Sense aire, et mors en pocs minuts. Sense aigua, en un parell de dies; sense menjar pots durar un mes i mig, a tot estirar. Sense la llum del sol, sense la seva escalfor, el món esdevindria un lloc erm en molt poc temps
Imprescindibles per a la vida: L'aire, l'aigua, el menjar, el sol... Imprescindibles. Però l'aigua i el menjar es paguen. El sistema en que vivim, en teoria, garanteix que tothom pot accedir a l'aigua i el menjar. En la pràctica, però, hi ha qui es mor de gana. En la pràctica hi ha qui menja i beu perquè funciona la caritat, que és una forma de repartiment que, de fet, no pertany al sistema.
I l'aire? De moment l'aire encara és "gratis". Tot i tractar-se del recurs més urgent per a la vida. Per ara, i que duri, un pot omplir els pulmons a cor que vols i respirar fins emborratxar-se d'oxigen... o de contaminació, depenent del lloc.
I el sol? també el sol encara és "gratis", si t'estires a la platja a bronzejar-te, o a deixar-te escalfar pels seus raigs. No a tot arreu és gratis, que hi han platges privades on l'aigua, l'aire i el sol "pertanyen" a algú; ni sempre és possible, que passejar-se en pilotes pels jardins i carrers de Barcelona està prohibit.
El sol és, de forma directa o indirecta, la font primària d'energia que fem servir. Els combustibles fòssils es poden veure com magatzems d'energia solar: vida que va prosperar fa milions d'anys capturant CO2 gràcies al sol, emmagatzemant-se als enllaços covalents del carboni de les molècules dels organismes vius, primer, que han esdevingut carbó i petroli mitjançant un procés geològic, després.
L'alliberament de l'energia del sol emmagatzemada als combustibles fòssils té el problema greu del retorn del CO2 a l'atmosfera.
L'energia del sol també s'ha fet servir directament al llarg de la història. Amb la notable excepció de la fotovoltaica, les energies renovables no deixen de ser sofisticacions tecnològiques, o nous enfocaments, d'antics processos de captació i aprofitament de l'energia solar.
La fotovoltaica, però, és diferent. Certs materials semiconductors són capaços de transformar la radiació solar directament a electricitat. No és ràpid, ni net, construir plaques fotovoltaiques i cal un temps de funcionament fins que s'obté el retorn energètic (és dir, que proporcionen més energia que la que cal per construir-les).
L'energia fotovoltaica forma part del "mix" de renovables que ha de donar resposta a la creixent escassedat del petroli.
Durant anys, però, la fotovoltaica ha estat subjecte a un tracte econòmic per part del govern de l'estat que ha propiciat la proliferació de centrals fotovoltaiques que enlloc d'estar dissenyades amb criteris de retorn energètic, ho han estat seguint un criteri financer. És dir, per obtenir un benefici econòmic de les subvencions de l'estat. Es pot parlar d'una bombolla de les renovables. La crisi també ha fet esclatar aquesta bombolla.
Obro parèntesi: Durant anys l'estat ha tractat -primer el PSOE, després el PP, el PPSOE, en definitiva- de crear per decret "sectors" industrials: renovables, trens d'alta velocitat... no se sap si a cavall o conjuntament amb la bombolla immobiliària i la bombolla financera. El resultat, en tots els casos ha estat un fracàs dramàtic, o tràgic.
La meva opinió és que s'han volgut fer molts diners i molt de pressa; que no s'ha volgut trepitjar ulls de poll a les energètiques; que no s'han entès aquestes tecnologies ni la seva utilitat... Nens egoistes i ambiciosos jugant amb màquines que no comprenen? o potser corruptes i favors a amics? Manca de visió o corrupció a gran escala? En tot cas, un error fonamental: no es pot crear un sector industrial per decret. Cal gent preparada i cal que l'ecosistema econòmic estigui preparat per al nou actor. La millor inversió sempre, sempre, és l'educació. La formació. La formació de veritat, no la que pretén "españolizar". Tanco parèntesi
Tot aquest discurs ve perquè el "gobierno" ha decidit punxar definitivament la bombolla de les renovables i això, en si, no seria dolent, si no fos que, com de costum, ho fa malament: es posarà una taxa sobre l'auto-consum [1] [2] i [3].
És dir, en comptes d'anar cap al balanç net zero per a l'autoconsum energètic, es fa el joc a les empreses energètiques i el sol deixarà de ser gratis per als productors d'energia solar.
Com en tantes altres ocasions, l'estat actua en contra dels interessos de la gent.
La cooperativa Som Energia ha emès el següent comunicat, del que en reprodueixo a continuació aquest text:
"Finalment podré posar-me unes plaques per generar part de la meva energia?
Tot el contrari! Les mesures que pren el Govern en relació a l'autoconsum van totalment encaminades a endarrerir la "revolució" energètica ciutadana que s'està produint a favor d'un model descentralitzat de generació molt més democràtic.
A banda de l'augment de la part fixa de la factura elèctrica (comentada en el primer punt) cal afegir-hi altres mesures, com cobrar un peatge per l'energia produïda que no ha sortit a la xarxa i la no regulació d'un Balanç Net. Regulació que és necessària per facilitar petites instal·lacions domèstiques.
Sí han creat un registre per a les instal•lacions d'autoconsum amb l'únic propòsit d'establir un major control, acompanyat de grans sancions econòmiques per qui no hagi legalitzat la seva instal•ació d'autoconsum (fins a multes de 30M€!!! una desproporció absoluta)."
Que es pot fer? primer de tot, cal reconèixer que hi ha un problema d'escassedat energètica i de recursos naturals. Segon, cal començar amb petits canvis.
He trobat aquest vídeo del Latituds de TV3. Parla de Decreixement, d'economia ecològica, de cooperatives de consum, de transició i de resiliència. Totes aquestes són idees, actituds i formes de fer que penso que, com a mínim, hauríem de tenir en compte.
Vet aquí el vídeo:
Penso que el moviment pel Decreixement hauria d'evitar que se'l pugui confondre amb una forma de "madmaxisme". Em quedo amb la idea dels petits canvis: e la necessitat d'incorporar a la nostra forma de vida els principis de sostenibilitat i de reducció del consum d'energia i recursos naturals.
Hi haurà gent més conscienciada que estaran en la punta de llança de la transició (mireu http://www.transitionnetwork.org/). D'altres potser faran un gran pas si per exemple, canvien el transport privat pel públic. Es tracta de que la majoria faci petits canvis. Els petits canvis són poderosos, que deia el Capità Enciam.
És molt més que un canvi d'hàbits encara que aquesta sigui la forma com s'executa el canvi: és una opció política en ella mateixa, és un empoderament ciutadà i recuperar autonomia i control sobre la pròpia vida. Pensa-hi. No és només apagar el llum de l'habitació quan surts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada