Sí i Sí.

Data i pregunta. Ja les tenim.

D'acord, jo mateix, la meva primera reacció ha estat d'estranyesa. Fins i tot d'emprenyamenta! Per què la doble pregunta? No pot crear confusió i interpretacions errònies?

No. No crea confusió. No hi ha interpretació errònia possible.

La doble pregunta permet mobilitzar a cert tipus de votant: Aquell que creu que Espanya necessita un canvi i que amb aquest vot podrà posar de manifest aquesta necessitat.

Essencialment, però, és un vot que, a dia d'avui, està ubicat fora de l'espai independentista. No és un vot, doncs, que resti independentistes. Avui és un vot indecís i, potser, abstencionista. Cap a on aniran aquests votants? Es repartiran. Cal veure en quina proporció. I cal, des de l'independentisme, tractar de guanyar el màxim d'aquestes voluntats.

Ara bé, fins i tot aquest votants per definir -benvinguts sigueu- hauran d'estar d'acord amb una cosa: la reacció testosterònica, de "No a tot", per part del PPSOE, dos microsegons després de fer-se públiques data i preguntes els deixa molt orfes. Els deixa sense  arguments per a respondre quan des del Sí a la independència se'ls interpel·li  "quina mena d'estat"? i "amb qui d'Espanya us federareu, o confederareu?". Jo crec, doncs, que aquest "Sí però no", acabarà sent un vot testimonial.

 Em penso que, majoritàriament, els que avui votarien "Sí però No" es decantaran, finalment, cap a una de les opcions.

La doble pregunta, tal com la veig, sembla més aviat fruit del  joc d'equilibris entre partits polítics que motivada per arguments d'autèntica demanda popular.

Els independentistes, doncs,  haurem de respondre Sí i Sí; els unionistes podran fer-ho amb un no simple, i una minoria ho farà pel "Sí, però no". Res més.

No hi ha, per tant, confusió possible. Així ha quedat entès. La prova? La campanya per la independència ja ha començat i té un eslògan diàfan:  Sí i Sí, només cal que cerqueu a Twitter els hashtags #síisí o #sísí i veureu que ja està en marxa.  

Els independentistes tenim una pregunta clara i directa. Votarem Sí i Sí. Avui som majoria. Farem la campanya en positiu. Sí i un altre cop Sí. Ganxo d'esquerra i ganxo de dreta.  Guanyarem.

No poden impedir la consulta. Com ho farien? enviaran els tancs? la Guardia Civil? que potser empresonaran a Mas i a Junqueras? I al David Fernandez? i a l'Herrera? o suspendran l'autonomia? és una broma, oi? volen "suspendre l'autonomia" quan aquí estem parlant d'un Referendum d'Autodeterminació? Suspengueu l'autonomia i tindreu la Declaració d'Independència com a resposta!  Que no s'adonen que això de la "autonomia" és un concepte sobrepassat i desbordat? Que el govern i el poble de Catalunya ja està molt més enllà d'aquesta idea caduca? i més encara després de l'anunci d'avui? Que no s'adonen que no som els seus súbdits? No se n'adonen. Millor. La seva visió és tan curta que es pensaven que podien espantar amb amenaces sobre el simposi "Espanya contra Catalunya".

No s'han adonat de res. Entestats en la seva visió de les coses. Millor. Potser que mirin les notícies internacionals -si és que l'idioma no és un impediment, és clar- a veure si així s'adonen del que passa i del paper que els toca fer a l'auca: els diaris i els mitjans informatius d'arreu del món ja estan venint tots a Barcelona per explicar des d'aquí com s'independitza un país.

No cal esperar res de Madrid. No han entès res ni ho volen entendre. Què pots esperar d'un govern de delinqüents? Segueixen pensant en termes de jerarquia, de cap i subordinat. De "Ordeno y mando".O d'aquest atroç "Cataluña es de España". Com si Catalunya fos un moble, i els catalans una mena d'infestació parasitària. Tenen un greu problema de manca de democràcia. Però ja s'ho faran. És el seu problema.

Les coses, pel que fa a nosaltres, són força més senzilles. Cal seguir. Cal resistir. Cap dubte:  Sí, vull que Catalunya sigui un estat i Sí, vull que sigui  independent.