dissabte, 8 de juny de 2013

L'enquesta de El Periódico

L'estiu sempre aporta un respir per a l'economia del nostre país i enguany no serà diferent. Ens convé, perquè el país, la gent que som aquest país, els ciutadans de Catalunya, estem patint. I el nostre govern està escanyat.

La crisi segueix allà, i és molt greu. Tenim, però, un bon punt a favor. Un gran projecte col·lectiu que, segons diu un recent estudi d'opinió està consolidant-se: l'enquesta de El Periódico assenyala un creixement de les forces que donen suport a la consulta per l'autodeterminació, i una decantació evident cap a l'opció independentista.
Fora bo fer créixer encara més aquesta majoria, si es pot, però l'objectiu és, sobretot, fer valdre aquesta majoria per declarar la independència tan bon punt es pugui garantir  la continuïtat dels serveis i prestacions de la Generalitat. En definitiva, que hi ha caixa i infraestructura tributària per fer-ho.

Que l'estat espanyol s'hagi negat sistemàticament a la consulta és un regal per l'independentisme, perquè dona temps per crear aquesta infraestructura tributària que no existeix, per fer una campanya diplomàtica que expliqui la situació econòmica del país i l'espoli fiscal, i per obtenir finançament amb deute extern que permeti el funcionament del govern fins que es pugui recaptar i redistribuir els seus propis imposts i pagar els  deutes contrets.

La clau és que la majoria per la independència ja hi és, a dia d'avui i, per tant, cal fer-la valdre. Això demana  la infraestructura tributària. Un cop es disposi d'aquesta infraestructura i amb l'acord dels mercats per finançar la nova República,  la consulta passa a ser una qüestió tècnica. Es farà amb o sense autorització de l'estat espanyol; es farà abans o després de la declaració d'independència; depenent del quan, serà o bé una consulta (si compta amb l'autorització de l'estat espanyol, llavors es podrà fer abans de la Declaració d'Independencia), o bé un referèndum (si no compta amb l'autorització de l'estat, que és el més probable, caldrà fer la Declaració d'Independència i, a continuació el referèndum d'autodeterminació per ratificar-lo). La clau, repeteixo, és que la majoria per la independència ja hi és ara. És la que legitima l'eventual declaració d'Independència. 

Democràticament, guanyar una consulta prèvia encara donaria més legitimitat a la declaració i crec que aquesta és la primera opció.  L'estat espanyol no l'autoritzarà, però no podrà impedir-la si no és amb la suspensió de l'autonomia. Però això precipitaria i legitimaria la Declaració d'Independència. El més probable, doncs, és que no s'impedeixi la consulta. Suposant , és clar,que s'adonen de la impossibilitat d'aturar aquest procés i de la necessitat d'arribar a acords amb el govern de Catalunya.
En aquest sentit, l'estudi de Gesop per a El Periódico és molt interessant, perquè diu que el suport a la independència, no ja a la consulta, creix; i que el front unionista es fragmenta. 

Però potser el més sensat és el que ha dit Junqueras quan algú ha plantejat la possibilitat de fer unes eleccions anticipades per que "serien convenients als interessos d'ERC": més o menys ha contestat que l'interès d'ERC no és guanyar unes eleccions autonòmiques. L'interès d'ERC és que Catalunya esdevingui independent tan aviat com sigui possible i que, si és per ERC, això serà amb el govern actual. 

Jo crec que avui els partits del front "pel dret a decidir" de Catalunya han entès que aquest és un final d'etapa i que el que en surti serà una cosa nova: un país nou, un sistema democràtic nou, partits nous, un model nou. Avui no es tan important l'enquesta o la projecció en escons d'un hipotètic nou Parlament autonòmic perquè això ja no passarà. Anem a una nova República. Els partits que s'asseguin al Parlament Constituent no seran, ni que en conservin els noms, els mateixos d'avui. 

Perquè serà el país el que haurà canviat. Serem un nou país. Aviat.
Publica un comentari a l'entrada