dijous, 25 de juliol de 2013

Accident ferroviari a Galícia

Avui és Sant Jaume, patró de Galícia. És el dia de la pàtria gallega.

Ahir va produir-se, ben a prop de la ciutat de Santiago de Compostel·la, un gravíssim accident ferroviari.

Ara mateix, només espero que cap dels amics gallecs,o amb família gallega, que tinc s'hagin vist tocats directament per aquest desastre.

Als amics gallecs: no hi han paraules. Entenc que ara mateix, només es pot fer el cor fort i esperar que la feina dels equips mèdics i de rescat salvi el major nombre possible de vides.

Pot semblar un gest buit, però per mi no ho és: penjo aquesta bandera galega amb la cinta negre, com a signe de solidaritat i condolences.


No ho vull deixar aquí. Aquest accident em recorda al del metro de València de 2006

En aquella ocasió, un metro va descarrilar quan anava a 80Km/h en un tram on la velocitat màxima permesa era de 40Km/h. Van haver-hi 43 víctimes mortals i 46 ferits. Es va concloure que un sistema de seguretat més avançat hauria impedit el desastre. No es va tancar a cap responsable. Les "culpes" van anar a recaure al conductor del metro, que va morir a conseqüència de les ferides un parell de dies després de l'accident.

Els familiars de les víctimes demanen que es reobri la investigació que consideren que es va tancar en fals, i que hi havien responsabilitats polítiques que no es van depurar. 

Aquest article del Vilaweb ens proporciona un context informatiu del que va passar i de  la reivindicació dels familiars. Inclou, també, els vídeos del "Salvados" que Jordi Évole va dedicar a investigar el cas. 

L'última notícia és que la Fiscalia ha demanat reobrir el cas.

HI han indicis que, realment, es va provar de tapar responsabilitats i que es va imposar un mur de silenci.

Ho dic: hi veig semblances entre els dos casos. 

Quin sistema de seguretat és aquest que permet, en un tram de velocitat màxima de 80Km/H circular-hi a més del doble de velocitat?

Com és possible que encara hi hagin línies de tren no electrificades i que calguin màquines híbrides elèctriques-diesel per circular-hi? Estem al segle XXI, per Déu! (no se n'escapa ningú: a Catalunya, que jo sàpiga, encara hi ha la línia de Lleida a la Pobla de Segur per electrificar).

Es veu que el maquinista era prou conscient de l'excés de velocitat abans de l'accident ja que segons les notícies, ho estava comentant per telèfon amb el control de circulació. Com és que no el van ordenar que baixes la velocitat? Com és que ell mateix, per pròpia iniciativa, no va baixar la velocitat?  

Em recorda a aquelles situacions que es donen a la feina en que tu saps que el que fas és absurd, però et manen que ho facis i és més senzill obeir.  Fas alguna cosa no perquè calgui o sigui el correcte o convenient si no perquè t'ho manen i si no ho fas tu, ho farà un altre. A la meva feina, però, aquests absurds no tenen conseqüències en vides humanes. 

A la vista de desastres com el de Galícia, o el de València, m'adono que "l'obediència deguda" no és  un atenuant. No es pot cedir la responsabilitat dels nostres actes a d'altres. Encara menys quan hi han vides en perill. Ha de regir el principi ètic bàsic de protegir la vida. 

El problema és quan aquest principi ètic bàsic l'ha de defensar el més dèbil. És el sistema el que ha de protegir la vida, si el conductor s'ha d'oposar al sistema per un principi ètic, és molt fàcil que perdi.

Esperem que la investigació aclareixi que ha passat. Amb el precedent del metro de València, però, la sospita que es provarà de defugir responsabilitats és gran.

Finalment: és vergonyosa la pífia del comunicat del "Gobierno de España".


Aquesta mena de comunicats no serveixen per res. Són un tràmit. Simplement, s'espera que els governs emetin aquests comunicats quan passen desgràcies com la d'ahir. Ningú s'hi fixa.

Ara bé, quan hi ha una pífia aleshores s'hi fixa tothom. 

El problema és la imatge que transmet. De deixadesa. De "tant-se-me'n-fotisme". Aprofito el comunicat de la darrera desgràcia per fer el de l'actual. Ni me'l llegeixo per revisar l'ortografia. És un comunicat de tràmit i es fa sense pensar. 

Encara dirà algú: a més ho fa el becari aquest nou que han posat de les juventudes del PP, un nano que promet molt, es veu, i que deu ser família d'algun capitost. És un text que signa el president però que en realitat l'ha escrit aquest noi que promet tant, i que tenia pressa per baixar a esmorzar. Ai! ens hem de fixar més, xaval! Em sembla que la teva carrera política acaba aquí.

Acabarà aquí la carrera del becari perquè l'error del comunicat ha estat per culpa seva.  És igual que el document el signi Mariano Rajoy que, per tant, n'és el responsable. 

És el genuí estil hispànic de fer política: aprofitar-se dels càrrecs, eludir les responsabilitats.

Què ens juguem que passarà el mateix amb les responsabilitats de l'accident? A que no dimitirà ningú? A que al final el "culpable" només serà el maquinista? (que part de culpa en té, però ni tota ni és l'únic).

Publica un comentari a l'entrada