El TC està a punt d'accelerar el procés d'independència. Sempre podem confiar en ells. No fallen mai.

Evidentment, a la Plaça de Sant Jaume i al Parc de la Ciutadella cal fer bé les coses. Fer bé les coses és tan senzill com seguir amb el programa marcat.

Del que diu el TC, per una orella entra i per l'altre, surt. Avui alguns especialistes en dret constitucional deien que n'hi hauria prou amb un canvi de nom de la conselleria per a desmuntar els arguments del TC, doncs bé, potser canviar el nom seria molt senzill jurídicament , i estalviaria conflictes però políticament seria una mala idea.

Per què? Perquè no es fa mal a ningú amb la conselleria d'afers exteriors i sí, en canvi, es pot fer molt de bé. No cal canviar cap nom. No cal acatar res ni cal evitar cap conflicte. El conflicte existeix i és obert i el que cal és guanyar-lo, no defugir-lo.

El TC no pinta res a Catalunya com ja va quedar dit, escrit i ratificat en la declaració de sobirania. La meva opinió és que al TC diguin el que vulguin i recorrin el que els sembli més bé, però que aquesta és una discussió inútil i estèril, sobretot  per ells.

És molt senzill: jo se qui soc i quin es el meu nom, i la conselleria també sap quin és el seu nom, i això és independent dels DNIs que reparteixin a Madrid.

Com si reparteixen caramels.

Està clar, el següent pas de no fer-lis cas és deixar de pagar-lis els impostos.

Aquest serà l'autèntic senyal de que la independència va de debò.

A mi em sembla que aquest juny, quan a Espanya vagin a repetir les eleccions i la campanya de la renda estarà a punt d'acabar, la cosa dels impostos estarà molt mes clara que ara. Atents, doncs. Cordeu-vos el cinturó perquè em fa l'efecte que el procés d'Independència de Catalunya és a punt de tornar a agafar velocitat.
Publica un comentari a l'entrada