divendres, 10 d’abril de 2015

Llibre llegit: "Desclassificat: 9N"

El 9 de novembre de 2014 els catalans, o si més no els catalans amb ciutadania al territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya, vam tenir l'oportunitat d'expressar el nostre desig, o rebuig, al projecte d'independència política d'aquest territori.

La història prèvia a aquell dia, el desenvolupament del "procés participatiu", el resultat que es va obtenir, les reaccions posteriors,  són claus per explicar el moment actual i, probablement, seran d'importància, potser decisiva, als esdeveniments que estan per venir. N'estic convençut.

El 9N és una data clau. Una data, aquesta sí, que ja ha és Història (amb majúscula).

El futur, però, encara no està escrit. Hi han fites que també han de ser clau a l'horitzó, sent la del 27 de setembre d'enguany la que ha de donar el mandat democràtic per a la Independència, o potser per aparcar el projecte per un temps indeterminat.

Però el 27S no s'explica sense el 9N.

És massa d'hora per parlar d'història perquè la història encara s'està escrivint.

Però sí que es pot parlar d'informació i periodisme. És lícit parlar del 9N des d'un punt de vista més proper al periodisme, a la crònica dels fets, i als reportatges. És amb aquesta visió, em penso, que Vicent Partal ha escrit "Desclassificat: 9N".



Vicent Partal és un nom de referència imprescindible a la Internet catalana. El seu curriculum de servei al país des del seu àmbit professional és, trobo jo, admirable. Avui Vicent Partal és el director de Vilaweb  (digital de referència també imprescindible des de l'òptica dels Països Catalans). Com a  director de Vilaweb va tenir accés de primera ma als personatges i fets que van portar al 9N, i n'ha pogut fer el seguiment dels fets posteriors.

"Desclassificat: 9N", "Història secreta d'una votació revolucionària". Ed. RBA La Magrana. Col·leccio Orígens, núm. 217.

El llibre s'estructura en un "episodi pilot", nou "episodis" i uns extres. Tot plegat sembla que Partal estigués pensant en un DVD quan l'escrivia... i potser, de fet, ho estava pensant... En alguna entrevista de presentació del llibre explica el perquè d'aquesta forma de nomenar els capítols del llibre.

En resum, al llibre es descriuen les negociacions, el protocol de Palau, el acords, els desacords, els punts de vista dels diferents grups, els personatges, les frases, les reunions, les assemblees, les anècdotes (alguna de molt emocionant), que van portar a la convocatòria i celebració de la votació del 9N.

Personalment, em feia molta il·lusió llegir aquest llibre. Per una raó en particular: jo era un dels 40.000 voluntaris que aquell dia érem a taules. El 9N jo estava a l'IES Baldiri Guilera del Prat de Llobregat. O sigui, que si bé tothom que va anar a votar aquell dia va ser protagonista, vostès perdonaran, però crec que els voluntaris ens en podem sentir una mica més. Els voluntaris teníem un plus de protagonisme.

Més enllà del meu interès personal, aquest llibre ajuda a "fer bullir l'olla". No ha passat ni mig any d'aquell data però sembla que s'ha perdut part de la trempera que ens hi va dur. Crec que per tirar endavant amb la Independència convé recuperar aquell esperit, i superar-lo. Es pot fer, però cal tenir present on som i com hi hem arribat. A això també ajuda aquest llibre.

A més, és un llibre amè. Molt fàcil de llegir. Jo el vaig devorar en un no res (És curt, i es fa curt, 143 pàgines) i el vaig gaudir molt. Crec que és un llibre necessari, no per la informació que aporta -essencialment, la informació del llibre és la que ja ha estat publicada als mitjans informatius- si no per la contextualització que en fa i que la presenta en la seqüència temporal de fets que li dona sentit.

I també perquè Partal, i això ho sabem els que seguim habitualment les editorials del Vilaweb, és un tipus molt lúcid i un patriota de pedra picada capaç de transmetre confiança. I això és el que ens cal ara, en aquest espai de temps que avui em sembla massa llarg fins el 27S.

Es fa molt difícil dir quin és el sentiment majoritari del país. Cal una percepció molt fina -gairebé extrasensorial- per a captar "l'esperit", l'estat d'ànim, aquella cosa que escapa al dibuix de les enquestes i els sondejos d'opinió, que les fa canviar, o que impulsa a centenars de milers, potser a milions, a sortir al carrer a fer una monumental cadena humana, o un mosaic gegant dibuixant una "V" entre la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. En aquestes temps fins el 27S en que "l'esperit del país" és més inaprehensible que mai, no és el moment de gurús i  endevins del futur. És, en canvi, el moment de dir les coses clares. De la veritat. De recordar que si estem aquí és, sobretot, perquè el poble ha volgut. Avançarem tant com siguem capaços. 

El 9N vam obrir una porta. Que el 27S la porta estigui oberta de bat a bat i la creuem és la feina que tenim pendent.

Segur que "Desclassificat: 9N" serà una de les estrelles del proper Sant Jordi. Però no penseu pas que aquest serà un dels "llibres d'autor mediàtic" que trobarem el 23 d'abril  (Partal ja és a la categoria de Mediàtics), mes aviat, crec jo, aquest és un llibre que pot ajudar -Per la pujada de moral que aporta. Un xute. I per l'estructuració i la contextualització del 9N- en els debats de guerrilla que segur que viurem fins al 27S. Uns debats en els que més que tractar de convèncer (és un mite) el que cal és mostrar fermesa, que les idees estan clares i mobilitzar. Digues-li propaganda pel fet.

Però aquest, si de cas, serà tema per un altre post.
Publica un comentari a l'entrada