Pàgines

dimarts, 23 de juliol del 2013

cas Matas vs. cas Munar.

Déu em guardi de faltar a la presumpció d'innocència, pobret de mi, que jo ara només diré el que em semblen les coses, no pas el que són.

Perquè aquest aclariment? doncs per les decisions preses pel Tribunal Suprem Espanyol (TSE) sobre casos de corrupció a les Illes Balears. Són les següents (enllaços del Vilaweb):

El Suprem rebaixa de nou anys a sis mesos la condemna de Matas, que esquivarà la presó i també Què argumenta el Suprem per haver salvat Matas de la presó?

Munar, condemnada a sis anys de presó pel cas Can Domenge. A la mateixa notícia també expliquen que "l'exvicepresident del Consell de Mallorca Miquel Nadal ha rebut una pena de quatre anys entre reixes".

És curiós, oi?  En tots els casos es reconeixen graus de corrupció diversos però crida molt l'atenció que Jaume Matas aconsegueixi escapolir-se de la presó; mentre que Maria Antònia Munar s'hi estarà sis anys.

Crida molt l'atenció i un es posa a pensar malament. Els arguments per no tancar a Matas són els que són i jo no els discutiré, però a ulls d'un observador que no estigui al cas de tota aquesta brillant argumentació semblaria que a Matas li han salvat el cul, i  han aprofitat a Munar per a cap de turc.

Per què? doncs, semblaria que al PP no li interessa tenir tot un ex-president de comunitat engarjolat per corrupte, perquè ves a saber què podria arribar a dir o destapar per escapar del trullo (potser històries a l'estil Bárcenas?) , i què millor que oferir el cap d'una dirigent "regionalista" (el primer graó cap al separatisme, com sap tothom)  amb un càstig "exemplar" com reconeix el mateix TSE.

Semblaria, doncs, que ens trobem doncs, en un nou cas en que la justícia funciona al servei dels partits, la novetat estaria en que de forma descarada, es posaria al servei del Partit Popular, passant per sobre del seu antic company de saqueigs, la Unió Mallorquina. El PP traint als "amics", com en les millors pel·lícules de la màfia. Poden fer-ho, és clar, tenen majoria absoluta i han posat als seus jutges allà on cal per tapar allò que ha de ser tapat.    

Només dic el que semblaria, és clar, potser tot està d'allò més ben argumentat i els jutjats són imparcials. Però sembla el que sembla, i el que sembla és molt lleig.

Més que res, perquè quan et diuen que el mateix president del Tribunal Constitucional, el Tribunal Autènticament Suprem i Oracle de La Sagrada Constitució de la Indivisible Nació Espanyola, és un afiliat del Partido Popular i, a més, ho sembla, aleshores cosetes com les de Matas i Munar et provoquen un cert desassossec. No sé si m'entenen.