50000 nens amb dèficit alimentari per la pobresa familiar.

A força de repetir les paraules, aquestes es banalitzen, com "crisi".

Però la crisi, les causes que l'han provocat i, sobretot, les conseqüències que se n'han derivat, i els plans i les accions per sortir-se'n són tangibles. Colpegen durament, àdhuc amb brutalitat, als més dèbils.

50.000 infants catalans que tenen dificultats alimentàries per falta de recursos familiars.

És crític. Demana una solució urgent. Estem parlant d'infants.

Cal una solució ara. Aquesta solució no podrà venir de cap administració, avui sabem que els pressupostos de la Generalitat es prorrogaran i, per tant, seran de misèria. De l'estat encara menys. És el mateix estat que ofega l'economia de la Generalitat, i amb la forta sospita, gairebé la certesa, que és un ofec buscat.

Per tant, doncs, millor no esperar res de les administracions: una no té recursos; l'altre, que tampoc en té gaires, podria, fins i tot, veure bé situacions de pobresa que desestabilitzessin la primera.

Em demano si la situació de carència alimentària es dona arreu de l'estat. Probablement sí. Em demano també, si aquesta situació de carència alimentària en infants pobres és tolerable i quants diners caldrien per resoldre-la. Em demano també que fa l'estat gastant diners en la compra d'armament (BOE 27/juliol/2013). Potser és que volen envair Gibraltar? O, potser, com diuen a aquest article d'un diari escocès, Catalunya? Mentrestant, hi han 50.000 infants a Catalunya amb dèficit alimentari. Ves a saber quants arreu de l'estat. ¡Vaspaña, coño!

Organitzacions com Caritas, o el Banc d'Aliments, prou que ho saben que hi han nens amb dèficits alimentaris per causa de la pobresa. La solidaritat de la gent, canalitzada per associacions con les esmentades o la participació en actes i esdeveniments diversos està donant una certa resposta. Amb tot, 50.000 nens catalans pateixen dèficits alimentari per causa de la pobresa de llurs famílies. Amb tot, la pobresa s'estén.

Caldrà, doncs, més solidaritat, mes ajudes, més donacions, més treball voluntari... perquè cal parar aquest cop. Però no hauríem ni de perdonar ni oblidar. Aquesta crisi té unes causes. En aquesta crisi hi ha qui se n'està aprofitant. Hi han corruptes. En aquesta crisi l'estat s'ha posat de part dels banquers, de les energètiques i de la despesa militar, i en contra dels més pobres i dels més dèbils. En contra dels pobles, del català i de l'espanyol.

Cal donar una resposta i, si pot ser, aprofitar per aprendre alguna cosa nova: a viure sense dependre dels estats, de forma més autònoma i auto-gestionada, més democràtica i radicalment independent.

Ara toca ajudar i aprendre; i ni perdó ni oblit.

Un altre món és possible.