Al 3 a la carta ja han penjat el "Concert per la llibertat" , complet, en tres parts.
Per a fer-ho més fàcil, aquí teniu els enllaços directes:
A hores d'ara encara, i crec que ja serà sempre així, m'emociono amb el discurs de Titot i el potentissim moment de clímax que van aconseguir els Brams amb "Jo vull per demà", i amb l'apoteòsic final que van donar a la seva intervenció
Però el cap està més fred i convé que així sigui.
Un parell de reflexions prèvies: La primera ja s'ha dit a altres llocs. El concert serveix, essencialment, per seguir fent xup-xup, i per recordar als polítics del Parlament que tenen un poble al darrera, però que el poble els passarà al davant si no estan a l'alçada.
La segona: Que cal fer la consulta, com abans millor, tampoc abans que es pugui fer, però que no es pot perdre el temps. El temps perdut és temps que el país es dessagna sense res a canvi, és més gent que pateix sense que se'ls proposi, al menys, una esperança, un objectiu, un pla.
Però el que de debò em motiva a escriure avui és una altre cosa: El suport dels artistes als mitjans de comunicació públics catalans va ser explícit i constant al llarg del concert.
L'ERO a TV3 (als mitjans públics catalans) fa molt de mal. Fa molt de mal tancar les corresponsalies d'arreu dels Països Catalans.
Els mitjans públics són necessaris. Més a un país com Catalunya, amb la llengua assetjada.
Els mitjans públics, en sistemes democràtics, són plurals. Infinitament més plurals que els mitjans privats que,per això són privats, defensen els seus interessos propis (privats). Interessos privats que, a un país com Espanya, estan vinculats a conglomerats de poder dels que en son part estructural els partits polítics, és dir, el PPSOE.
És molt evident. Només cal posar una TV per dir, aquesta és del PP, o aquesta és del PSOE. Afegeixo: totes són del PPSOE.
No es pot confondre mitjans privats amb mitjans lliures, o independents. La llibertat de premsa, la que esquiva la propaganda dels grans mitjans, cal anar a buscar-la a altres mitjans no controlats pels grans lobbies de la comunicació. Penso en "cafès amb llet", en mitjans locals...
Els grans mitjans privats responen a uns interessos determinats. El resultat són grups mediàtics en els que es poden trobar dins el mateix grup una televisió per "públic d'esquerres" i una altre per "públic de dretes", però que, cap de les dues parlen d'aquell escàndol que afecta als autèntics interessos del grup.
Un mitjà públic, si més no, serà més plural. Si més no, reflectirà de forma més aproximada la pluralitat de la societat a la que es dirigeix.
Tampoc es pot confondre pluralitat amb imparcialitat. Cap mitjà és imparcial, perquè cap mitjà pot donar totes les notícies sense fer cap judici de valor i informant de totes les dades. En el moment en que es decideix deixar una notícia l tinter es perd la imparcialitat. En el moment de donar un detall i no un altre, es perd la imparcialitat... Els mitjans públics no són imparcials, però són més plurals que els privats.
Es pot dir, i es cert, que hi han mitjans públics que són instruments de propaganda de partits polítics concrets. Penso, per exemple, en TeleMadrid o Canal 9. Repeteixo, és cert, però aquesta perversió té més a veure amb un "sistema democràtic" molt imperfecte, quan no corromput. La "Transició" va tenir molt a veure en la construcció d'aquest "Sistema Democràtic" de l'estat, amb premi al bipartidisme i la creació de xarxes clientelars o corruptes. El problema no és el mitjà públic. El problema és que aquest mitjà, en la pràctica, és privat.
A Catalunya, a més, els mitjans públics han estat la gran línia de defensa de la llengua. No debades al País Valencià s'ha maldat per mantenir el senyal de TV3 d'una forma gairebé heroica. Un senyal de TV3 que cada dia dibuixava a la previsió del temps un mapa dels Països Catalans, amb informació per a tots els Països Catalans. Els Països que parlen la mateixa llengua catalana, cadascun dels parlants amb el seu accent, cadascun amb el seu propi sentiment d'identitat, molts amb un sentiment d'identitat complex, barreja de català, valencià, balear, aragonès, espanyol o francès, però en llengua catalana, que és la seva llengua i així ho proclamen.
La llengua catalana està sent assetjada per terra, mar i aire. L'ofensiva del PP amb el silenci o amb la veu forta i còmplice del PSOE pretén acabar amb la llengua catalana. Com abans millor. A Catalunya no se'n sortiran perquè marxem, però l'ofensiva al País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja d'Aragó és un genocidi cultural i lingüístic. És un genocidi.
I ara, les retallades ens porten a afeblir TV3 i els mitjans públics catalans. S'ha retallat en educació, en sanitat, ara també en mitjans de comunicació. Ens estem desarmant. A això em refereixo quan dic que #independència #tenimpressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada