dissabte, 19 de desembre de 2015

20D Eleccions generals a l'estat del que encara formem part.

Demà toca votar. O no. Que votar és una tria personal, i és la primera decisió a prendre en una jornda electoral.

A mi em fa molta mandra anar a votar demà. Però hi aniré. Em fa molta mandra perquè, a aquestes alçades, crec que ja podrien tractar-se d'unes eleccions a un país veí. Sens dubte que interessantíssimes, amb el possible trencament d'un bipartidisme que ha durat prop de quaranta anys, però d'un país veí.

Però no ho són. A hores d'ara es tracta d'eleccions al govern de l'estat del que encara Catalunya n'és part.

Aleshores, tot i que no vull, resulta que soc part interessada en tant que ciutadà de Catalunya. Per tant, amb molta mandra, amb la mosca al nas per aquest retard, aniré a votar. Primera decisió presa.

I la segona, a qui votar? Aquesta la tinc clara:  a qui, en la meva opinió, em representi millor. 

Criteris per votar:
1 - vota a qui millor et representi. L'únic vot útil és el vot en que tu creus.
2 - tries a qui et representa. A qui et representa. Per tant el teu vot no és cap xec en blanc. Això vol dir que:
2.1 - Els teus representants han de retre compte de la seva representació.
2.2 - Tu, personalment, ets el responsable de les conseqüències del teu vot.

Corol·lari: No votes a qui mana, si no a qui et representa. Qui mana ets tu. Qui mana som tots nosaltres

Important: El respecte. La democràcia bàsica es fonamenta en el respecte. La democràcia funciona pel respecte a les minories. La democràcia NO és la dictadura de la majoria. Evidentment, tampoc és la dictadura d'una minoria.

Fins aquí els criteris de democràcia bàsica per decidir el teu vot.

A partir d'ara els criteris polítics:

Jo vull la independència de Catalunya des de fa molt de temps i, per tant, vull que els meus representants defensin aquest punt allà on calgui. Perquè és el que jo faria.

A més, perquè la independència, que és bona en ella mateixa al meu entendre,  ha de servir per a fer un estat al servei de les persones: amb sanitat i educació públics gratuïts i de qualitat, amb protecció social. Amb sobirania alimentària i energètica i compromès amb la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i amb la protecció del medi ambient. En fi, podria seguir i aprofundir més en aquesta llista de com vull que sigui el meu nou país.

Per tot l'anterior, en el meu cas, votaré ERC. El veterà Joan Tardà és ben conegut de tothom, encara que només sigui pel seu personatge del Polònia ("perdoneu, però algú ho havia de dir!"). De Rufián, la primera vegada que el vaig sentir parlar (i no sabia qui era) va ser a la Meridiana, a l'11S d'enguany. Jo estava voltant per la plaça de les Glòries, tirant fotos de record, mentre escoltava els discursos i vaig escoltar el de Rufian. Ostres! em va agradar molt. Després l'he vist més cops. Rufián i Tardà poden fer un bon tàndem a Madrid. Només espero que no triguin gaire a tornar: tornaran tan bon punt a Barcelona es declari la Independència.

Acabo: Vota, o no votis. I si votes, recorda que tries a qui et representa, no a qui mana.

I ara, si vols, agafa la papereta i fica-la al sobre. 


Publica un comentari a l'entrada