Star Wars. El despertar de la Força

Acabem de tornar del cinema de veure "Star Wars. El despertar de la Força".

M'ha agradat. Molt.

No penso fer spoilers. Si encara no l'has vist, una recomanació: ves a veure-la. Estic segur que t'agradarà.

Per moltes i bones raons:

Perquè és diferent. Té estil propi.

La fotografia i els efectes especials estan, com se sol dir, al servei de la història. La pirotècnia està mesurada. Les imatges generades per ordinador s'integren amb naturalitat amb paisatges reals. I cal dir-ho: la fotografia és preciosa.

Es deixa enrere la complexitat política dels tres primers episodis  i es retorna a la historia de vincles familiars i de sang dels tres últims. Però encara més, es diu sense embuts que aquesta és una historia que parla de la guerra eterna entre el bé i el mal.

Els personatges: Tornen els personatges de la primera trilogia i no precisament amb papers menors. Al contrari. Són centrals. Apareixen personatges nous. Potser és la part més irregular de la pel·lícula. Em quedo, però, amb el personatge de Rey, la jove i valenta drapaire del planeta Jakku. Quina es la seva història? No es desvetlla pas en aquesta primera pel·lícula, però el seu personatge creix en protagonisme i intensitat a mida que passen els minuts i, definitivament, enamora.

La protagonista més principal és una noia. Les dones són importants en aquesta història. Hi han dones comandant, lluitant, traint i guiant. Aquesta pel·lícula és diferent també en posar les dones al mateix nivell que els personatges masculins. Això no hauria de cridar l'atenció perquè hauria de ser el normal. El cas és que no ho és.  La pel·lícula cuida aquest aspecte. És molt d'agrair.

Igual com es visualitza la igualtat de gènere, també és visualitza la igualtat racial (i no em refereixo a la multitud d'espècies alienígenes): el co-protagonisme de Finn va molt més enllà del paper que tenia Lando Calrisian  a la primera trilogia. No és pas l'únic cas de varietat ètnica però és el més visible.

Em sembla bé. En un món global i barrejat, les llegendes i les històries han d'adreçar-se a la globalitat i a la barreja. Està clar que aquesta generació també tindrà la seva llegenda.

M'han agradat molt, tot i l'acció continua: els diàlegs, les escenes  de dos. Algunes de pur cinema. Escenes resoltes amb senzillesa, vestuari i prou, sobre un escenari natural i sense retocs digitals. Fantàstic. Això és, potser, el que més m'ha agradat: la frescor, la sensació de que estava veient una pel·lícula feta amb ganes, amb amor, amb joventut i cuidant els detalls.

Feia temps que no em passava: anar al cinema i trobar la sala plena. Amb un públic amb tantes ganes de veure una pel·lícula. Amb aplaudiments saludant els impressionants i emblemàtics títols inicials, o la primera aparició de Han Solo i Chewbacca, o la del Falcó Milenari. Pura emoció. Què més es pot demanar?

No tot és perfecte, segur. Però, els punts bons, per mi, superen de llarg els no tan bons. Repeteixo el que he dit abans: si encara no l'has vist, ves-hi. T'agradarà.

I que la Força t'acompanyi.