divendres, 9 de maig de 2014

Comença la campanya del 25M.

Tornant cap a casa se m'ha fet evident que la campanya per les eleccions al Parlament Europeu ja ha començat.

El primer impacte han estat les banderoles del PSC. Em demano si el director de campanya del PSC és un becari en pràctiques. No apareix ni el nom del candidat. Només alguna referència a Europa i una segona idea: Contra Rajoy. Rajoy apareix escrit. El candidat no. Impressionant. A falta de cap proposta en positiu, confien que Marianico el Corto els faci la campanya. Nivellàs.

Més endavant m'he trobat cartells de Ciutadans. Lema en clau unionista. Res a dir. Ciutadans es pren seriosament que hi haurà votacions el 9N, i que aquestes del 25M són una gran oportunitat per copsar l'estat de la qüestió i fer campanya.

No crec que la majoria de la gent es prengui a hores d'ara el 25M com un assaig general del 9N, però per mi és obvi que el procés d'independència i el referèndum del 9N marcaran les eleccions europees. Crec que la majoria dels partits, amb la no tan inesperada excepció dels extraterrestres del PSC, així ho han entès i d'una forma o altre la consulta i la independència de Catalunya estaran presents a les campanyes respectives.

Més endavant he trobat la cara de l'Alejo Vidal-Quadras (nou partit, Vox) mirant-me de fit a fit. Un calfred m'ha recorregut l'esquena i he sentit l'angoixosa sensació que algú volia mossegar-me la jugular. He fet el senyal de la creu i he resat a la Mare de Déu de Montserrat encomanant-me a la seva protecció i he seguit endavant. Ha estat efectiu. Ningú m'ha mossegat. Després he rigut per desfer-me'n de la tensió del moment: que només era una cartell, coi! Sí, sí.. Però m'ha semblat que em seguia amb la mirada. Aquesta nit tindré malsons.

Ja arribant a casa, un grupet de CiU m'han donat un fullet amb propaganda del Tremosa. Efectivament, propaganda en clau catalana, aquesta en favor de la consulta i de la independència. I només un punt parlant d'una Europa social que podria haver signat qualsevol militant d'ICV.

No he vist encara les propagandes d'ERC, PP i la resta de forces. Ja arribaran. De fet, però, no espero grans sorpreses. Em sembla que l'única sorpresa, relativa, serà la pixada fora de test del PSC. Només relativa perquè últimament sembla que s'hi estan especialitzat.

És destacable també l'absència de la CUP. La CUP té una agenda pròpia i el Parlament Europeu no entra dins la seva estratègia d'acció municipalista. Cal tenir present que ja va ser per ells tot un pas, no gens senzill de donar, l'accés al Parlament Català. En absència del procés d'independència no tinc cap dubte que no l'haurien donat.

Bé. Tot plegat un inici de campanya. Dues setmanes amb eslògans, mítings, declaracions, contra-declaracions i el que calgui per, finalment, el dia 25 anar a votar... o no.

Personalment, jo aniré a votar i tinc ben clar que ho faré per Terricabras i per Maragall. He dit algun cop que estic afiliat a ERC? doncs sí, mira.

Però, i si no ho tens clar a qui votar? fàcil: no votis.

No votis. Així de senzill. L'únic vot útil és aquell que serveix per triar a qui millor et representa. Si ningú et representa prou bé, no votis.

M'agradaria molt que els partits compromesos amb la independència de Catalunya obtinguessin un gran resultat. Aclaparador. Incontestable. Que fos així pel convenciment dels electors, que expressarien d'aquesta forma el seu suport i el compromís de la majoria del poble amb el procés. El meu somni és una participació alta i una majoria ampla i indiscutible de l'independentisme.

És la meva visió i amb aquesta visió votaré. Però senzillament, si cap dels partits que es presenta, sigui pro-consulta, o no, sigui independentista, o no, no et representa prou bé, el que és coherent és no votar. És el més democràtic.

Per què? Doncs perquè les eleccions del 25 de maig són unes eleccions molt importants, però la democràcia és molt més que anar a votar un dia i callar quatre anys. No. La Democràcia es fa dia a dia. Cada dia.

I si aquell dia cap partit et representa, no votis. Els partits si són veritablement democràtics, haurien de fer-se el càrrec que no votar aquell dia també és democràcia. El no-vot sempre és més difícil d'interpretar que el vot: perquè cap partit em representa, perquè estic malalt, perquè sóc fora, perquè se me'n fot, perquè no serveix per res, perquè ja m'està bé com van les coses... Costa d'interpretar.

Però, en tot cas, l'opinió dels abstencionistes és l'opinió (críptica) que tenen aquell dia. Una opinió que pot canviar l'endemà si canvien les circumstàncies. Democràcia no és votar avui i donar un xec en blanc per quatre anys. Democràcia és participar en decisions, mobilitzacions i accions "cada dia" o, si més no, en allò que sentim que ens afecta, quan ens afecta.

Vull destacar el lamentable anunci del Gobierno de España (*) per motivar la gent a votar. Tota una declaració de la seva forma d'entendre la democràcia:


"El 25 de mayo, Aliki decidirá quién dirige Europa ¿Y tú?"

Impressionant.

No senyors. No es tria "quién dirige Europa". Qué més voldrien aquest coi de fatxes! A qui es tria és als representants dels ciutadans. Representants que han de retre comptes als ciutadans que els trien.

Representants. No dirigents. Representants que han d'arribar a acords de forma democràtica entre ells i fer que aquests acords siguin referendats pels pobles que els han triat. Vostès no ens manen, vostès estan al nostre servei. Fiquin-s'ho al cap d'una puta vegada.

Però, clar, segons el PPSOE, es tria als "dirigents". És el que passa quan no has aprovat primer de democràcia, que se t'escapen els conceptes bàsics i acabes cagant-la amb anuncis tan vergonyosos com aquest.

És fabulós. Tant de bo, per ells, que la gent assumís que es trien "dirigents". En definitiva, si tries un "dirigent", aquest pot ordenar-te que et llencis daltabaix d'un barranc, i tu a obeir, perquè prou que l'has triat a ell com a "dirigent", no? doncs ara sigues conseqüent i salta! Almenys durant els quatre anys que el "dirigent" pot manar, el teu cul és seu. No haver-lo votat.

En canvi, si el que tries és un representant, aleshores ets tu el que li pots dir, "vostè ja no em representa, torni-se'n a casa". I això qualsevol dia dels quatre anys de la seva representació.

Quin canvi de punt de vista, oi? No és gens casual l'anunci del "gobierno". És com entenen la  "democràcia". I com volen que l'entenguin els ciutadans.

En fi. Que espero una gran participació i  una gran majoria per la Independència. En la mida de les meves petites  possibilitats faré el que pugui per a que així sigui.

Però si la participació és baixa faríem bé, tots plegats d'analitzar molt bé el perquè, sense fer-ne un drama. La democràcia és molt més que votar un dia. En cap cas hauria de  menystenir-se el poderós missatge de l'abstenció.  El no-vot, el silenci.

És, moltes vegades, el més eloqüent del crits.


(*) De traca. Resulta que la imatge de la campanya no és del "Gobierno de España" si no, agafeu-vos fort, del Parlament Europeu

Si aquesta és l'Europa a la que hem d'anar, aleshores em demano l'expulsió. Anem fins si aquesta és la idea de la democràcia que tenen a Europa. Em sembla demencial aquesta campanya.

Encara ens faran un favor si amb la independència en quedem fora.

La democràcia a Europa està molt pitjor del que em pensava si els ciutadans europeus toleren aquesta mena de missatges. 

No m'extranya gens que el PPSOE estigui aplaudint amb les orelles aquesta campanya del Parlament Europeu. 
Publica un comentari a l'entrada