França
Ja tinc una edat i soc dels que, al
cole, fèiem francès. Potser per aquesta formació tiro a francòfil. Em
temo que sí, que soc d'aquells que admiren França i m'emociono amb els
seus valors republicans.
Després em dol i em fa ràbia com
sistemàticament l'estat francès tracta de reduir la cultura i la
llengua catalana, i les altres llengües regionals franceses, al no res.
Em
fot. Però prefereixo creure que aquesta actitud del govern francès té a
veure, sobretot, amb una comprensió errònia i del passat del que
signifiquen els valors republicans. Vull creure això. Llibertat,
Igualtat i Fraternitat és un gran lema. El lema no diu enlloc que l'única
llengua de l'hexàgon hagi de ser el francès. O que només hagi una forma
de ser francès.
El primer cop que vaig voltar per la
Catalunya Nord em vaig adonar d'una cosa que em va fer rumiar: A tots
els pobles, per petits que fossin, hi havia un monument, un monòlit, una
estàtua, algun tipus de memorial als enfants de la patrie, als fills
d'aquell poble caiguts defensant França. Llistes de noms de joves
caiguts a la primera o segona guerra mundial. A tots els pobles.
I
a la Catalunya Nord, aquestes llistes de noms duen els seus
corresponents cognoms catalans. Podrien ser llistes perfectament
reubicables a qualsevol població catalana al sud de la frontera, balear o valenciana.
Recordo
que en aquesta primera ocasió van fer base a Ripoll. A Ripoll també hi
ha un monument que recorda als caiguts defensant el poble. Atenció! al
poble de Ripoll. Ripoll ha estat assetjada per forces de banderes molt
diferents. Al final, doncs, la fidelitat més important és amb el propi
poble. En una mesura diferent, no és casualitat que el Barcelonisme, el
"jo sóc de Barcelona", sigui l'autèntic nacionalisme inconfessable de
molts barcelonins.
Em va xocar això: els fills del poble, catalans, morts defensant França. Recordats amb orgull. A la vegada fiers d'être catalans. No hi ha un equivalent a aquesta banda del Pirineu.
Segurament
aquest orgull republicà avui ja no és el mateix. Assenyalo un culpable:
l'assimilació francesa està gairebé completa. Avui són molt més
indistingibles un normand i un català de Perpinyà que fa 100 anys. 100
anys en que, sistemàticament, s'ha confós igualtat amb homogeneïtat.
L'homogeneïtat és un error. El món no és homogeni. El món és divers. França és diversa, com Catalunya.
Els
altres, els que es resisteixen a l'homogeneïtat, apareixen com una
amenaça. SI a més són els més pobres, aleshores apareix la marginació.
La
pobresa, la incomprensió de la diferència, la por... duen al racisme.
No és casualitat, doncs, que el Front National obtingui els resultats
que obté.
França ha pogut homogeneïtzar i assimilar,
gairebé anorrear, les velles nacions que conviuen al seu territori per a
fer-ne una de nova, la del francès "republicà". Una forma "racional" de
nacionalisme. generacions educades en francès, dècades de menysteniment
de les cultures i llengües regionals, dues guerres mundials, la grandeur,
un poderós imaginari col·lectiu... gairebé ho havien aconseguit. Quan
de cop va arribar la immigració massiva, la "construcció europea", la
colonització cultural americana, finalment, la globalització, la crisi.
Impossible assimilar-ho. La nació del francès "republicà" no es capaç
d'assimilar aquesta onada.
El resultat és que el Front National és primera força a França. La dreta francesa i els socialistes francesos tornen a dir que
volen fer una "aliança republicana" per aturar a Marie Le Pen.
Però
no serà fàcil, perquè, de fet, el FN és el fruit d'una concepció
equivocada de la República. Una concepció que fa moltes generacions que va prenent forma. Una concepció que, de fet, comparteixen la
dreta i el PS.
A l'homogeneïtzar, al menystenir la
seva pluralitat, França es va tirar un tret al peu. Ha covat, sense
adonar-se'n, l'ou de la serp. La mateixa serp contra la que van lluitar,
i morir, tants i tants enfants de la Patrie.
És molt greu. Em sap molt greu. La República, la de veritat, està en perill. I no estan preparats per salvar-la, no en saben, no poden, s'han oblidat del que són.
Com volen poder aturar res si el mateix Valls amaga que és català?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada