Pàgines

dilluns, 23 de març del 2015

Apunts ràpids (4). Eleccions departamentals a França.

França

Ja tinc una edat i soc dels que, al cole, fèiem francès. Potser per aquesta formació tiro a francòfil. Em temo que sí, que soc d'aquells que admiren França i m'emociono amb els seus valors republicans.

Després em dol i em fa ràbia com sistemàticament l'estat francès tracta de reduir la cultura i la llengua catalana, i les altres llengües regionals franceses, al no res.

Em fot. Però prefereixo creure que aquesta actitud del govern francès té a veure, sobretot, amb una comprensió errònia i del passat del que signifiquen els valors republicans. Vull creure això. Llibertat, Igualtat i Fraternitat és un gran lema. El lema no diu enlloc que l'única llengua de l'hexàgon hagi de ser el francès. O que només hagi una forma de ser francès.

El primer cop que vaig voltar per la Catalunya Nord em vaig adonar d'una cosa que em va fer rumiar: A tots els pobles, per petits que fossin, hi havia un monument, un monòlit, una estàtua, algun tipus de memorial als enfants de la patrie, als fills d'aquell poble caiguts defensant França. Llistes de noms de joves caiguts a la primera o segona guerra mundial. A tots els pobles.

I a la Catalunya Nord, aquestes llistes de noms duen els seus corresponents cognoms catalans. Podrien ser llistes perfectament reubicables a qualsevol població catalana al sud de la frontera, balear o valenciana.

Recordo que en aquesta primera ocasió van fer base a Ripoll. A Ripoll també hi ha un monument que recorda als caiguts defensant el poble. Atenció! al poble de Ripoll. Ripoll ha estat assetjada per forces de banderes molt diferents. Al final, doncs, la fidelitat més important és amb el propi poble. En una mesura diferent, no és casualitat que el Barcelonisme, el "jo sóc de Barcelona", sigui l'autèntic nacionalisme inconfessable de molts barcelonins.

Em va xocar això: els fills del poble, catalans, morts defensant França. Recordats amb orgull. A la vegada fiers d'être catalans. No hi ha un equivalent a aquesta banda del Pirineu.

Segurament aquest orgull republicà avui ja no és el mateix. Assenyalo un culpable: l'assimilació francesa està gairebé completa. Avui són molt més indistingibles un normand i un català de Perpinyà que fa 100 anys. 100 anys en que, sistemàticament, s'ha confós igualtat amb homogeneïtat.

L'homogeneïtat és un error. El món no és homogeni. El món és divers. França és diversa, com Catalunya.

Els altres, els que es resisteixen a l'homogeneïtat, apareixen com una amenaça. SI a més són els més pobres, aleshores apareix la marginació.

La pobresa, la incomprensió de la diferència, la por... duen al racisme. No és casualitat, doncs, que el Front National obtingui els resultats que obté.

França ha pogut homogeneïtzar i assimilar, gairebé anorrear,  les velles nacions que conviuen al seu territori per a fer-ne una de nova, la del francès "republicà". Una forma "racional" de nacionalisme. generacions educades en francès, dècades de menysteniment de les cultures i llengües regionals, dues guerres mundials, la grandeur, un poderós imaginari col·lectiu... gairebé ho havien aconseguit. Quan de cop va arribar la immigració massiva, la "construcció europea",  la colonització cultural americana, finalment, la globalització, la crisi. Impossible assimilar-ho. La nació del francès "republicà" no es capaç d'assimilar aquesta onada.

El resultat és que el Front National és primera força a França. La dreta francesa i els socialistes francesos tornen a dir que volen fer una "aliança republicana" per aturar a Marie Le Pen.

Però no serà fàcil, perquè, de fet, el FN és el fruit d'una concepció equivocada de la República. Una concepció  que fa moltes generacions que va prenent forma. Una concepció que, de fet, comparteixen la dreta i el PS.

A l'homogeneïtzar, al menystenir la seva pluralitat, França es va tirar un tret al peu. Ha covat, sense adonar-se'n, l'ou de la serp. La mateixa serp contra la que van lluitar, i morir, tants i tants enfants de la Patrie.

És molt greu. Em sap molt greu. La República, la de veritat, està en perill. I no estan preparats per salvar-la, no en saben, no poden, s'han oblidat del que són.

Com volen poder aturar res si el mateix Valls amaga que és català?