dimecres, 18 de desembre de 2013

Llibre llegit: "Un món feliç" d'Aldous Huxley

Tot just fa una estona he acabat la lectura de "Un món feliç" d'Aldous Huxley, en una edició digital. Sí, ja se, sembla mentida que encara no hagués llegit "Un Món Feliç". És d'aquells llibres que saps que llegiràs algun dia, però resulta que amb el "ja el llegiré", no ho fas mai.

Suposo que a aquestes alçades qui més qui menys coneix la història del Mon Feliç: un món estructurat en castes planificades, criades i condicionades per a acceptar la seva condició. Castes que s'anomenen amb lletres de l'alfabet grec que van des dels alfes, alts, forts, intel·ligents i amb un cert grau de  llibertat individual, fins els epsilons, menuts, poc intel·ligents i amb modificacions físiques i psíquiques planificades per a la tasca assignada. Un món sense esforç ni dolor, però també sense art, ciència i religió; on tots els plaers són satisfets en la mida adequada per al bon funcionament de la societat i la felicitat dels "individuus". Un món on, a més, es pot ver vacances de la realitat amb una droga que es coneix com soma i que és servida per l'estat i posada a l'abast de tothom en abundància.

Un món, on també hi han unes reserves, allunyades  de la "civilització", en la que hi viuen humans "a la manera antiga". D'una d'aquestes reserves en surt un mestís que posa en qüestió l'ordre establert.

Fa uns anys la BBC va fer una mini-serie basadaen la novel·la. Està penjada al youTube i es pot veure en versió original. He vist que també hi ha una versió amb subtítols en castellà.



Huxley i Orwell van imaginar unes distopies filles del temps que els va tocar viure. Allà on Orwell, a la novel·la 1984,  veia repressió i amenaça (el règim estalinista) i sense llibertat; Huxley va imaginar un món també sense llibertat però, en aquest cas, anorreada pel plaer. Una forma d'hedonisme totalitari.

Probablement Orwell és qui més bé va saber anticipar el futur proper ja que la repressió la privació forçada de la llibertat i la destrucció física són la forma habitual de l'exercici del poder a la major part del món per part dels règims autoritaris. És més barat. En canvi, també sembla que l'anticipació de Huxley es podria aplicar a bona part del que anomenem "primer món": La llibertat per actuar és molt gran, però ningú fa res subversiu perquè el sentiment és que aquest és el millor dels móns. La presó és al cap de cadascú. Potser més efectiva i tot que la repressió física i la tortura (que, de fet, té l'objectiu de doblegar les consciències).

Crec que també és interessant aquest altre vídeo per a situar la novel·la de Huxley. Es tracta d'una entrevista que li van fer el 1958. Més enllà del contingut, el vídeo resulta molt curiós per l'estil de l'entrevistador, o per les mateixes preguntes que fa. Parlem d 'una entrevista feta fa 55 anys, al punt àlgid de la guerra freda. Huxley es  mostra com un home del seu temps, però amb una lucidesa anticipatòria que li permet parlar de riscos que, en aquell moment, serien inversemblants per a la majoria.



No és el moment de ser pessimistes i cal reconèixer que al nostre món, el món proper, diguem que Catalunya, s'enfronten  impulsos de llibertat i democràtics amb forces repressores "orwellianes" per una banda; i forces de control d'estil "huxleyià" per l'altre.

Em demano com haurien canvien les anticipacions d'Orwell i Huxley si haguessin tingut en compte l'"efecte Internet".

En tot cas, es tracta de crits d'alerta contra l'autoritarisme dels estats i dels súper-poders de les grans corporacions. La indefensió de l'individu, o l'anorreament de la individualitat , per part d'aquests súper-poders, fins i tot quan, aparentment, estan satisfent les necessitats dels individuus..

Una lectura gairebé canònica. Juntament amb 1984 d'Orwell. Són llibres fills del seu temps, però que donen claus per comprendre el món d'avui; i que descriuen el cantó fosc del poder.

Un món feliç, com el de Matrix.

N'estic segur: són molts els que, voluntàriament, serien una pila a Matrix.
Publica un comentari a l'entrada