dilluns, 21 de desembre de 2015

Sun Tzu diu: "Ataca quan el teu enemic és dèbil i tu fort".

Ingovernable. Aquesta paraula s'ha dit molt avui.

la suma PP+Cs no arriba. La suma PSOE+P's+IU, tampoc. "És que caldria sumar a ERC i/o DiL". Ah, sí? A on? a qui accepti un referèndum? i qui serà? El PSOE no ho acceptarà mai. PP i C's tampoc, per descomptat.

La premissa, a més, és que PP i PSOE no pactaran entre ells. Personalment, no veig perquè  no haurien de fer-ho.

La meva aposta és que pactaran. PP i PSOE pactaran  i a aquest pacte se sumarà C's. Avui mateix  Rajoy llençava a l'aire aquesta possibilitat: el front constitucionalista o, més ben dit, front nacionalista supremacista espanyol.

Segurament la reacció de PSOE (i potser C's) serà, d'entrada, dir que no. Però no els en quedarà una altre. PSOE i P's no pactaran només que P's mantingui la coherència en el seu programa i no parlo ja de la qüestió del referèndum per Catalunya. Em refereixo a la resta del seu programa, inassumible pel PSOE.

PP i C's, per la seva banda, no poden comptar amb ningú més. El centredreta de DiL i PNB està vetat per C's i a la inversa. L'amor és mutu.

Si l'eix esquerra-dreta es manté, doncs, resulta que els 17 diputats independentistes catalans són imprescindibles per formar governs. Però, a la vegada, es rebutja la seva participació.

A més, la pregunta és si aquests diputats estarien per aquesta feina. Jo crec que no. Els diputats independentistes catalans no han anat a Madrid a demanar cap referèndum. Això ja es va fer en el seu moment i va ser denegat i tornat a denegar. El punt en el que estem ara és que no es va a demanar res més. Es va a Madrid amb el mandat d'exercir la representació de la part molt nombrosa  del poble de Catalunya que se sap i es vol sobirà i en procés d'independència. Si de cas es va a escoltar les ofertes que, de forma molt improbable, es puguin fer.

Aquests diputats són i han d'exercir de representants  de la República Catalana que s'està bastint. No són súbdits de l'estat espanyol. Si no representants de la nació catalana en conflicte amb l'estat. I conflicte és la paraula que ho descriu de forma més precisa.

Sun Tzu diu que has de colpejar el teu enemic quan tu ets fort i ell és feble. Mai com ara l'estat espanyol serà tan feble. Ara bé, la república catalana és prou forta? aquest seria el moment per organitzar el govern català que ha de tirar endavant el procés d'independència. I fer-ho amb celeritat, aprofitant aquest moment d'extrema debilitat de l'estat espanyol.

La criticitat de la situació és tanta que tard o d'hora es veurà. El nacionalisme espanyol ho veurà. Quan ho vegin tancaran files.  Faran l'únic pacte possible: el de totes les forces nacionalistes espanyoles, és dir, el front constitucionalista que demana Rajoy: PP + PSOE + C's.

El meu dubte és si la República serà capaç d'aprofitar el moment. JxS i CUP han de pactar per fer govern. El moment és ara.

Evidentment, es pot seguir jugant a veure qui és més maximalista i arribar a noves eleccions al març. Ves a saber. Aquest regal permetria a l'estat espanyol anar a eleccions al juny, però probablement amb l'afer català desactivat de l'única forma que realment poden fer-ho: per la infinita estupidesa dels partits catalans.

Tant de bo que no sigui el que acabi passant.

El que demano és, doncs, que uns i altres deixin de perdre el temps. Tenen  l'obligació de  posar-se d'acord.

En aquests moments ja és inajornable.
Publica un comentari a l'entrada