Pàgines

dijous, 20 de juny del 2013

Dret a saber

Fa pocs dies el PP va presentar oficialment la seva "no-campanya" pel No a la Independència.

Per descomptat, que és una gran i bona notícia. Finalment, tot i que dient que això no passarà mai (i jo crec que no arribarà a passar i que es farà la Declaració d'Independència abans) tant el PP com el sector unionista del PSC (o el PSOE-C)  han encetat la campanya pel NO. Amb la qual cosa de forma implícita reconeixen, primer de tot, que podrem triar.

És una encara més bona notícia perquè els arguments del No són molt fluixos i mal estructurats.

Per exemple, el PP ha presentat la campanya "dret a saber" en que "denuncia" la "mentida" del dèficit fiscal.

Primer de tot discuteixen si el dèficit és de 16.000 milions d€ o "només" de 750 milions d'€, i segon, contraposant aquest "dèficit" fiscal al "superàvit" comercial.

És veritat que el càlcul del dèficit fiscal, depenent del model de càlcul utilitzat pot admetre grans variacions. Tanmateix, la gran notícia és que el PP està reconeixent que hi ha dèficit fiscal. Gol en pròpia porta.

El cas és que aquest gràfic va provocar la resposta gairebé immediata de Xavier Sala i Martín en aquest apunt del seu blog

En resum,  va afegir al gràfic anterior la fletxa que faltava: lògicament, a canvi del "superàvit" comercial, hi han mercaderies i serveis que viatgen de Catalunya a Espanya per un valor equivalent.



No cal dir que, efectivament, Sala i Martín té raó. Quan es parla de comerç els productes i serveis tenen un preu, i es canvia valor per valor: tu em pagues tant i jo, a canvi, et dono un producte o servei d'un valor equivalent. O, si més no, el valor que tu estàs disposat a pagar. Per tant, valor per valor. És de primer de  comptabilitat bàsica. Allò del "deure" i  de l'"haver"

A més, tens el dret a deixar de comprar aquí per anar a comprar a un lloc més barat, o de millor relació qualitat preu, o simplement perquè t'agrada fer boicots.

No cal dir que, en canvi, el dèficit fiscal no el tries. No pots fer "boicot" a l'estat (a menys que siguis corrupte, és clar).

O sigui, si tant els molesta el superàvit comercial "català" la solució és ben senzilla i ja la coneixen i la practiquen amb alegria. Boicot. Boicot que, per cert, cada cop és més bidireccional.

Però és que a superàvit comercial "català" cal posar-li cometes a "català".

L'objectiu del comerç és el benefici: et venc alguna cosa a un preu determinat sobre el que obtinc un marge comercial. Obtinc un benefici. Hi ha, per tant, un benefici proporcional al superàvit comercial. Quin benefici? Fa de mal dir. Depèn de la bossa de productes i serveis venuts. N'hi han que tenen marges molt petits i n'hi han que els tenen molt alts. En general, però el benefici serà una fracció més aviat petita del superàvit.

Però hi ha un benefici. La pregunta que cal fer és: qui rep aquest benefici? doncs, evidentment, els propietaris de les empreses que han obtingut beneficis. que es reparteixen els dividends corresponents i que paguen (o haurien de pagar) imposts sobre aquests beneficis.

En tot cas els beneficis del superàvit comercial no se'ls reparteixen tots els catalans. Només els propietaris de les empreses que obtenen beneficis. No és, per tant, un superàvit comercial "català". És un superàvit comercial que beneficia només als propietaris de les empreses i als seus accionistes. Punt.

Per cert, abans que ningú em surti amb arguments de sopar de duro. Porto massa anys de congelació de sou com per escoltar sense emprenyar-me les estupideses sobre com la millora dels resultats de les empreses repercuteix en els treballadors. No repercuteix. La prova: els centenars de milers d'aturats del nostre país i la pèrdua constant de poder adquisitiu des de fa anys.

Tornant al que parlava,  també ens adonem d'alguna cosa sobre com pensen els del PP. Potser és que els treballadors catalans no ens mereixem ser considerats pròpiament catalans?  Potser és que per al PP només son catalans els empresaris i els accionistes de les empreses amb seu social a Barcelona? En tot cas, aquesta gent, suposadament, també deuen pagar imposts sobre aquests beneficis, no? llavors si l'estat ja pren la part que "li pertoca" del pastís, a què ve parlar de superàvits?

No serà, més aviat, que són els imposts, i no cap altre cosa, els que tenen sentit quan parlem d'estat?  i que són els imposts els que han de servir per crear infraestructures útils per a tothom, o per a la majoria? que han de pagar les pensions, les prestacions, la sanitat i l'escola pública... i l'estat del benestar. No són els imposts la forma principal de redistribuir la riquesa de l'estat? Com és que en en comptes d'això es destinen els imposts a pagar  AVEs cap enlloc, autopistes de pagament que no fa servir ningú, aeroports sense avions i milers i milers de "càrrecs de confiança" i endollats?

I llavors resulta que Catalunya, al País Valencià i les Illes Balears, comunitats totes elles que tenen uns índex d'atur brutals; resulta que deuen ser  també els "Països Rics" perquè són els principals contribuents nets.

El dèficit fiscal permet dibuixar el mapa dels Països Espoliats.

Els imposts  serveixen per redistribuir la riquesa ¿Com és que en aquesta "redistribució" n'hi han uns que sempre paguen i d'altres que sempre reben (infraestructures i prestacions) només pel fet de viure a la dreta o a l'esquerra del mapa  ?


Dèficit fiscal, senyors unionistes. Vol dir que amb els meus imposts, que me'ls cobren cada mes de la meva nòmina, es paguen coses que no serveixen pel bé comú, si no per inflar una capital imperial enmig de "la meseta", per fer una espanya radial que s'entesta en no construir  l'eix mediterrani que hauria de passar justament per la banda en vermell a la dreta del mapa de més amunt -quina casualitat- però que en canvi construeix una xarxa radial d'AVEs, i una xarxa d'aeroports inútils, cars de construir i més cars de mantenir, pe no parlar dels corruptes.

I parlen de superàvits comercials. Au va. Parlem de redistribució de riquesa. I aquí no hi ha cap redistribució. Aquí hi ha espoli. 

No és només que menteixin. És que, a més, ens prenen per enzes. Dret a saber, diuen. No et fot...