Pàgines

dijous, 16 d’abril del 2015

Prosèrpina i el falciot

Em sembla que ha estat via twitter que m'ha arribat una referència a aquesta bellíssima escultura:

Es tracta del "Rapte de Prosèrpina", de Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), un dels grans noms del barroc italià.

La història d'aquest rapte  i moltes altres histories es poden trobar a l'obra clàssica d'Ovidi, les Metamorfosis  (enllaç al llibre).

La història de Prosèrpina, en la mitologia romana, o de Persèfone, en la grega, explicada en les meves paraules és, més o menys, aquesta:

Prosèrpina era una nimfa, filla de Ceres i Júpiter. Amb aquests antecedents familiars ja podeu suposar que Prose era una noia maquíssima. Un bombó. I de molt bona família. I era la nineta dels ulls de la seva mare Ceres.

Prosèrpina es dedicava a gaudir de la vida, banyant-se nua als estanys i jugant amb les altres nimfes de la seva classe.

El cas és que Plutó -o Hades, si preferiu els panteó grec- que era el déu de l'infern, va decidir, un bon dia, sortir a fer un passeig per la terra, amb tanta mala sort que va anar a petar on estava Prosèrpina, tota nua ella, jugant amb les seves amigues de l'insti.

Plutó va quedar totalment enamorat (sí, enamorat, au va! anava més calent que un mico!) i va protagonitzar un dels primers casos documentats de violència masclista: va raptar a la noia i se la va endur a l'infern per casar-se amb ella.

És molt típic. Tiu madur que es troba amb una Lolita i perd l'oremus. Nabokov no va descobrir res.

El cas és que mamà Ceres ja tenia fet el sopar i estava cridant a la nena. "Prosèrpina! a sopar! On t'has ficat, nena?"

Però Prosèrpina no responia. A mamà Ceres li va pujar la mosca al nas i es va preocupar molt: Prosèrpina era una nena molt assenyada i sempre deia on anava.

Molt enfadada per la desaparició de la noia, Ceres va maleir la terra i com que era la deessa de la fertilitat i les collites, el resultat va ser que la terra va quedar erma i sense vida.

Una de les amigues de l'insti de Prosèrpina que havia vist el rapte va dir-li a Ceres el que havia passat. Ceres va posar el crit al cel i va anar a parlar amb el seu marit, el senyor Júpiter, que era un tipus de molta influència -ni més ni menys que el senyor dels déus- per exigir-li que fes alguna cosa al respecte.

Júpiter va anar a parlar amb Plutó i li va fer veure que tot aquell assumpte es podia haver arreglat de forma molt més civilitzada. Després d'una discussió molt agra Plutó va fer veure que cedia i que deixava que  Prosèrpina tornés amb els seus pares.

El tipus, que la sabia llarga, va acomiadar-se de Prosèrpina i s'ho va fer venir bé per fer menjar a la noia sis llavors de magrana. Però menjar llavors de magrana era un ritus de fidelitat matrimonial de l'època i, per si fos poc, quan algú menja res a l'infern, ja en queda lligat per sempre més.

El resultat va ser que Prosèrpina hauria de passar sis mesos de l'any a l'infern, però podria estar amb la seva família de l'Olimp els altres sis mesos

I quan Prosèrpina és a l'infern, Ceres està trista i enfadada i són els mesos freds de l'any. Diguem que la tardor i l'hivern.

En canvi, quan la nena és amb els papes Ceres està contenta i la terra és fèrtil i la vida bull. Són els mesos càlids o, si us sembla millor, la primavera i l'estiu.

Tota aquesta història és escaient per això: que ha arribat la Primavera. O sigui que Prosèrpina ja ha tornat a casa amb la família.

Aquest mite és una història molt bonica. No és l' únic cas. El panteó greco-llatí és de les coses més divertides i emocionants de la nostra civilització. Pots trobar històries de deus i deesses, semi-deus i nimfes per a explicar gairebé tots els aspectes de la vida. Amb un punt llibertí i sensual que el fa proper i, pel meu gust, alegrement humà.

L'arribada de la Primavera és, per mi, un dels grans moments de l'any. M'agrada molt quan Prosèrpina torna a casa però jo crec que l'autèntic indicador de l'arribada de la primavera és un altre:

Sí, exacte. Els falciots. Aquesta setmana ja els he pogut sentir. Ja han arribat els primers falciots a Barcelona. Ara sí que ha arribat la Primavera. Segur que Prosèrpina també els ha vist, allà des del balcó de la seva habitació a l'Olimp.

La nimfa els sent, i somriu.