dimecres, 19 de juny de 2013

Concert per la Llibertat i Via Catalana

En el procés cap a la independència, hi han dos actes multitudinaris a la vista:

Per una banda el "Concert per la Llibertat", el proper 29 de juny al Camp Nou .
Avui s'ha fet públic que "l'himne" del concert serà la cançó "Tossudament alçats" de Lluís Llach.

És uns gran excusa per a penjar el  vídeo de la cançó.
:

I la lletra, per si la voleu assaborir amb tranquil·litat:


TOSSUDAMENT ALÇATS

Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys oberts,
si cal amb els punys tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

De bell nou i deslliurats d'enyors
gent d'allà i d'aquí ens donem el dret d'escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l'art de viure.

Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L'anhel que neix en cadascú,
l'afany de somniar un futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.

Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d'un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens omple els ulls,
fermament som aquí per conviure l'univers.

Queda sempre un fil...

Lletra i música de Lluís Llach. Publicada al disc "i." (2006)


L'altre acte multitudinari del que avui se n'han conegut detalls és la cadena humana per la independència que organitza Òmnium Cultura per al proper 11 de setembre.

Què és això de la cadena per la independència? Es vol crear una cadena humana que enllaci el Principat entre Alcanar i El Pertús. Avui se n'ha sabut el traçat: Imagineu-vos, doncs, tots aquests quilòmetres i quilòmetres de  gent agafada de les mans, Un acte que pretén oferir al món una imatge potent d'unitat, determinació i capacitat d'organització en l'objectiu comú de la independència.

Una imatge potent. Com de potent? Hi ha un referent previ per a la cadena humana: La cadena humana del Bàltic. La via Bàltica. "Els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van unir les seves tres capitals amb una cadena humana el 23 d'agost de 1989. A la primavera següent ja eren independents".

Evidentment que la independència dels països bàltics no va ser una conseqüència de a cadena humana. Més aviat la cadena humana anunciava que la majoria dels ciutadans d'aquells països estaven determinats a assolir la independència. Independitzats de la Unió Soviètica, que tot i trobar-se en un període de descomposició era, en aquells moments, potència nuclear i l'exercit terrestre més poderós del món. Però els bàltics no van tenir por dels tancs. Per la seva banda, els tancs soviètics tampoc van anar al Bàltic a imposar cap "sagrada" unitat.


Vet aquí el traçat de la "Via Catalana"


A Barcelona el traçat enllaçarà diferents barris. En particular, i vostès perdonaran que parli del meu poble, també per Sants (imatge extreta del Vilaweb).


Segur que  les estelades gegants fetes amb espelmes, les cadenes humanes o els concerts per la llibertat només són performances. La independència "oficial" es produirà amb la declaració solemne del Parlament. Però el que és segur és que el Parlament no farà aquesta declaració solemne si no hi ha un poble al darrere.

El poble parla amb els vots, però també amb les estelades als balcons, i amb els petits actes quotidians de resistència i de reivindicació, i també amb aquests grans actes, aquestes performances, si voleu.

Per això aquests actes, en els temps de transició que vivim, són importants. Són molt importants. Mereixen, com a mínim, respecte. I crec que també la simpatia, l'escalf, el suport i, més que cap altre cosa, la participació.
Publica un comentari a l'entrada